TW
4

La crisi, els problemes econòmics i, sobretot, la pèrdua de feina o la por que et facin fora són factors que han fet augmentar de manera espectacular el nombre de consultes mèdiques per tractar trastorns d'ansietat, depressió, manca de son i fins i tot abús de substàncies. Els metges estimen que se n'ha produït un increment a tot l'Estat d'un 20%, que s'ajusta també a la situació de les Balears.

La presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària, Rosa Duró, ho confirma: "No en tenc dades, però jo a la consulta ho not. Hi arriben molts problemes psicològics motivats per la crisi. La gent et ve a la consulta i et parla sobretot de la feina. Que si en queden sense, que si se'ls acaben les ajudes, etc. Llavors tu, com a metge de família, atens la part biològica del seu problema, però també la psicològica i la social. Fas un conjunt".

El psiquiatre Miguel Lázaro afirma que "treballar és alguna cosa més que rebre un salari, i això és important per entendre que quedar a l'atur és un factor de risc per al nostre benestar emocional i físic". Afegeix que "el gran devorador del cervell és l'estrès". I que potser per això ara "hi ha més trastorns depressius, d'ansietat i del son. No tan sols trastorns psicològics, sinó també de psicosomàtics que tenen l'origen en la malaltia del segle XXI: l'estrès".

El psiquiatre apunta que per patir aquests trastorns cal reunir tres factors: una vulnerabilitat prèvia que pot ser genètica; un tipus de personalitat que vegi la botella mig buida en lloc de mig plena i, en aquest cas, un vincle estret amb el treball. També assenyala que "s'ha de tenir en compte l'edat de qui queda a l'atur i quant de temps fa que hi està. En un desocupat de llarga durada, ja no es tracta del dol d'aquell que ha perdut la feina, sinó de com afronta una situació en què l'esperança es perd".

El missatge de Lázaro vol ser clar: "Si et trobes malament, no dorms bé, tens ansietat, perds la il·lusió o no tens energia, el que has de fer és demanar ajuda al teu metge de capçalera. És molt important, sobretot en casos en què hi ha antecedents depressius o quan s'han patit malalties importants dos anys abans de perdre la feina".

Rosa Duró explica que el que aquests pacients tenen són "depressions reactives davant un problema. I també molta simptomatologia d'ansietat. A vegades és difícil posar el límit entre el que és depressió i el que és ansietat". En aquest sentit, el psiquiatre César Antón, de la Unitat de Salut Mental Son Pisà, afegeix que "allò habitual és que aquests pacients tinguin un quadre mixt de tots dos".

L'atur afecta més l'home

Tot i que hi ha moltes dones que pateixen ansietat per qüestions de treball, el psiquiatre Miguel Lázaro ens diu que no, que són ells els qui porten pitjor quedar sense feina. Apunta que la dona "té més intel·ligència emocional i altres interessos a banda de treballar". En canvi, l'home acostuma a estar "més absorbit per la feina. Hi ha molts més addictes al treball i quan perden la feina ho duen molt pitjor. Per ells, treballar no és tan sols guanyar un salari. Hi estan vinculats emocionalment. I alguns, fins i tot, s'automediquen o prenen alcohol per lluitar contra aquesta sensació. D'altres cauen en ludopaties o en addiccions tecnològiques", com estar penjat a l'ordinador.

El psiquiatre indica que el trastorn no és motivat per la pèrdua de la feina, sinó per la relació que s'hi té. I per això diu que a l'hora de valorar l'estrès que provoca l'atur s'ha de definir abans quin concepte tenim de treball. Segons Lázaro, "aquest duu implícit una sèrie de variables socials molt importants com l'autoestima, el sentit de pertinença social i l'estructuració de l'agenda vital".