Ramon Llull a Cura
Maria Antònia Font, de l'STE-i, llegí el manifest, en el qual començà rememorant que Ramon Llull, pare de la llengua catalana, va fer llargues estades a Cura. Explicà que la cimera d'ahir era per donar suport a la vaga de fam impulsada per Jubilats per Mallorca, per penjar simbòlicament els llaços que la Conselleria ha fet llevar dels diferents centres educatius i també per "expressar l'agraïment als claustres, als consells escolars i als directors i directores d'escoles i instituts que tenen el coratge de posar el llaç i mantenir-lo...". Continuà dient que "el llaç quadribarrat simbolitza el compromís de les diferents comunitats educatives amb la defensa de la llengua catalana".
El manifest va finalitzar amb una crida a la societat civil demanant a tothom "implicació, compromís, militància activa... la reafirmació del que som i volem continuar sent". Va explicar que era l'hora que la ciutadania "faci pinya i que se sumi a la defensa d'uns drets justs i legítims a favor de la llengua i la cultura pròpies de les Illes".
Magdalena González, membre de l'Assemblea de mestres i professors en català, llegí tot seguit les accions proposades a favor de la llengua pròpia. Reiterà la petició feta dies enrere per Jaume Mateu en què sol·licitava als diputats que votassin en consciència la modificació de la Llei de la funció pública. Proposà la realització de dejunis de cap de setmana al santuari de Cura com actes simbòlics de suport a Jubilats de Mallorca. Assegurà, a més a més, que un dels grans objectius és aconseguir que la campanya "Enllaçats pel català" traspassi el món educatiu i que la societat civil "enllaci" els seus balcons i façanes.
"No ens fareu callar"
Un dels moments més emotius arribà quan els germans Martorell entonaren la cançó No ens fareu callar, de l'enyorat Toni Roig.
Maties Oliver, president de Jubilats per Mallorca, recordà que tenen ja un nou voluntari preparat i expressà el seu desig que no sigui necessari perquè el Govern retiri la modificació de la Llei de la funció pública.
El pare Joan Francesc March, del monestir de la Real, tingué una sentida intervenció en recitar el poema L'arpa de Costa i Llobera.
Tomeu Amengual, que avui compleix el setè dia en vaga de fam, va voler ser present en l'esdeveniment. Cecili Buele fou l'encarregat de llegir unes paraules que poc abans li havia entregat Amengual. "Ens hi jugam el nostre futur... Gràcies pel vostre suport", digué. L'acte finalitzà amb una "meditació per la llengua en grups de 32 persones", els dies que sumen Jaume Bonet i Tomeu Amengual en vaga de fam.
24 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A jutjar per les valoracions positives i negatives que surten en aquest article, els espanyols s'han movilitzat de valent. És igual, tateix no aconseguiran ara el que Franco no va aconseguir en 40 anys.
Per elevat que sigui el fracàs escolar dels nostres escolars, segueix estant molt per damunt del nivell de coneixements dels nostres polítics actuals. Voltros creis que en Bauzá, per exemple, és més espavilat o més llest que qualsevol dels estudiants de batxiller?
Juas, juas, juaaaas!!! A fer "clics" , "clics", "clics".......
Cada vegada es destapen més sa careta de catasunistas pitjor que els franquistes dictatorials, ja no poden dissimular més.. Vergonya, vergonya Srs de l'altre costat des mar Mediterrani vergonya..ja està bé de que manipuleu a sa distància .. que NO .. ni som ni ens sentim ni ens sentirem mai lo que voltros voleu..o és que no ho voleu demanar..per por en es resultat final .. eeh !! Qui és excloent, es que deixa estudiar a l'altre com vol o que li ho impedeix ... ara anem a veure quanta gent vol estudiar en castellà i quanta en català ..... o és que no ho voleu preguntar i preferiu seguir sent excloents ... jo com no som nazi et deixo que estudiïs com vulguis tu que ets nazi no em deixes que estudiï com vulgui .... aquesta és sa prova des 9 nazisme Jo no teng cap problemes en que sa gent xerrl com vulgui, lo dolent és que voltros no ens deixeu estudiar lo que volem. Molt bé Sr Bauzà, Molt bé Sr Bosch
A tots quants estau d'acord de deixar a zero la valoració dels comentaris en espanyol i de no contestar-los: Vist que encara n'hi ha que continuen confraternitzant amb l'enemic -és a dir, hi entren en diàleg, encara que sigui per rebatre'l, cosa que l'alimenta- proposaria que també deixàssim a zero i no contestàssim els comentaris de resposta als fets en espanyol. Amb l'enemic, hi solen confraternitzar els col·laboracionistes; és a dir, els traïdors. I poden continuar fent-ho; ¿qui els ho pot impedir? Però nosaltres no tenim per què fer cas ni d'aquests provocadors que escriuen en espanyol en aquest diari en català -ja que necessiten i volen la nostra col·laboració per tal d'alimentar-se, com a trolls que són, i així fer-nos caure a la seva trampa i d'aquesta manera poder continuar amb llur provocació- ni tampoc hauríem de fer cas dels qui hi dialoguen.
Sí, sí, que sigui la OCB qui lideri aquest moviment. Ara per ara, és la que té més doblers i més personal propi i un bon casal per acollir-nos. A més, si els manquen el medis (aquests peperos es veu que no paguen) sempre ens quedarà la Generalitat de Catalunya.
Es gran problema que tenen es professors a ses nostres illes és que alguns "No saben distingir entre ses seves idees i sa seva feina" Mallorca is not Catalonia Salut i Democracia
Bartolomé, quina perversió del llenguatge, la teva! Quin poc enteniment de la Constitució! Precisament el 139 1 vol dir que hem de poder parlar la nostra llengua arreu de tot el territori nacional, tots; tots els espanyols de tota Espanya mereixen el mateix respecte parlin la llengua que parlin. A tot el territori totes les llengües. Això és un dret llunyà que els fatxots i els monolingues cerrils no poden ni interpretar.
La manipulacion a la que se han visto sometidos estos jovnes durante años: Os ruego que leais la historia de Mallorca ,especialmente los años de Reino Independiente de Mallorca. Ahi vereis las continuas agresiones que hemos sufrido por parte de los catalanes,que siempre que tuvieron ocasion presionaron al rey de ARAGON para que esto sucediese. Sabreis que tuvimos una bandera,que mantenemos y que no tiene nada que ver con Cataluña diferenciada de la de Aragon por un castillo sobre una franja morada. Sabreis que Mallorca fue un reino y Cataluña unos simples condados ,muchos de ellos dependientes de los franceses. Leed tambien elTratado de Corbeill. Sabreis ,que por ley,deberiamos hablar el catalan PROPIO de las islas y que ademas estas lenguas Mallorqui,Menorquin,e Ibicenco deberian ,todo segun es Estatuto de Autonomia gozar de proteccion especial Esto NO se a cumplido NUNCA. No vos deixeu manipular mes. Cap Amunt Mallorca y els mallorquis fidels a ses seves arrels
Bartolomé: Los catalanohablantes pueden optar a plazas en la zona castellana porque han tenido que aprender su lengua. Los castellanohablantes monolingües no pueden optar a plazas aquí porque no han querido aprender la lengua propia de aquí. No es aceptable pretender que los mallorquines renuncien a su derecho a manejarse en mallorquín en Mallorca en todos los ámbitos públicos. Tampoco lo es que gente que ha venido a ganarse el pan aquí piense que son los mallorquines los que tienen que adaptarse y cambiar. Es lo más cómodo para ellos, pero deja a los mallorquines en un lugar ciertamente incómodo, aunque los castellanos no lo entiendan o no lo quieran entender.