Jaume Bonet, en vaga de fam pel català

Tomeu Amengual: “Després de Bonet i jo, en vindran més”

Ahir, devers les nou de la nit, s'instal·là a Can Alcover el segon membre de Jubilats per Mallorca que s'han autoimposat la no ingerència d'aliments com a protesta contra la política lingüística del Govern

Tomeu Amengual, assegut i amb l'adhesiu de dBalears a la jaqueta, acompanya des d'ahir el mestre Jaume Bonet. | Jaume Lladó - Joan Lladó.

TW
12

Ja són dues les persones que fan vaga de fam a Mallorca en defensa del català. I ambdós són jubilats. Ahir fou el torn de Tomeu Amengual, qui abans d'iniciar el dejuni va recórrer els carrers de Palma en la multitudinària manifestació per la llengua. Després, partí a casa per fer el darrer sopar: "una peça de fruita", i per agafar les bosses amb tot el que necessitava. Entre els estris, hi duia "una ràdio i un llibre que hauria d'haver llegit abans". La seva següent passa fou entrar a Can Alcover devers les nou de la nit i retrobar-se amb el seu company de Jubilats per Mallorca Jaume Bonet, que fa 26 dies que no ingereix aliments.

Com es troba Bonet?
Està cansat, té el cor més delicat i menys força, però es troba amb les mateixes ganes i la mateixa voluntat de fer coses que el primer dia. Jaume aguantarà el que pugui, tenint en compte la seva salut. Jo ara l'acompany en la vaga de fam i, quan ell ho vulgui, n'agafaré el relleu.

Quan de temps hi estareu?
Hi estaré tot el temps que en sigui capaç. La darrera decisió, però, la té sempre la junta directiva de Jubilats per Mallorca.

També hi tindreu relleu?
Sí, en principi hi ha més gent disposada a sumar-se a la causa quan jo me'n vagi. Primer, jo aniré rellevant Jaume i, més endavant, un altre em rellevarà a mi. Tampoc no descartam que s'hi afegeixi més gent. A Can Alcover han vingut persones a donar suport i algunes han fet dejunis curts de vint-i-quatre hores per convidar-hi la gent i conscienciar-la de la importància de la nostra reivindicació.

Notícies relacionades

Com s'ho han agafat a casa?
Estic divorciat i tenc un fill de vint-i-sis anys que fa feina. No li vull complicar la vida. La vaga, el dejuni, el faig jo.

Us heu preparat a consciència per a aquest repte?
No, ha estat molt senzill. Simplement tenia hàbits que eren millorables, com beure alguna cervesa, cafè o una copa de conyac de tant en tant, o menjar fritures i atipar-me bé, perquè m'agrada menjar i no tenia cap motiu especial per reprimir-me. Però des que vaig decidir preparar-me per a la vaga, he hagut de fer bonda i menjar més sa.

Quan decidíreu fer la vaga?
Vaig conèixer la intenció de Jubilats per Mallorca i de Jaume Bonet de fer una acció pacífica com a protesta. Em digueren que cercaven gent que es volgués solidaritzar i que pogués estar preparada per si hagués d'intervenir-hi i continuar la vaga de fam. Vaig dir que endavant, que m'hi apuntava.

Tot per la defensa d'uns drets lingüístics que ara estan més amenaçats que mai?
Era urgent fer alguna cosa, perquè veient el panorama que se'ns acosta s'havia d'actuar. No podem acceptar com si res totes aquestes indecències del nostre govern. Jo defens la meva llengua i no som ni de lletres ni de ciències. He fet feina tota la vida al polígon Asima. Allà venia material elèctric.

Us ha sorprès tot el suport que estau rebent des de diferents sectors i fins i tot de fora de Mallorca?
A mi sí. M'han passat coses que em demostren que hi ha un ambient favorable. L'altre dia dinant en un restaurant vingueren unes persones que no havia vist mai a felicitar-me. Em digueren que fes una abraçada a Jaume i que li fes arribar que estaven amb nosaltres i que diumenge anirien a la marxa. Fa poc un company amb qui veig el futbol i que no tenia ni idea que estigués interessat en aquestes coses també em preguntà per la causa. I així cada cop més.