Bosch també advertí dimarts que la protesta pacífica de Jubilats per Mallorca es feia contra una decisió democràtica. Fins i tot la comparà amb la vaga de fam que podria fer un alumne si no estigués d'acord amb la nota treta o la d'un pare que volgués que el seu fill tingués preferència per rebre un trasplantament.
Bonet, mestre jubilat, explicà que sap el que ha dit Bosch perquè li ho han contat. "M'han dit que si m'atur em rebrà al Parlament". I afirmà amb convenciment que "a Jubilats per Mallorca estam fent una acció que té una intencionalitat clara. El missatge ja està donat. De tota manera, estaré encantat si vol venir, encara que sigui per no parlar de res. Aquí seré sense fotògraf, com he fet amb la resta dels partits. Això sí, sempre que no vingui demà -per avui-, demà passat o l'altre, perquè aquests tres dies ja no rebré visites. Hi haurà, però, altra gent de l'associació que el podran rebre i parlar-hi".
Bonet contestà dies enrere una altra afirmació d'una diputada popular. En aquest cas fou la d'Aina Aguiló, que via Twitter, en ser preguntada si no pensava visitar-lo, digué: "Preferesc anar a visitar persones que realment no poden menjar i ajudar-los en el que pugui. Aquest senyor està així perquè vol, hi ha persones que no tenen cap opció". El jubilat replicà llavors: "Recomanam a aquesta senyora que vagi a veure el nostre amic Biel Huguet, dels padrins i padrines flautes de ses Veles, que cada divendres reparteix aliments a la gent que no té menjar. Si ho vol, es pot apuntar al grup. I si a més decideix fer una vaga de fam per cridar l'atenció sobre aquest tema, des de Jubilats per Mallorca li donarem suport. I si ella ho volgués, aniríem a visitar-la".
Bonet ens avisà que avui, en el 22è dia de vaga, ha decidit fer cas al metge i restringir les visites d'amics i simpatitzants a l'espai cultural Can Alcover. El seu estat de salut cada cop és més feble i es fa més palès el cansament. Ens féu saber que "el metge diu que tenc el cor més cansat del que toca. Diu que he d'estar allargat i que he de conversar poc i no rebre gent. Li farem cas, perquè la veritat és que em cans més del que em pensava". Quan se li demanà per la manifestació per la llengua de diumenge, indicà que "seré a Can Alcover desitjant que hi hagi molta gent al carrer, però jo seré aquí".
45 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Coco: els exalumnes d´en Jaume fan coses mes profitoses .
Acabo de veure les noticies a TV3 i han parlat de la vaga i de la manfestació de demà, i també en algún diari n´han parlat i en parlen.Mentides no,si us plau.Unclús ahir hi va haver una manifestació de suport,el problema és que molts no sabiem que es feia.
Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua: http://quiron.wordpress.com/2012/03/17/els-mitjans-catalans-ignoren-la-vaga-de-fam-de-jaume-bonet/
Ayer por la tarde hice una visita a nuestro hermano Jaime y lo que más me llamó la atención, además de las moscas que revoloteaban sobre su silente cuerpo, fue el tufillo tan raro que flotaba en el aire, como a podredumbre y a corrupción de carne humana. Ahora que llegan los primeros calores sería conveniente que los encargados del Casal refrigeraran la estancia donde reposa nuestro nunca bien ponderado amigo Jaime. Si no, el ambiente en los próximos días se puede tornar irrespirable.
ayer mis padres me castigaron sin tele y sin play por un cate que les he traido en mates, asi que no me queda mas remedio que ponerme en huelga de hambre hasta q rectifiquen. no me haran callar!
Aquí en català: el dBalears ens imposa el castellà (menosmas) . Canviar-ho és molt fàcil, ho sé perquè m'hi dedic a temes de web. Ben trist a un diari en català que facin aquestes cagades.
"D'una vaga de la fam" JOAN-LLUÍS LLUÍS Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat. El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França. El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen. Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència. És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu. Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte. Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no? El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24
Aquí en català: el dBalears ens imposa el castellà (menosmas) he escrit demanan el perquè,però en lloc de contestar-me,esborren el comentari.Segurament ara faran el mateix.
Es verdad, no hay un solo post de algún ex alumno dándole ánimos. Es para pensarlo eh
No, no. No ho proveu més. Tanmateix no es mourà de la cadira. Veis com és fàcil fer-vos enfadar? Posar en evidència les vostres actituds? Esperàveu un maulet i vos ha sortit una persona normal. Volíeu crits i teniu silenci. Bé això darrer no és cert, es senten són els vostres bramuls contra un home que seu a una cadira. Vosaltres no sou de "pandereta" com s'ha dit per aquí. Vosaltres sou España Negra.