Company ha defensat la nova regulació urbanística. | Ferran Aguiló - T. Ayuga.

TW
4

El ple del Parlament d'aquest dimarts ha validat, amb els vots en contra del PSIB i del PSM-IV-ExM, el denominat decret llei de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible, que segons el Govern suposa el "primer pas" perquè la comunitat tingui Llei del Sol, i que es tramitarà com a projecte de llei.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, ha considerat que amb aquesta normativa es garanteix la seguretat jurídica a les illes i ha negat que, tal com assenyala l'oposició, suposi una "desregulació salvatge". "És el primer pas per anar cap a la Llei del Sòl, de la que en breu podrem parlar, per a en un any tenir-la sobre la taula".

La 'popular' Virtuts Marí ha negat també que el decret llei suposi urbanisme a la carta ja que "té vocació d'aplicació a tot el territori", i no "para casos concrets". A més, ha indicat que seran els ajuntaments els que decidiran quan i on aplicar les normes i que "permet una ràpida adaptació del planejament a la realitat", una cosa que "respon a la realitat de les illes".

Per la seva part, els grups de l'oposició han criticat la falta de consens i diàleg del Govern amb aquest tema, malgrat que l'Executiu els va oferir un Pacte pel territori. En aquest sentit, el socialista Jaume Carbonero ha lamentat que els ofereixin ara participar en el procés d'esmenes quan la "norma és d'aplicació directa" des de la seva aprovació en el Consell de Govern del passat 17 de febrer.

Mentre, el diputat del PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, ha retret que assegurin que la normativa aporta una major seguretat jurídica quan els alcaldes encara desconeixen com els afectarà exactament. A més, ha criticat el que ell considera un "sarcasme" per incloure el terme "sostenible" en el nom del decret.


Clavegueram o protecció del patrimoni

"Perquè donam privilegis per raons d'índole territorial o paisatgística? Sembla que el que volen és regularitzar les urbanitzacions il·legals", ha indicat Alorda, qui també ha criticat molts altres aspectes del decret com que eximeixi als assentaments de disposar de clavegueram o la possibilitat de modificar el planejament sense que disposi d'un catàleg de protecció del patrimoni històric.

Segons la coalició econacionalista, aquesta normativa enfronta dos models diferents, el de les persones que consideren que ja hi ha suficient construït en la comunitat i el de qui "no deixarien gens verd".

El socialista Jaume Carbonero ha retret que el Govern desitgi legalitzar parcel·lacions il·legals i que, per fer-ho, s'empari en una presumpta sostenibilitat i seguretat jurídica. En aquest sentit, també ha apuntat que desitgen legalitzar les urbanitzacions desclassificades per la Llei 4/2008, així com "altres" que no ha volgut citar "per no donar idees".

Efecte trucada

També ha lamentat l'"efecte trucada" que provocarà el decret que ha estat validat aquest dimarts a "aquells pensi que que podran fer una actuació i després vindrà un Govern que els legalitzarà".

El PP, pel seu costat, ha posat èmfasi que amb el decret es dóna resposta amb valentia i claredat a la falta de seguretat jurídica" i ha afegit que seran els ajuntaments els que decidiran l'aplicació d'aquestes normes però "amb respecte a la normativa ambiental i als plans territorials".

No obstant això, ha admès que aquest decret llei no "l'arregla tot" per que "segur que és millorable" i, en aquest sentit, s'ha referit a la conveniència que es tramiti com a projecte de llei perquè es puguin introduir esmenes.

Company nega que beneficiï els infractors

Company ha explicat cada un dels capítols que conté el decret i ha negat algunes afirmacions com el fet que beneficiï els infractors. "Està fet amb la millor de les intencions, sense pressions. M'agradaria sumar esforços per resoldre els problemes que ens demanen els ajuntaments".

Un dels aspectes que ha remarcat és que es fixen mesures de simplificació i agilitació, com la possibilitat de modificar el planejament urbanístic encara que aquest no estigui adaptat a instruments d'ordenació territorial o no contingui el catàleg de protecció del patrimoni històric o la possibilitat de modificar la delimitació de polígons o unitats d'actuació, o del sistema de gestió.

A més, permet ampliar els usos que es poden implantar a terra rústic de forma justificada i conté un conjunt de disposicions que "pretenen donar solució a problemes molt concrets".