Segons es desprèn de la declaració, no circulava gaire informació a la família reial. El duc de Palma deia que no sabia res dels nombres de l'Institut Nóos, que presidia, i que tampoc no informava dels seus negocis ni la dona ni el sogre.
En aquella trobada feta, segons el duc, el setembre de 2003 després d'un partit de pàdel entre tots tres a les instal·lacions del mateix palau, Urdangarin concretà les condicions del patrocini. Reconeix que explicà "la conveniència que el canvi de patrocinador fos acompanyat d'una oficina del projecte per dinamitzar-lo". Segons la declaració anterior de Ballester, aquesta "oficina" costava 300.000 euros i es contractaven empreses relacionades amb la trama Nóos. L'exdirector general d'Esports va dir que aquest era el preu d'Urdangairn per fer d'intermediari.
El duc de Palma, però, manté que no varen parlar del preu en cap moment. De fet, sobre les reunions per fer els Illes Balears Fòrum, Urdangarin també va declarar que ell en cap moment no havia parlat de doblers.
El gendre del rei d'Espanya va admetre, a més, que Juan Pablo Molinero, també imputat, li havia dit que les agències que cerquen patrocinadors "solen cobrar una comissió" d'entre el 10% i el 15%. Va afegir, però, que pactaren que "Nóos Consultoria no cobraria cap comissió pel patrocini de l'equip ciclista, però sí que seria retribuïda mitjançant la concessió de l'oficina de projecte"; o sigui, que el duc mateix entenia que aquesta "oficina" era, a la pràctica, una comissió.
Amb tot, com amb els congressos pels quals el Govern pagà 2,3 milions d'euros a l'Institut Nóos, Urdangarin insistí que no va fer ni veure cap pressupost. En la declaració deixa clar una vegada i una altra que de nombres no en sabia res. Només va acceptar conèixer aquelles operacions que no podia negar: les de la seva empresa, de la qual la infanta n'era copropietària, Aizoon.
En la declaració també consten les tres normes que li va imposar la Casa Reial poc després que esclatàs l'escàndol pel sobrecost del primer Illes Balears Fòrum. Segons va admetre, la Casa Reial li va dir que no contractàs amb institucions públiques, no mantingués "associacions mercantils a llarg termini" amb qui llavors era el seu soci, Diego Torres, i no presidís institucions com la fundació Areté, dedicada a fomentar la integració de col·lectius amb possibilitats d'exclusió per via de l'esport i la cultura. Va reconèixer que el 2008 continuava tenint quatre projectes en marxa amb Diego Torres, però manté que no vulnerà les condicions reials perquè eren "puntuals" i amb empreses privades.
Urdangarin s'esforçà, així mateix, a desvincular de cap ombra de dubte la seva esposa, per qui, de fet, el jutge, els fiscals i els missers preguntaren poc tenint en compte que la declaració va durar més de vint hores. La transcripció del maratonià interrogatori té 42 pàgines.
El duc, de fet, sortí dels jutjats devers les quatre i vint de la matinada, visiblement cansat i sense dir res als periodistes. Just murmurà quelcom que s'endevinà "bona nit", i prou. Qui sí que va parlar, però, va ser el seu misser, Màrius Pascual.
El lletrat d'Iñaki Urdangarin va voler destacar que el duc de Palma havia respost "totes" les preguntes, tot i que en la declaració es veia clar que a Castro no li semblaven prou concretes. Va insistir que esperava que hagués servit per demostrar la seva innocència i va lamentar que, per a ells, allò marcava el principi del procés.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una curiositat: mai hi haurà un centre escolar, sanitari o cultural que dugui el nom de Duques de Palmademallorca.
Ja sé el per què de posarl-hi Nóos, és perque diu sempre que no a tot!!
En Diego Torres no va declarar. Encara pot ser que el duc pringui. L'esperança és el darrer que es perd. hehehe Això de "Palma Sorra" i el "malament feeling" no m'acaba de sonar del tot bé... =P