n calgut sis anys, però demà Iñaki Urdangarin haurà de declarar davant del jutge José Castro per explicar les presumptes irregularitats de l'Institut Nóos. Ara, des que el febrer de 2006 el diputat del PSIB Antoni Diéguez denuncià públicament el cost "desproporcionat" del primer Illes Balears Fòrum, el cas s'ha complicat molt. Tot seguit us explicam quins són els punts més foscos que el jutge i els fiscals miraran d'aclarir interrogant el gendre del rei d'Espanya.
Sobrecost dels congressos
La Fiscalia Anticorrupció sosté que el cost dels congressos que feia l'Institut Nóos, els Illes Balears Forum i els València Summit, estava inflat. Per al primer congrés a Balears, es va presentar un pressupost "fictici", asseguren, mentre que per al segon ni tan sols això. A més, segons va reconèixer l'exdirector general d'Esports del Govern Josep Lluís Ballester, ni tan sols no havien de justificar les despeses. És més, no ho van poder fer ni quan els investigadors els demanaren amb què s'havien gastat els doblers públics. Segons els fiscals, dels 2,3 milions d'euros que va cobrar l'Institut Nóos del Govern per fer els dos congressos a l'Arxipèlag, se'n van desviar 1,38. Corresponen a "la quantitat no justificada, les factures presentades no imputables a l'objecte del conveni i les quantitats cobrades per Diego Torres i Iñaki Urdangarin". Fins i tot intentaren presentar als fiscals factures de València.
Buidatge de l'Institut Nóos
Segons els informes d'Anticorrupció, Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, buidaren sistemàticament l'Institut Nóos, que en principi era una entitat sense ànim de lucre, facturant-hi "serveis ficticis" o amb un cost inflat a través de les empreses de la trama. De fet, diuen que la xarxa d'empreses era per "buidar els fons de l'associació apoderant-se'n". En total, l'Institut cobrà devers 5,8 milions d'euros públics dels governs valencià i balear, i les empreses de la trama n'haurien acabat rebent la majoria. I això sense comptar els prop d'onze milions que haurien rebut d'empreses privades.
Evasió de capital i d'imposts
A l'escorcoll de la seu de l'empresa Shiriamasu, a Barcelona, es varen intervenir esquemes escrits a mà sobre la creació d'una trama de societats que passava pel Regne Unit i per Belize. Hauria pogut servir per evadir imposts i desviar fins a mig milió d'euros de la trama cap a l'estranger. Torres i Urdangarin hi apareixien amb les inicials i serien "les persones a favor de les quals es crea aquesta estructura", segons els investigadors. L'expert en fiscalitat internacional Salvador Trinxet ja va reconèixer que l'havia ideada ell, però va assegurar que era legal i que Belize no és un paradís fiscal.
Cobrar per feines inexistents
Ballester declarà que havia aturat el pagament de 400.000 euros pendents pel segon Illes Balears Fòrum. Va dir que Urdangarin havia pretès que Nóos els cobràs tot i que no s'havien fet les feines pactades. Al final, Matas ordenà pagar. Anys abans, la fundació Illesport havia lliurat 174.000 € a Nóos Consultoria Estratègica per fer que dugués la comunicació de l'equip ciclista Illes Balears. Consten tres factures de 58.000 € cada una, però sense justificació. La fisclia sosté que l'empresa d'Urdangarin cobrà just perquè el duc va fer d'intermediari entre el Govern i l'equip ciclista.
Qui dirigia la trama
Una de les qüestions clau que intentaran aclarir els fiscals i el jutge és qui prenia les decisions a l'Institut Nóos i la trama d'empreses. Alguns dels principals imputats que han declarat fins ara, com els germans Tejeiro, que gestionaven les empreses i la fundació, com també Ballester, hi han implicat Urdangarin tant o més que al seu soci.
El paper de la infanta
Tot i que la infanta Cristina va ser vocal de la direcció de l'Institut Nóos i era propietària, amb el seu marit, d'una de les principals empreses de la trama -Aizoon-, la Fiscalia no l'ha imputada ni fa comptes fer-ho. Amb tot, fins ara s'ha demanat a tots els implicats si la filla del rei d'Espanya sabia res de la trama. Tots l'han exculpada. El sindicat Manos Limpias va demanar al jutge que la imputàs, però és ben difícil que el Govern o la Fiscalia els donin suport. Segons deia ahir Ultima Hora Ràdio, els fiscals ja tenen decidit no fer-ho.
Què en sabia el rei d'Espanya
Una qüestió espinosa pot ser la d'aclarir què coneixien, de les presumptes activitats il·lícites del duc de Palma, el rei espanyol Joan Carles de Borbó i la Casa Reial. El jutge José Castro ja va preguntar a Miguel Tejeiro, fa dos dissabtes, si era vera que un enviat de la Casa Reial, el comte José Manuel Romero, hauria intentat fer gestions per apartar Urdangarin de la Fundació Esport, Cultura i Integració Social, relacionada amb l'Institut Nóos. De fet, poc després que esclatàs la polèmica el 2006, Urdangarin partí a Washington.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.