“Matas és un gran gestor, però just de la seva imatge”

Durant devers dues hores i mitja, Horrach va desgranar, d'una en una, les desenes i desenes de proves amb què fonamenta la seva acusació. Va quedar clar que els seus objectius principals eren Matas i Alemany. Els considera els principals responsables dels contractes fraudulents i la subvenció manipulada que haurien servit perquè Alemany rebés 480.000 euros del Govern. Alemany, argumenta, es va enriquir, però Matas es va beneficiar dels seus serveis perquè recitava els discursos que li escrivia el periodista.

Horrach va afirmar que estava "indignat no només pel saqueig premeditat de fons públics", sinó també per veure que "sense escrúpols" Matas no assumeix "les conseqüències penals dels seus propis actes" i perquè fa servir "descaradament" funcionaris i empresaris de pantalla. Si això fos vera, va explicar, com a president hauria estat "una pura figura simbòlica".

De fet, el fiscal va dedicar bona part de la seva intervenció a desmentir que Matas i Alemany no sabessin res del concurs "fictici" organitzat per pagar els discursos. Al final, per resumir-ho, va comparar irònicament aquest argument de la defensa amb el que va fer servir el capità del Costa Concordia per explicar per què no era al creuer quan s'enfonsava: "El senyor Matas i el senyor Alemany simplement van caure en una llanxa que casualment passava per allà". L'expresident argumenta que només prenia les decisions polítiques i no tenia responsabilitats en els expedients.

El fiscal també va atacar la subvenció de 272.000 euros que va cobrar l'Agencia Balear de Noticias i amb la qual s'hauria finançat Libertad Balear, tots dos mitjans propietat d'Alemany. "Entre tots hem acabat pagant el diari digital del senyor Alemany", va dir. Va recordar que "cap dels treballadors no ha sabut dir si treballava per a una empresa o per a l'altra", perquè hi havia "una confusió total", cercada, entre totes dues.

A més, pel que fa als contractes menors pels primers discursos escrits per Alemany i els 11.550 euros que va cobrar per una sèrie de reportatges que no han aparegut mai, Horrach va dir que "l'afany de lucre hi és tan evident que es podria qualificar de cobdiciós o avar".

Finalment, Horrach va dir que l'exdirector general de Comunicació Joan Martorell i el propietari de Nimbus -l'empresa que serví de pantalla per pagar els discursos-, Miguel Romero, mereixien "una consideració punitiva molt inferior", perquè havien reconegut els fets i no s'havien beneficiat de la trama.

Tot i la dura envestida del fiscal, Alemany va mantenir el somriure cada pic que entrava i sortia de la sala. Deia que somreia perquè tenia la consciència tranquil·la i que havia començat "el desmuntatge general" de l'acusació. L'expresident no somreia tant.

347.000 euros per tornar

L'advocada del Govern, Maria Ángeles González, es va adherir a l'informe de la Fiscalia i va insistir en alguns dels aspectes, com a recalcar que el càrrec de president té funcions administratives i no només polítiques. Va dir que el concurs que es va fer servir per pagar els discursos "no responia a una necessitat real ni aportà res útil a l'Administració" i que l'havien "dirigit i manipulat". Va quantificar en 347.000 euros el total de doblers que els acusats haurien de pagar al Govern per reparar el mal fet.

Missers defensors

En la sessió d'ahir també van parlar els missers defensors de l'excap de gabinet de Matas, Maria Umbert, i de Romero i de Martorell. L'advocat de Romero, Antoni Coll, va acceptar els arguments de la Fiscalia i just va dir que "el seu error" l'havia duit "a la ruïna física i econòmica", però que havia "col·laborat amb la justícia en tot moment".

El misser d'Umbert, Josep Zaforteza, va ser més combatiu. A la seva clienta li demanen vuit mesos de presó, però ell demanà que se l'absolgués i va dir que just era a la causa com "un dany col·lateral". "No duia passatge al creuer que s'enfonsà", va dir, també, en referència al Costa Concordia.

El misser de Martorell, Santiago Fiol, va acceptar les acusacions de la Fiscalia i va reconèixer "la demolidora situació documental" en contra seva. Però va argumentar que "era un ignorant en el funcionament de l'Administració" i que s'havia equivocat, però que no "firmava compulsivament", tal com havia dit la presidenta del tribunal, Margarita Beltrán. També va recordar que "el senyor Martorell no s'ha enriquit ni un sol cèntim amb cap dels temes que es ventilen en aquest ple".