TW
14

L'exvicepresidenta del Govern Rosa Estaràs deixà ahir el seu antic número 1 contra les cordes en la declaració en el judici pel cas dels discursos d'Antonio Alemany. Estaràs no digué en cap moment que Matas hagués ordenat el concurs i la contractació de Nimbus, però es desvinculà completament de tot el que es covia a Presidència, afirmà que els documents que havia signat era perquè estava convençuda que tenien el beneplàcit de Jaume Matas i destacà, de manera contundent, "l'absoluta lleialtat" del director general de Comunicació, Joan Martorell, de qui assegurà que no creia que posàs en marxa la contractació sense tenir l'anuència del president.

Després de la declaració d'Estaràs, la situació de soledat de Matas és pràcticament insalvable. Quedà davant tothom com el responsable de l'artefacte administratiu per contractar el periodista Antonio Alemany perquè li fes els discursos.

A preguntes del fiscal Horrach, Rosa Estaràs afirmà que orgànicament els serveis de Presidència (Direcció de Comunicació i Secretaria General) depenien d'ella, però que en realitat estaven estrictament a les ordres de Jaume Matas. Estaràs, com a vicepresidenta del Govern, tenia la seva seu i el despatx oficial a un edifici diferent del Consolat, i fins i tot tenia el seu propi cap de premsa, que funcionava de manera separada del Consolat. "No tenia relació amb els serveis de Presidència", declarà, insistint que "estaven a les ordres de Jaume Matas".

L'exvicepresidenta, ara eurodiputada del PP, subratllà taxativament que la política de comunicació "era una cosa del president que ell duia directament". Per tant, quan se li presentà, perquè hi estampàs la seva signatura, el contracte de Nimbus, que amaga la contractació encoberta del discursista Antonio Alemany, ella complimentà el document convençuda que "la situació normal era que la tramitació tingués el consentiment de Jaume Matas.Tot feia pensar que el tenia". No hi havia cap indici contrari a procedir a la signatura, que gaudia de tots els beneplàcits polítics i administratius.

"Ni hi entr, ni en surt"

Notícies relacionades

Estaràs negà qualsevol participació en la confecció del contracte, que teòricament era per vetlar per la imatge corporativa del Govern i a la pràctica per pagar els discursos d'Alemany. Així, explicà que "jo ni hi entr, ni en surt, ni hi particip, ni ho impuls, ni hi estic, ni res".

Així mateix, apuntà que havia "sentit comentaris", com molta altra gent, que Antonio Alemany escrivia els parlament de Matas, però sempre en xerrades, sense tenir constatació real de com es feia i de com el pagaven. Estaràs indicà que "els meus discursos els redactava jo o funcionaris que estaven a les meves ordres". També assenyalà que coneixia molt superficialment Antonio Alemany i que no tenia relació amb Miguel Romero, propietari de Nimbus i també processat.

Estaràs no culpà ningú, fins i tot fou menys contundent que quan declarà davant l'instructor, però deixà Matas als peus dels cavalls. Respecte de per què signà la documentació sense consultar-ho amb el president, indicà que tenia el beneplàcit dels serveis tècnics. També expressà la seva convicció que era "impossible" que Martorell hagués actuat per iniciativa pròpia en la qüestió del concurs i del contracte d'adjudicació a Nimbus, atesa la personalitat del director de Comunicació i que es tracta d'un tema molt concret que estava sota l'autorització del president.

A preguntes d'un dels missers sobre si considerava Martorell "un polític, un tècnic o un periodista", Rosa Estaràs manifestà que el considerava "un periodista", explicació que significa que el director de Comunicació no tenia iniciativa pròpia com a polític ni tampoc qualificació administrativa per saber si el contracte amb Nimbus estava ben fet o mal fet. L'exvicepresidenta remarcà que coneixia Joan Martorell des de l'any 1991 i que el tenia per una persona "que sempre complia les ordres que li donaven". Va fer una defensa com a professional del cap de Comunciació del Consolat de la Mar.

Una de les incògnites que s'intentà aclarir en la declaració era per què Estaràs no demanà a Matas explicacions sobre la contractació amb Nimbus. L'exvicepresdenta contestà: "Per què he de demanar al president una cosa que ell ha decidit? Això és el que pensàvem", ampliant així cap a ella mateixa el caràcter de lleialtat envers el número 1, que pot acabar determinant aquest procés.