Jaume Matas ataca els fiscals anticorrupció

L'esperat 1 contra 1 entre els fiscals, que li demanen 8,5 anys de presó, i Jaume Matas es produí ahir horabaixa. Parlà el fiscal Horrach, que li explicà a la cara el contracte de l'agència de publicitat Nimbus amb el Govern, que tenia per objecte dur la imatge corporativa i analitzar l'impacte de les polítiques de l'Executiu. En realitat, aquest contracte s'emprà per pagar els discursos que Antonio Alemany escrivia a l'aleshores president.

Matas se'n desmarcà tot d'una, es va desfer en elogis dels seus subordinats: Joan Martorell (exdirector de Comunicació), Maria Umbert (excap de gabinet) i Dolça Linares (exsecretària general). A més, remarcà que tenia en ells tota la confiança del món. Comentà que va donar indicacions que volia que Antonio Alemany li escrivís els discursos, "però la manera com es va fer ja no era cosa meva. Jo era el president. La meva tasca no era fer contractacions". Assenyalà que no recordava bé si Martorell l'havia informat del contracte a Nimbus, però que "en tot cas no m'hauria semblat malament".

El fiscal Horrach es va empipar amb ell i, aixecant la veu -la jutgessa Margarita Beltrán li cridà l'atenció-, li etzibà si no era responsabilitat seva cuidar la imatge corporativa del Govern. Matas no perdé les formes i recordà que l'Executiu estava format per moltes persones. Tornà a insistir en la confiança que tenia en els seus col·laboradors, "que tenen una gran qualificació".

Aquí ja li fregaren per la cara que Joan Martorell signava documents "de manera compulsiva". Matas contestà de manera molt esmolada: "No em puc creure que Joan Martorell signàs res de manera compulsiva. No m'ho puc creure". Matas insistí en la seva escrupolositat i explicà que "això és perquè ha pactat amb la Fiscalia i ha canviat la seva declaració per dur-me aquí".

Hi va haver altres estirades entre Horrach i Matas. El fiscal li demanà per la reunió que havia mantingut en el Consolat de la Mar amb el publicista Miguel Romero. "És rotundament fals", contestà Matas, assegurant que no s'havia vist amb Romero, tal com assegurà aquest en la jornada de dilluns. El fiscal digué que també el periodista Antonio Alemany ho havia declarat. Aquest va fer senyes des de la banqueta dient que no era veritat. De fet, la declarció d'Alemany havia estat molt embullada. La jutgessa Beltrán indicà que no creia haver-ho escoltat. El dubte s'aclarirà a partir d'avui amb la revisió de l'enregistrament en vídeo del judici.

La ruptura de qualsevol relació entre Matas i Romero és una de les claus del procés. Si Matas admet que s'ha vist amb el publicista per arreglar el contracte, admetria, de fet, que ell era l'autor intel·lectual de l'operació per permetre que Alemany cobràs de manera irregular una subcontractació a través d'un contracte que tenia un altre objecte i també, per altra banda, obtenir una subvenció per a les seves empreses, que posaren en marxa una agència de notícies balear i tenen un diari digital. La llei no permet beneficiar-se d'una subcontractació sense que se n'especifiqui l'objecte real i a la vegada rebre una subvenció de l'Administració, en total més de 400.000 euros. Per la seva banda, Matas, completament deslligat de fórmules de contractació, digué que "mai no vaig advertir cap il·legalitat", i defensà la creació de l'agència de notícies que impulsà Alemany, perquè "era necessària per a la nostra comunitat. Les agències d'abast estatal rarament informen del que passa a Pollença", subratllà.

Tan delicat va ser l'expresident amb els seus antics subordinats (tot i que els descarregà totes les responsabilitats) que la majoria dels missers de la defensa renunciaren a fer-li preguntes. Únicament el lletrat Santiago Fiol, advocat de Joan Martorell, va ser una mica incisiu en defensa del seu client, però sense fer sang. Per part seva, Antonio Alberca, misser de Matas, es limità a fixar el posicionament del seu patrocinat per desmarcar-lo de qualsevol decisió administrativa respecte de les contractacions.

Rosa Estaràs

Durant l'interrogatori de Matas, va sorgir diferents vegades el nom de Rosa Estaràs, vicepresidenta en el moment dels fets i cap orgànica de Martorell, Umbert i Linares. Matas la va defensar, però dient que a ella li corresponia la "coordinació del Govern" i que en cap moment no l'advertí de cap possible irregularitat en la contractació.

Tot i la manera en què es va defensar, Matas va sortir una mica desencaixat de l'interrogatori. La darrera pregunta li va formular la jutgessa Margarita Beltrán, que no veia clar com es va actuar els mesos en què Maria Umbert ja pràcticament no exercia com a cap de gabinet per fer-se càrrec d'IB3. Matas va contestar com va poder, desmarcant-se'n. Beltrán li va dedicar al final una rialla molt cortesa, però també altament vidriosa, com si pogués veure els fets reals més enllà de les paraules.