L'equip de Matas carrega contra ell

Així mateix, el màxim responsable i copropietari de Nimbus, Miguel Romero, va ratificar que sabia que el concurs era irregular, però que acceptà dur-lo endavant perquè era una petició de Matas, amb qui, afirmà, es va entrevistar en el Consolat.

Les declaracions de l'excap de Gabinet Maria Umbert, de l'exsecretària general tècnica Dolça Linares i de l'exdirector general de Comunicació Joan Martorell tingueren un camí paral·lel: intentar exculpar-se'n ells o almanco minimitzar la seva responsabilitat i, sobretot, tirar per amunt. Tot i així, cada un dels protagonistes marcà diferències respecte dels altres. Era el judici de la por i la desconfiança. I enmig, una immensa barroeria. Avui, Matas intentarà demostrar la incompetència dels seus subordinats, que no saberen articular legalment com Alemany li podia escriure els discursos. Està previst que Alemany, primer, i Matas, després -els dos únics que semblaven tenir bones relacions entre ells-, declarin avui a partir de les 10 del matí. Segur que oferiran l'altra cara del cas i esvergaran fort contra l'exequip del Consolat.

Els discursos ‘importants'

Maria Umbert afirmà que molt a principi de la legislatura acudí a un dinar al restaurant La Lubina amb Matas i Alemany, on quedà clar que Alemany escriuria a Matas els parlaments més importants. També assegurà que la seva tasca real com a cap de gabinet durà molts pocs mesos, perquè Matas li encarregà que es fes càrrec de la gestació i impuls de la futura televisió autonòmica IB3. Tot i així, va admetre que havia signat dues factures de prop de 2.000 euros a favor de Consultoria Balear de Medios, l'empresa d'Alemany, ja en l'estiu del 2003, abans que s'hagués adjudicat el concurs a Nimbus (l'única que s'hi presentà) per ‘potenciar la imatge corporativa del Govern'. En realitat, aquest contracte es va fer perquè Alemany pogués cobrar. Els fiscals Horrach i Carrau insistiren que, segons la llei, no es poden fer subcontractacions.

Dolça Linares, que va substituir Umbert, indicà que va veure correcta l'adjudicació a Nimbus i que era conscient que el president Matas n'estava al corrent. La presidenta del tribunal li demanà, ja que Linares és experta en contractacions, si no hi va veure res estrany. Linares es va defensar com va poder. Dins cada una de les declaracions hi havia el mateix contingut final: era ordre de Matas.

En el mateix sentit s'expressà el director general de Comunicació de l'Executiu Joan Martorell, el qual indicà que les ordres per procedir a impulsar el concurs a favor de Nimbus provenien de Jaume Matas. Respecte de si aquest contracte era irregular, Martorell es va defensar com va poder, apuntant que ell no sap dret administratiu i, en conseqüència, va signar tota la documentació perquè confiava en els seus subordinats.

Martorell descarregà sobre Matas en tot moment i assegurà que, quan signà tots els documents relatius a l'adjudicació de Nimbus, "havia estat uns quinze dies de baixa per un problema familiar". En tornar a la feina, els complimentà. No obstant això, la jutgessa li demanà: "Significa això que vostè es va posar a signar papers de manera compulsiva pràcticament sense mirar-los?". Martorell insistí que ell no sap dret administratiu i delegà en els seus col·laboradors, si bé remarcà que ho féu perquè sabia que aquesta era la voluntat del seu president.

També a pertició del misser de la defensa, Martorell va admetre que ha fet un pacte amb la Fiscalia pel qual assumeix part de la seva responsabilitat a canvi "de no haver de patir mals majors".

Miguel Romero va ser el darrer a declarar i el darrer a treure el ventilador contra Matas. Assenyalà que es veieren al Consolat. Sabia que el concurs al qual es presentà era irregular, però ho va fer per satisfer el president, que així li ho demanà. Tot era per fer content Matas i per pagar Alemany.