En la seva declaració com a testimoni en la causa en la qual s'investiga el Duc de Palma recollida en el sumari, Soler recorda haver abonat una quantitat de doblers el 2005, encara que afirma que no era partidari de fer-ho ja que l'entitat tenia pèrdues, però s'hi va sentir obligat perquè era Urdangarin qui ho demanava.
Soler explica que a través de la conselleria de Presidència se li va citar al costat d'altres empresaris perquè acudís al Museu Príncep Felip de València a un acte que organitzava l'institut Nóos, en el qual els ponents, entre els que hi era Urdangarin, van exposar les bondats de l'Institut i les necessitats econòmiques que tenien per desenvolupar els seus projectes.
Assegura que durant l'encontre va comentar amb algun dels participants que era un "acte estrany" ja que no deixaven clar l'objectiu final ni, per a què els volien i va coincidir amb alguns empresaris en què no els agradava, "pensant que hi havia alguna cosa que feia pudor".
Després d'aquest primer encontre Nóos va anar concertant reunions amb els assistents i Soler va mantenir un encontre amb Urdangarin que es va celebrar a la seu del València Club de Futbol i en el qual, juntament amb altres persones que no recorda, van parlar sobre l'esdeveniment 'València Summit'.
L'encontre es centrà en temes protocol·laris i posteriorment va delegar en una altra persona, que no recorda, que va concretar la col·laboració econòmica. Explica que al València CF no hi havia doblers ja que l'entitat estava en pèrdues, per la qual cosa el declarant no era partidari de donar-ne, no obstant això, es va sentir obligat a causa que era Urdangarin qui li ho demanava.
Un altre president de futbol
Un altre testimoni d'aquesta causa és el president del club de futbol de Vila-real, Fernando Roig, el qual explica que va entrar en contacte amb Nóos per demanar-li un informe, estudi i col·laboració, a fi de cercar una esponsorització del camp de futbol per part de qualsevol empresa.
Creu que van ser Diego Torres i Iñaki Urdangarin els qui el van telefonar per oferir-li els seus serveis i va mantenir una reunió amb ambdós després de la qual els va demanar que li remetessin les condicions de servei i el seu preu.
L'objecte de Nóos era fer l'informe i ajudar el Vila-real a trobar sponsor, però no va arribar a cercar cap client, ja que no tenia aquest encàrrec encara que si es presentava algun client tenia l'obligació de facilitar el contacte amb el club.
El Vila-real, que pretenia obtenir una quantitat de 38 milions d'euros en deu anys, va contactar amb dues empreses diferents, l'objecte de les quals és la recerca de patrocinis per a l'equip en un règim de comissió per intermediació. En un d'ells el club va abonar 500.000 euros com a provisió de fons, mentre que en l'altre estan abonant actualment 2.000 euros mensuals durant un període de sis mesos.
Per rebatre que "resulta difícilment creïble que s'abonin més de 600.000 euros per un informe d'aquestes característiques", explicà que creia que era un "bon contracte i era una bona ocasió de trobar un sponsor ja que trobava que els responsables de Nóos tenien capacitat per aconseguir l'objectiu".
Roig explica en la seva declaració que no va discutir el preu i assenyala que contractà Nóos "bàsicament" perquè Urdangarin n'era el president, i era la persona en qui confiava que pogués aconseguir l'sponsor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.