Bernal defugí responsabilitats entorn de la forma de contractació de l'institut d'Urdangarin. | T. AYUGA

TW
2

L'exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal, manifestà durant el seu interrogatori sobre les presumptes irregularitats entorn de l'Institut Nóos que quan va ser nomenat per a aquest càrrec per l'expresident balear, Jaume Matas, aquest li va indicar que "a qui havia de retre comptes era a 'Pepote' Ballester", amb referència a l'exdirector general d'Esports del Govern. I de fet, va ser el propi Ballester qui va ordenar la firma dels dos convenis pels quals l'Executiu va abonar a Nóos 2,3 milions d'euros, part de la destinació dels quals es desconeix.

Així ho explicà Bernal durant la declaració que va fer com imputat a les dependències de la Direcció Superior de Policia, incloses en l'ampli sumari d'aquesta peça del cas Palma Arena, al qual ha tingut accés Europa Press. En ser interrogat sobre els dos convenis pels quals es van celebrar el 2005 i el 2006, dos fòrums sobre turisme i esport, va apuntar a Ballester com la persona que "va ordenar la redacció i firma d'aquests convenis" i qui li va lliurar un model de conveni de col·laboració que va ser el que va utilitzar el declarant.

Notícies relacionades

En la seva compareixença, Bernal va assegurar desconèixer qui va autoritzar que Illesport gastàs 2,3 milions en ambdós esdeveniments -1,2 en el primer i 1,1 en el segon-, si bé 'Pepote' era qui autoritzava els pagaments, com tampoc els motius que van dur a l'exdirector general d'Esports a escollir Nóos, llavors presidida pel Duc de Palma Iñaki Urdangarin, per dur a terme la celebració dels fòrums. "Entenc que el motiu era la repercussió derivada dels que integraven l'Institut", va justificar.

En qualsevol cas, en ser preguntat per què no hi va haver un concurs públic per contractar l'entitat aparentment sense ànim de lucre, Bernal va asseverar que la decisió ja li va arribar presa de Ballester. "No hi va haver expedient ni cap tràmit administratiu previ a la firma del conveni", va apuntar l'imputat. És més, sobre el fet que no se li demanàs a Nóos la justificació documental dels treballs que es van fer, va assegurar que "per indicació de Ballester no s'exigia acreditació de la destinació dels doblers".

"Teòricament era un patrocini", insistí Bernal, qui es va desvincular per tant de la decisió entorn de la forma de contractació com també de la coordinació i supervisió dels convenis. Tal com ha recordat, el segon d'ells va sofrir la paralització en algunes de les factures emeses per Nóos en espera de que Ballester "li donàs el vistiplau".