Matas i Urdangarín, en una comparaixença davant els mitjans, el 2006. | M. À. Cañellas.

TW
2

L'expresident del Govern balear, Jaume Matas, principal imputat del cas Palma Arena, ha admès que l'acta en la qual consta una reunió mantinguda amb el Duc de Palma, Iñaki Urdangarín, per aprovar un dels pagaments a Nóos no responia a la realitat, ja que els seus col·laboradors no s'haurien reunit amb el Duc, si bé ha justificat que es tractaria d'una "pràctica habitual" per ser un document privat nascut al si de la Fundació Illesport. Així ho ha posat de manifest en declaracions en les quals ha recordat que la decisió de contractar Nóos per celebrar unes jornades sobre turisme i esport a Palma es materialitza des d'Illesport, una entitat pública "subjecta en el seu 'modus operandi' al dret privat", tal com ha incidit.

Així mateix, ha rebatut les acusacions de la Fiscalia en asseverar que no és veritat que no hi ha expedient administratiu, al·legant que "si algú com el Duc de Palma i a través d'una entitat sense ànim de lucre s'ofereix a col·laborar, l'Administració té vies per fer aquests convenis sense l'obligació de convocar un concurs". "L'única forma de contracte no és el concurs", ha etzibat. "És veritat que els meus col·laboradors han declarat que no es van reunir i això pot ser un error, però no és menys cert que sent un document privat és una pràctica habitual", ha insistit l'exmandatari balear.

Ha recordat que prèviament s'havia produït un encontre "no d'amics" sinó sol·licitat per Urdangarin en el qual ofereix una col·laboració per dur a terme les jornades, a través de les quals, segons les indagacions, s'haurien desviat 2,3 milions d'euros públics.

La credibilitat d'Urdangarín

En l'encontre, en el qual van ser presents tant Mates com el Duc de Palma i altres alts càrrecs amb decisió en la fundació, l'expresident va prendre la decisió política de recolzar aquesta iniciativa per ser "una oferta des d'una institució sense ànim de lucre presidida per algú de la credibilitat d'Urdangarin". En qualsevol cas, Matas ha asseverat que en aquest encontre mai no es va parlar de diners, però sí que va prendre la decisió de "acceptar aquesta col·laboració, bona per a les Balears".

Notícies relacionades

I a partir d'allà, ha recordat, els càrrecs que tenien capacitat per dur a terme aquest contracte eren el llavors director general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester, i l'excap de gabinet de Matas, Dulce Linares. "A mi em mereixia i em mereix, fins i tot que no es demostri el contrari, tota la credibilitat del món i tot l'interès per part de les Balears que tinguéssim l'oportunitat de tenir el Duc de Palma en un projecte bo per potenciar la cultura i l'esport a Palma", ha subratllat l'exdirigent del PP, per a qui "la credibilitat d'Urdangarin, també fins que no es demostri el contrari i apel·lant a la presumpció d'innocència, és molt important.

Demostració dels fets

De fet, Matas ha assegurat que en cas que finalment es demostri la presumpta malversació de fons que s'investiga en el marc de la peça 25 del cas Palma Arena, ell seria el primer indignat i demanaria la devolució dels diners a les arques públiques: "Hauríem estat defraudats". La Fiscalia apunta que l'import desviat va ascendir a 2,3 milions d'euros que el Govern balear de Mates va destinar el 2005 i 2006 a Nóos per a la celebració de dos fòrums sobre Turisme i Esport.

En una sentència interlocutòria, el magistrat instructor del cas Palma Arena, José Castro, sostenia que el preu d'ambdues jornades (1,2 milions la primera i 1,1 la segona) és "totalment desproporcionat per al que suposa l'encàrrec" i va ser fixat "exclusivament partint d'un pressupost fictici en tant que realitzat sense analitzar cap cost", fets que estan sent investigats a la peça número 25 de les 26 que integren el 'cas Palma Arena'.

La Fiscalia creu que va ser a partir de 2003 quan el Duc de Palma va entrar en vinculació amb Nóos i un any després va començar a presidir l'entitat mentre Torres ostentava el càrrec de gerent. Segons l'acusació pública, l'única finalitat perseguida per Urdangarín i Torres amb la presa del control de Nóos era "comptar amb la cobertura d'una associació que formalment no perseguia ànim de lucre, una espècie d'ONG dedicada a projectes socials".