La Fiscalia Anticorrupció s'inclina per mantenir la investigació sobre les activitats de l'Institut Nóos, administrat fins el 2006 pel duc de Palma, Iñaki Urdangarín, al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma i rebutjar la petició de l'expresident balear Jaume Matas perquè es traslladi a l'Audiència Nacional. Així ho han indicat fonts del Ministeri Públic, que té previst presentar en els pròxims dies un informe al magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno en el que detalli si és competent o no per assumir aquesta investigació, que s'ha separat del cas Palma Arena, que instrueix el jutge José Castro.
La Fiscalia Anticorrupció estudia si aquesta investigació pot ajustar-se als requisits que exigeix la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) sobre les competències de l'Audiència Nacional. El seu article 65 recull que aquest tribunal és competent per investigar, entre altres supòsits, els "fraus i les maquinacions per alterar el preu de les coses que produeixin o puguin produir greu repercussió en la seguretat del tràfic mercantil, en l'economia nacional o perjudici patrimonial en una generalitat de persones al territori de més d'una audiència."
L'advocat de Matas, Antonio Alberca, va demanar que l'Audiència Nacional assumís la causa, que va recaure pel sistema de repartiment en el jutjat d'Ismael Moreno, en entendre que afecta a tres comunitats autònomes diferents: el País Valencià, les Balears i Catalunya.
El plantejament de la Fiscalia Anticorrupció encaixa amb les declaracions que el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va fer el passat dia 14 en assenyalar que la peça que afecta Urdangarían pot continuar instruint-se a Palma sota la direcció del fiscal Anticorrupció, Antonio Salinas, en lloc de ser assumida per l'Audiència Nacional.
Un munt de documentació
Segons les esmentades fonts, la documentació que els investigadors es van confiscar en els registres duts a terme entre el 7 i el 10 de novembre en l'Institut Nóos i en diverses societats mercantils vinculades a Urdangarín està sent analitzada en seu judicial per la Fiscalia i el Grup de Delinqüència Econòmica de les Balears. Es tracta, en concret, d'uns 15 arxivadors. Els documents, que van ser confiscats en la denominada 'operació Babel', va ser traslladada la setmana passada a les dependències de la Direcció Superior de Policia de les Illes Balears. Després de la seva anàlisi, la Fiscalia decidirà si crida a declarar al marit de la infanta Cristina com imputat o com a testimoni, en el cas del qual podria fer-ho per escrit.
La investigació parteix de la sospita de la Fiscalia Anticorrupció que Urdangarín i el seu soci i actual president de l'Institut Nóos, Diego Torres, van desviar a través d'aquesta fundació fons públics i privats procedents d'aquestes tres administracions públiques per "apoderar-se'n. Per a això, van fixar preus "totalment desproporcionats" pels serveis que prestaven a l'Administració i simulant així mateix treballs "ficticis". En el cas de les Balears, l'import desviat va ascendir a 2,3 milions d'euros que el Govern de Jaume Matas va destinar el 2005 i 2006 a Nóos per a la celebració de dos fòrums sobre Turisme i Esport.
En una sentència interlocutòria, el magistrat sostenia que el preu d'ambdues jornades (1,2 milions la primera i 1,1 la segona) és "totalment desproporcionat per al que suposa l'encàrrec" i va ser fixat "exclusivament partint d'un pressupost fictici en tant que realitzat sense analitzar cap cost", fets que estan sent investigats a la peça número 25 de les 26 que integren el 'cas Palma Arena'. La Fiscalia creu que va ser a partir de 2003 quan el Duc de Palma va entrar en vinculació amb Nóos i un any després va començar a presidir l'entitat mentre Torres ostentava el càrrec de gerent. Segons l'acusació pública, la "única finalitat perseguida" per Urdangarín i Torres amb la presa del control de Nóos era "comptar amb la cobertura d'una associació que formalment no perseguia ànim de lucre, una espècie d'ONG dedicada a projectes socials".
D'aquesta forma, pretenien aparentar que la fundació no perseguia "finals lucratius" i "envoltar-se del prestigi social derivat de les actuacions altruistes a què presumptivament es dedicava l'associació i evitar suspicàcies per part de tercers en finançar-se bàsicament amb fons d'organismes públics". En concret, les entitats presumptivament utilitzades per ambdós eren, segons especifica l'escrit, Nóos Consultoría Estratégica, Aizoon S.L., Virtual Strategies S.L., Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management. La resolució indica que tant Nóos com les societats vinculades tenien, com a mínim des de l'any 2006, el mateix domicili real social, el que revela que el "control" de les mateixes "estava a les mans dels dirigents de l'Institut Nóos".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.