TW
15

La tradicional aferrada simbòlica de cartells donà ahir horabaixa el sus a la campanya electoral estatal del 20-N, una campanya que comença amb tot el peix venut, de tràmit, sense intriga, perquè tothom s'espera que guanyarà el PP. Tanmateix, si bé es dóna per feta la victòria estatal dels populars, encara manca saber fins on arribarà la caiguda socialista, com es concretarà a les Illes i si els econacionalistes aconseguiran que Miquel Ensenyat entri al Congrés.

El president, José Ramón Bauzá, deia, a l'acte que es féu davant la seu del PP, que no creuen en les enquestes i que "fins que no arribi el dia del 20-N i s'obri la darrera urna no estarà fet". Tanmateix, malgrat que demanà "humilitat", més d'un alt càrrec del seu partit no té problemes de parlar com si la victòria ja fos seva i la campanya un tràmit farragós.

Amb tot, això ho digué des de la seguretat de qui se sap dels guanyadors, entre els somriures de confiança dels seus i al costat del candidat balear al Congrés, Miquel Ramis, que gairebé no va dir res.

Recuperació
El PP balear dóna per fet que superarà els resultats dels socialistes i recuperarà l'espai perdut el 2008, aproximant-se als resultats dels comicis del maig. Potser precisament per això, perquè es tracta d'emmirallar-se en el mes de maig, Bauzá va ser ahir més protagonista que no pas Ramis. I segurament també per aquesta raó els populars mantenen la paraula ‘canvi' de l'eslògan de les autonòmiques, que ara s'ha transformat en "Suma't al canvi".

Bauzá va dir que farien una campanya "casa per casa" i Ramis va ressaltar que seria austera. El candidat al Congrés se centrà en la necessitat de reactivar l'economia i Bauzá criticà la gestió socialista. "En l'únic que s'assemblen els dos partits és que les sigles comencen per ‘P'", va dir, en broma. També parlaren els candidats al Senat, Llorenç Bosch i Gari Durán. A l'acte dels populars no hi faltaren la presidenta del Consell, Maria Salom; el conseller de Presidència, Antonio Gómez; el president del PP de Palma, José María Rodríguez; ni el gerent de la platja de Palma i regidor de Turisme, Álvaro Gijón. Qui no hi va anar va ser el batle, Mateu Isern.

En clau estatal, la gran incògnita és si el PP aconseguirà o no la majoria absoluta, si tindrà les mans lliures per fer i desfer segons la seva voluntat. Centrant el punt de vista a les Illes Balears, falta saber fins a quin punt el PP prendrà espai al PSIB.

El 9 de març de 2008, els socialistes illencs, per primer pic, superaren els populars amb 366 vots i els passaren per davant a totes les illes, excepte a Mallorca, on van quedar a devers 6.000 suports del PP. Eren uns resultats històrics, que marcaven un canvi, però que ara poden quedar enrere. El PSIB haurà de batallar per perdre tan poc terreny com pugui i ho té tan clar que ho du al lema: "Lluita pel que vols". El candidat al Congrés per les Illes, Pablo Martín, insistia ahir: "Lluitarem per guanyar les eleccions", afegint, convincent però segurament poc convençut, "i les guanyarem". Martín admeté que s'hi juguen molt, en aquests comicis, que consideren els més importants dels darrers trenta anys, i assegurà que intentaran que "els que més tenen aportin més", amb referència als imposts, per destinar els doblers a les empreses petites i als autònoms.

Notícies relacionades

A més, el candidat criticà la política d'afavorir la construcció de l'època de José María Aznar i la culpà de la crisi actual. Antoni Manchado, candidat al Senat, apuntà que defensen "l'Espanya dels drets" per contra de "l'Espanya dels privilegis" del PP. A l'acte, que es va fer al Molinar, hi anaren l'expresident del Govern i ara senador autonòmic, Francesc Antich; la portaveu del PSIB al Parlament, Francina Armengol; l'exconseller de Salut Vicenç Thomàs, i la secretària general del PSIB, Rosamaría Alberdi. La caiguda dels socialistes a les Illes, però, pot fer més fàcil que la coalició PSM-IV-ExM tingui possibilitats d'aconseguir un representant a les corts espanyoles.

Els econacionalistes, que també es presenten amb l'aliança Equo, repeteixen l'eslògan del maig, "Pensa diferent", per intentar aplegar els mateixos vots que reberen a les autonòmiques. Si l'aconseguissin, podrien arrabassar-lo als socialistes. El 2008 el bipartidisme els arrossegà i amb prou feines superaren els 25.000 vots però ara confien frenar-lo. De fet, ahir el candidat econacionalista al Congrés, Miquel Ensenyat, insistí que el PP i el PSOE "només es posen d'acord per afavorir el bipartidisme" amb mesures com la reforma de la llei electoral, mentre que no ho han fet per combatre la crisi.

Ensenyat defensà un model que afavoreixi la participació ciutadana i aposti per "planificar l'economi" al contrari de l'actual, en què "l'economia planifica la política". A l'acte de la coalició, que es va fer al carrer Blanquerna, on han tornat els cotxes amb el PP, hi anaren els candidats; el portaveu de la coalició, Biel Barceló; la diputada Fina Santiago; l'exsenador i director de la campanya, Pere Sampol, i el conseller insular Joan Font. Esquerra també obrí ahir la campanya en un acte en què el candidat al Congrés, Joan Gaià, afirmà que les Balears viuen, a més de la crisi econòmica, la de la submissió a l'Estat, i que "amb la independència viurem millor". Per la seva banda, el candidat d'EU, Alejandro Aparicio, declarà que ara cal triar "com volem sortir de la crisi i com viure després d'aquesta conjuntura".

Un conseller insular popular és membre de dues juntes electoralsEl conseller insular d'Urbanisme i Territori, Mauricio Rovira, és membre de la junta electoral de les Illes Balears i també de la junta electoral provincial de les Illes Balears. La junta electoral de les Illes Balears té, segons consta en la web institucional de les eleccions, "l'objectiu de garantir l'objectivitat i transparència del procés electoral". Doncs bé, entre els encarregats de garantir aquesta objectivitat hi ha un conseller executiu del PP. És clar que també en forma part la regidora del PSIB a Artà Maria Francesca Servera.

Segons consta en el BOIB del 8 d'octubre, que indica els nomenaments a la junta de les Illes Balears, el Parlament va designar els dos vocals que, tal com la llei indica, haurien de ser "catedràtics o professors titulars de dret en actiu o juristes de prestigi reconegut". Ni Rovira ni Servera no són ni catedràtics ni professors de dret en actiu; així, haurien de ser "juristes de prestigi reconegut". El BOIB també indica que s'haurien de designar "a proposta conjunta" dels partits "amb representació al Parlament". La coalició PSM-IV-ExM, però, denuncia que no tingueren res a veure amb aquesta proposta i que, per tant, no va ser "conjunta". La magistrada del Tribunal Superior Felisa Vidal, que havia estat directora de l'Advocacia de la Comunitat durant el Govern de Jaume Matas, també hi consta entre els vocals del TSJIB que es designen per atzar. A més, però, el BOIB de dimarts indica que Rovira també és membre de la junta electoral provincial.