El casal del carrer de Sant Feliu és un dels habitatges que sortirà en subhasta. | Joan Riera - J. Morey.

TW
0

El Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma traurà a subhasta, previsiblement abans de finals d'any, el principal habitatge que l'expresident del Govern, Jaume Matas, posseeix al casc antic de la capital, popularment coneguda com el 'palauet', així com unes altres dues de les seves propietats després de no haver abonat els més de quatre milions que el principal imputat del cas Palma Arena deu a l'entitat bancària arran del préstec que li va concedir per fer front a la fiança penal de tres milions que li van ser imposats en el marc d'aquesta causa.

Així ho han informat fonts jurídiques que han indicat que després que l'exministre de Medi Ambient no hagi fet efectiu el pagament d'aquesta quantitat, el Jutjat preveu subhastar no només el 'palauet', habitatge d'estil manierista ubicada al cèntric carrer Sant Feliu, sinó també un immoble que l'expresident del PP balear té a la Rambla a més d'un local ubicat al carrer de Sant Miquel.

Tot això després que el passat mes de maig el banc presentàs una demanda d'execució hipotecària per la qual reclamava a l'excap de l'Executiu autonòmic, en un termini de trenta dies, els tres milions d'euros corresponents al préstec que li va concedir l'any passat perquè l'encausat fes efectiva la fiança -el pagament de la qual li va permetre eludir el seu ingrés en presó preventiva-, als quals se sumeixin més d'un milió d'euros pels interessos del crèdit i les despeses processals generades des de llavors.

Un procediment que, tanmateix, no va únicament dirigit contra Matas sinó també contra la seva dona, Maite Areal, per ser copropietària del 'palauet', així com contra la mare de l'expresident, cotitular en el seu cas de l'immoble de Sant Miquel. Una vegada els béns patrimonials surtin a subhasta, qualsevol ciutadà podrà licitar per ells encara que en cas que mitjançant aquest procés no s'assoleixi la quantitat deguda, l'entitat bancària podria quedar-se amb els immobles en propietat per a la seva posterior venda.

De forma paral·lela, el Banc de València ha reclamat al Jutjat d'Instrucció número 3, encarregada de les investigacions del cas Palma Arena, la devolució dels 500.000 euros en què el passat dia 17 l'Audiència Provincial de Palma va rebaixar la fiança de tres milions decretada contra Matas. I és que, d'acord a l'escrit que ha presentat per a això l'entitat, a què ha tingut accés Europa Press, "el creditor picnoraticio està facultat per retenir els diners pignorats i imputar al deute directament l'import del metàl·lic sobre el qual es va constituir l'esmentada penyora".

Notícies relacionades

DIUMENGE PARRA, SUBSTITUÏT AL CAPDAVANT DEL BANC DE VALÈNCIA

Així les coses, el jutge d'instrucció de la causa, José Castro, ha donat trasllat de la petició del banc, mitjançant una providència, tant a la defensa de Matas com a la Fiscalia, l'Advocacia de la Comunitat Autònoma i al PP -en qualitat d'acusació popular-, a fi que emetin les seves al·legacions abans que el magistrat es pronunciï sobre la sol·licitud de l'entitat bancària, el conseller del qual delegat fins al passat 7 d'octubre, Diumenge Parra, amic personal de Matas, va ser substituït al capdavant del Banc de València després de 17 anys en el càrrec.

Va ser el març del passat any quan, després de prendre-li declaració durant dos dies, el jutge Castro va imposar a Matas la fiança de tres milions d'euros en el marc del cas Palma Arena, una de les principals línies d'investigació del qual se centren al luxós tren de vida portat per l'encausat quan era màxim dirigent de la Comunitat Autònoma i que, d'acord a les indagacions, no es correspon amb els ingressos que obtenia com a president.

Els investigadors apunten d'aquesta forma a la relació de les elevades despeses de Matas amb la presumpta malversació d'aproximadament cinquanta milions d'euros durant l'execució del velòdrom palmesano (2005-2007). Uns fets que nega de forma taxativa l'expresident, que durant la seva declaració va manifestar que part dels diners que obtenia mensualment pel lloguer del local de Sant Miquel no el declarava, justificant així que pagàs a negre informe dels 400.000 euros que es van gastar en reformar el 'palauet' i negant haver rehabilitat l'habitatge amb fons públics.