Gómez evita respondre si urbanitzaran el Guix

El conseller de Presidència, Antoni Gómez, va ser incapaç ahir d'aclarir si el Govern vol permetre que es faci la urbanització del Guix, enmig de la serra de Tramuntana. En lloc de respondre la pregunta de la portaveu socialista, Francina Armengol, el conseller es va dedicar a criticar l'Executiu anterior. D'entrada, Armengol va preguntar a Gómez quines mesures prendria el Govern per "consolidar" la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Serra. El conseller va dir que no les podia concretar, però que totes derivarien de la protecció del paratge. La portaveu socialista afegí que el conseller Company feia poc que havia anunciat que estudiaven desprotegir el Guix, on era previst fer-hi una urbanització, i va avisar que això implicaria perdre la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Va preguntar si permetrien construir-hi.

Gómez no contestà. Tan sols va dir que la legislatura passada havien fet servir el Guix per tapar mentides polítiques, que "mai en tan poc temps un Govern no havia fet tant de mal a aquesta terra" i que l'Executiu d'Antich no tenia "ànima". La portaveu socialista en quedà visiblement afectada, perquè havia impulsat la declaració patrimonial de la Serra.

L'oposició i el Govern varen tenir més topades amb motiu de la protecció del territori. El diputat socialista Jaume Carbonero i l'econacionalista Antoni Alorda preguntaren al conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori si preveu derogar o canviar la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible. Els dos partits de l'oposició temen que el Govern pretengui permetre que es construeixi en zones ara protegides. Carbonero també es referí al decret llei de mesures cautelars que protegeix àrees com les Fontanelles.

Company no els donà gaire confiança, declarà que la seva intenció és la de "donar seguretat jurídica a tots els promotors". "Allò que no farà el Govern és protegir el que no té gens de sentit", afegí, i encara va dir que "un espai amb grans valors ambientals no és un espai que té carrers, fanals, clavegueram, llum i aigua, i vostès feren una norma que incloïa casos així". Alorda desafià l'Executiu a fer una consulta popular per preguntar als ciutadans si volen que es continuï urbanitzant el litoral. A banda, el Parlament, a proposta del PSIB, instà ahir per unanimitat el Govern a publicar les llistes d'espera dels hospitals cada tres mesos -l'Executiu del PP n'ha tardat set-. En canvi, però, rebutjà demanar-li que garanteixi que ningú no haurà d'esperar més de 180 dies per una operació.