El cas succeí divendres en la celebració a Binicomprat (Algaida) del Dia de ‘sa llengo baléà', amb devers 130 assistents, durant la qual guardonaren Álvaro Middelmann i Jorge Campos, pare del Círculo Balear, per la lluita per ‘sa llengo baléà'. Per començar, cal esmentar l'absència dels grans convidats: Carlos Delgado, defensor a ultrança de la causa, envià una nota d'excusa, que fou declamada en públic, en castellà; José Ramón Bauzá tampoc no hi acudí per defensar els principis filològics de "s'Acadèmi", com tampoc Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Univesitats, qui no havia inclòs en l'agenda aquest acte de cultura.
Així que, amb total absència de suport institucional, començà l'acte, que rebé la presència d'una Maruja García Nicolau que ara té una bellesa molt més convincent que quan fou Miss Europa, el 1962, amb el seu marit, l'algaidí Martí Mora, primer porter futbolístic que jugà a Primera Divisió amb el Mallorca, el 1961. També hi vaig reconèixer Joan Font Rosselló, exdiputat que abandonà el PP amb la fúria d'un espòs traït i que actualment postula els principis lingüístics de ‘sa llengo des talaiòtics'. Obrí l'acte Juan Vanrell, president de ‘s'Acadèmi' i, llavors, Baltasar Pomar deixà ben clar que "els catalanistes són quatre desgraciats i els governs actuals estan acollonats davant ells".
El cantautor Xisco Bonnín (ex de nits musicals del Formentera) cantà l'himne mallorquí Pàtria ("Quina terra tan bella és Mallorcaaaaaa") i Ignasi Martí informà de les activitats de ‘s'Acadèmi'. Després, hi hagué un sopar de bufet amb delícies mallorquines -absència total de fuet i d'altres aliments catalans intoxicadors- i, en la sobretaula, Guillem Matas, vicepresident de l'entitat de ‘Sa llengo baléà' complí amb allò que s'havia previst en el programa. D'aquesta manera: "A les 22.30, D. Guiem Matas, vicepresident d'aquesta entidat mos donà conte d'es resultats de sas seuas investigacións"(sic). Aquestes investigacions confirmaven -en una locució de mitja hora, farcida de dates històriques de dubtosíssima factura- que els catalans i els mallorquins tenim tanta relació cultural i lingüística com entre un calamar de les Seychelles i un ou de gallina danesa. Arribà el lliurament de guardons i la sorpresa fou que Álvaro Middelmann, director general d'Air Berlin a Espanya i Portugal, va fer el parlament íntegrament en un català normatiu, ben allunyat del que promulga ‘s'Acadèmi', mentre que a continuació l'altre distingit, entre d'altres, Jorge Campos -qui darrerament ha rebaixat el to "dauré" i purpurinós del seu Grecian 2000- començà dient que "com que Álvaro ha parlat en mallorquí jo també... ta... ta... ta...", però durà poc la seva ‘normalisatxió baléà', perquè després de dos segons ja utilitzava els seu castellà valencianívol per fer una proclama anticatalana a ultrança.
He oblidat esmentar el menú del bufet, adequadíssim per a l'ocasió: ‘Solomiyll' Pompeu Fabra amb patates Costa i Llobera, sofregides en el suc del mateix escriptor; besuc anegat amb sopa de lletres -‘maiorquiynes'- amb crostons ‘siau qui sou', recepta de Guillem d'Efak. I de postres, una coca d'‘obercocs' immensa, amb molts dels ‘obercocs' absents, "mejorando lo presente".
Calamars de l’Índic i ous de gallina danesa
‘S’Acadèmi de sa Llengo Baléà’ negà visceralment la catalanitat històrica de Mallorca, però no definí, ni d’enfora, una hipotètica mallorquinitat
Palma23/10/11 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
27 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
ELS MEUS IMPOSTOS NO SÓN PER AIXÒ..
Molt bé Salat71... "ajo y agua", també és de la "llengo baléà" això? Venga que no sou més que una guarda de forasterots que volen fer desapereixer el mallorqui i substituir-lo per el castellà. Si qualcu ha xupat doblers són els lladres que subvencionen el Sirculo and Co... per cert, en comptes de sirculo li podrien dir circo directament.
Crec, Salat71, que ets tu qui brames. Jo no he rebut mai cap subvenció, no n'he de mester per tenir clar quin és el meu país, quina llengua parl i qui és la gent, com tu, que hi va en contra. Les vostres beneitures no són originals, eren les mateixes que repetien els falangistes en temps del vostre admirat Franco.
¿bramau? idò existim... Fi de ses subvencions. ¡Ajo y agua! Ara haurieu de tornar tot es dobbés que he xupat...
Salat 71 el més interessant del blog aquest que has possat és que no hi ha gairebé cap paraula en mallorquí o en la estimada "llengo baléà" aquesta que teóricament defensau, tot està escrit en castellà que és la llengua que voleu impossar a tota la gent d'aquesta terra que té una llengua pròpia. Al primer escrit apareixen dues que són comprensibles per a tots els mallorquins, em refereixo a "rondaya" i "glosad" (tal com esta escrit alla) i ambdues es troben traduïdes al castellà com "cuento corto" y "copla". Queda bastant clar el que es propugna des d'aquest blog i que no és més que la desaparició de la nostra llengua... digau-li mallorquí, solleric, pollencí o català. Molt d'atacar els catalanistes i vosaltres no sou més que una guarda de castellanistes. I hos recordo que per molt que reinvidiqueu l'article salat com a simbol diferenciador no és exclusiu de les illes ja que a zones de Catalunya tambè s'utilitza.
http://josomsalat.blogspot.com/
nosaltres aurem de fer una frontera a pollença ja que per el que es veu no som Balears.La vila de pPollença LA nacio de Pollença Lestat de Pollença. sona be sona be indapendencia a cavi de ...... blaveros
Jo sóc mallorquí, vaig neixer i visc encara ara a Mallorca però malgrat tot no xerr "sa llengo baléà" d'aquesta genteta perqué sóc de Sóller i per tant en tot cas xerr una llengU... no sé si he de fer una "academi de sa llengu sullerica" i cercar els documents històrics que demostren que com a sollerics no tenim res a veure amb els mallorquins. Per cert salats varis, enhorabona per emprar el salat igual com fan a l'Empordà, zona que lògicament és ben mallorquina i no catalana com demostrà el seu article salat. Enhorabona senyor Pherrer per l'article, l'humor és molt necessari encara que certes persones siguin tan amargades que són incapaces de riure una estona, i per els que pensen que l'article ridiculitza a la gent de "sa academi" aquesta caldria que s'ho fessin mirar perqué és impossible ridiculitzar una gent tan ridícula com aquesta.
Bamo a bé: Zoy er prezidente de l'akademia de la lengua andalú i eztamo a punto de publicà nueztra gramatika. Kedai too invitao.
Per els qui vulguin conservar o aprendre el mallorquí salat haurien de adquirir almanco aquests toms: "Aplec de Rondaies Mallorquines" den Jordi des Racó (24 toms, edicions anteriors a 1980). No ès mester adquirir tots els toms, però hi ha toms més interessants que altres des de un punt de vista didàctic. "Vocabulari mallorquí-castellà" amb inclusió de les paraules típiques de Menorca i Eivissa (Editorial Moll, 1965). "Gramàtica catalana" referida especialment a les Illes Balears (Editorial Moll, 1968), encara que se li hagi posat el nom de "catalana" no ès catalana si se entén per català un barceloní, un vigatà, etc. Per entendre aquesta gramàtica se ha de esser i dominar el mallorquí o menorquí o eivissenc, un valencià o un català li ès estranya aquesta gramàtica.