Raphel PherrerPalma23/10/11 0:00
TW
27

El cas succeí divendres en la celebració a Binicomprat (Algaida) del Dia de ‘sa llengo baléà', amb devers 130 assistents, durant la qual guardonaren Álvaro Middelmann i Jorge Campos, pare del Círculo Balear, per la lluita per ‘sa llengo baléà'.  Per començar, cal esmentar l'absència dels grans convidats: Carlos Delgado, defensor a ultrança de la causa, envià una nota d'excusa, que fou declamada en públic, en castellà; José Ramón Bauzá tampoc no hi acudí per defensar els principis filològics de "s'Acadèmi", com tampoc Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Univesitats, qui no havia inclòs en l'agenda aquest acte de cultura.

Així que, amb total absència de suport institucional, començà l'acte, que rebé la presència d'una Maruja García Nicolau que ara té una bellesa molt més convincent que quan fou Miss Europa, el 1962, amb el seu marit, l'algaidí Martí Mora, primer porter futbolístic que jugà a Primera Divisió amb el Mallorca, el 1961. També hi vaig reconèixer Joan Font Rosselló, exdiputat que abandonà el PP amb la fúria d'un espòs traït i que actualment postula els principis lingüístics de ‘sa llengo des talaiòtics'. Obrí l'acte Juan Vanrell, president de ‘s'Acadèmi' i, llavors, Baltasar Pomar deixà ben clar que "els catalanistes són quatre desgraciats i els governs actuals estan acollonats davant ells".

El cantautor Xisco Bonnín (ex de nits musicals del Formentera) cantà l'himne mallorquí Pàtria ("Quina terra tan bella és Mallorcaaaaaa") i Ignasi Martí informà de les activitats de ‘s'Acadèmi'. Després, hi hagué un sopar de bufet amb delícies mallorquines -absència total de fuet i d'altres aliments catalans intoxicadors- i, en la sobretaula, Guillem Matas, vicepresident de l'entitat de ‘Sa llengo baléà' complí amb allò que s'havia previst en el programa. D'aquesta manera: "A les 22.30, D. Guiem Matas, vicepresident d'aquesta entidat mos donà conte d'es resultats de sas seuas investigacións"(sic). Aquestes investigacions confirmaven -en una locució de mitja hora, farcida de dates històriques de dubtosíssima factura- que els catalans i els mallorquins tenim tanta relació cultural i lingüística com entre un calamar de les Seychelles i un ou de gallina danesa. Arribà el lliurament de guardons i la sorpresa fou que Álvaro Middelmann, director general d'Air Berlin a Espanya i Portugal, va fer el parlament íntegrament en un català normatiu, ben allunyat del que promulga ‘s'Acadèmi', mentre que a continuació l'altre distingit, entre d'altres, Jorge Campos -qui darrerament ha rebaixat el to "dauré" i purpurinós del seu Grecian 2000- començà dient que "com que Álvaro ha parlat en mallorquí jo també... ta... ta... ta...", però durà poc la seva ‘normalisatxió baléà', perquè després de dos segons ja utilitzava els seu castellà valencianívol per fer una proclama anticatalana a ultrança.

He oblidat esmentar el menú del bufet, adequadíssim per a l'ocasió: ‘Solomiyll' Pompeu Fabra amb patates Costa i Llobera, sofregides en el suc del mateix escriptor; besuc anegat amb sopa de lletres -‘maiorquiynes'- amb crostons ‘siau qui sou', recepta de Guillem d'Efak. I de postres, una coca d'‘obercocs' immensa, amb molts dels ‘obercocs' absents, "mejorando lo presente".