Juan Francisco Gálvez, enmig de diversos missers, camina pels passadissos dels jutjats de l'avinguda d'Alemanya. | T. AYUGA

TW
0

El Govern, mitjançant l'extinta Conselleria d'Esports i Joventut, ha sol·licitat 27 anys de presó per a tres exalts càrrecs del Consorci Turisme Jove (CTJ). Es tracta de l'exdirector general de Joventut Juan Francisco Gálvez; l'exgerent d'aquest organisme Damià Amengual i l'excap de Serveis i Manteniment Juan Francisco Gosálbez. Tots estan acusats, amb nou persones més, en el denominat cas Turisme Jove. Aquesta trama implica la gestió del PP en el Govern en anys anteriors, ja que es remunta a l'Exectiu Matas (2003-2007).

En la causa, s'investiga una presumpta trama de corrupció que va deixar el CTJ en situació de fallida tècnica, segons les acusacions. Els serveis jurídics de la Comunitat Autònoma, durant el mandat de Francesc Antich, es personaren en el procés obert l'any 2008 al Jutjat d'Instrucció 6 de Palma, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, en qualitat d'acusació particular.
L'escrit final sol·licitant les elevades penes de presó, tanmateix, va ser presentat el 29 de juliol passat, amb el popular José Ramón Bauzá al capdavant de l'Executiu.

Canvi en el Consolat

El criteri dels lletrats que representen el Govern no ha canviat en aquesta causa, malgrat el relleu en el Consolat de la Mar. D'aquesta manera, la Comunitat Autònoma continua sol·licitant les mateixes penes de presó que el Ministeri Públic i pels mateixos delictes: malversació de cabals públics, suborn, prevaricació, frau a l'Administració publica, falsedat documental, falsedat en document mercantil i negociacions prohibides a funcionaris.

Nou acusats més

També hi estan acusats María Auxiliadora Pérez de Algaba, Antoni Dolç, Bartomeu Gayà, Manuel Carmelo Sáez, Andrés José Villena, Jesús García Oeo, Marcos Pérez, Antoni Tugores, Miquel Rigo i Apu Pujante. En total, la Fiscalia i el Govern demanen gairebé 50 anys de presó.

Els principals acusats "van idear, van planificar i van desenvolupar una sèrie d'actuacions amb la finalitat de permetre que importants quantitats de diners procedents dels fons públics (...) fossin utilitzades en profit o benefici privat o quedassin en el seu patrimoni", segons l'escrit de l'Executiu, que reprodueix els arguments de la Fiscalia Anticorrupció.