El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch (Palma, 1959), ja fa feina per al curs 2012-13. El seu objectiu és poder fer efectiu a les aules el programa electoral dels populars en menys de dotze mesos.
Teniu un mes per decidir quines mesures d'austeritat aplicareu al personal docent. Què pensau fer?
Les conselleries que tenen moltes persones fent feina han de presentar un pla per organitzar-se. D'aquí no se'n deriva la planificació del curs que ve. És vera que haurem d'aplicar uns criteris d'austeritat, però jo remarc que sempre hem volgut dialogar. Altra cosa, però, són els criteris bàsics per acabar l'any, en els quals, com és lògic, hi haurà d'haver un ajust en els pressuposts. Hi ha la necessitat de complir uns criteris de dèficit pressupostari. Aquestes mesures s'estan tractant.
Podríeu concretar?
Tindrem molta cura a l'hora de fer substitucions. Lògicament, el professor tutor de 3r-A d'un centre de Primària hi ha de ser. Ara bé, les hores de matemàtiques o de geografia que es puguin cobrir amb tots els membres d'un departament, s'hauran de cobrir. Per exemple, en substitucions de persones que són itinerants haurem de fer ajusts, i també en substitucions a la concertada. Seran normes generals que puguin suposar un estalvi de despesa no estrictament necessària.
Les baixes inferiors a un mes no es cobriran?
No es tracta d'una xifra. Depèn de si trobes una aula amb 25 infants o si són optatives. Hi ha determinades mesures que entenc que no s'haurien de prendre, però si, per poder arribar a final d'any, les hem de prendre, serà amb criteris que permetin tirar endavant la tasca docent.
Ja heu anunciat que el curs vinent els professors de Secundària hauran de fer més hores lectives.
Aquestes mesures passaran per alguna hora lectiva més dins el ventall permès per la normativa, de 18 a 21 hores.
Ja heu pogut calcular els milions exactes d'euros d'estalvi que suposarà la mesura?
Segons les xifres actuals, i sense tenir en compte la inauguració de nous centres ni la creació de nous cicles formatius, uns 20 milions d'euros.
I l'estalvi en professorat?
Pel que fa a professors, i fent un càlcul de les nòmines, parlaríem de 350 professors menys. A part, podria haver-hi altres ajustaments: el departament d'orientació o la gent de la concertada, als qui demanarem un esforç.
La concertada ja està al màxim d'hores lectives?
Estan al màxim per conveni, però hem de valorar si ens poden ajudar. Hi ha un conveni, però, a l'hora de la distribució d'hores lectives, tenen més llibertat. Potser es podrien ajuntar dues hores complementàries per fer-ne una de lectiva i, així, ajudar-nos a impartir-ne més de lectives.
Heu pogut actualitzar el deute que teniu amb l'escola pública i la concertada?
Tant els centres públics com els concertats rebran una altra aportació durant els pròxims dies. A més, a partir d'ara els pagaments seran mensuals.
Quin deute teniu amb l'escola pública?
Un total de 2.350.000 euros.
I amb la concertada?
Uns 4.500.000 euros. Devem allò que trobàrem que devien. Com que tenim un crèdit, es pagarà.
No teniu crèdit, encara?
Disposam d'autoritzacions per part del Ministeri i ho tenim tot controlat. N'estam fermant una part per poder pagar despeses.
Ja heu començat a treballar per fer efectiva la lliure elecció de centre?
Ja estam modificant el Decret d'admissió per facilitar-hi l'accés. Volem afavorir la màxima llibertat dins uns criteris que ens fixa l'Estat. Volem zones on hi hagi un equilibri de centres públics i concertats, i cal revisar-ho. També cal revisar el tema de les puntuacions que es donen.
I en la lliure elecció de llengua?
En el tema del primer ensenyament, lògicament caldria que els pares manifestassin, a l'hora d'escollir plaça dins les dues llengües oficials, quina volen que sigui la d'iniciació a la lectoescriptura.
Els pares hauran de triar a l'hora de matricular els nins?
És un model, però s'haurà d'analitzar. S'ha de calcular encara si caldran més professors. D'una banda, hi ha una qüestió pressupostària, però és més aviat de reorganització. A més, es vera que podria caldre algun professor més de llengua espanyola, si ho volem fer efectiu.
Del nou Decret de mínims, podeu avançar-nos-en alguna cosa?
Si la modificació és molt important, parlarem d'un nou decret. Estam treballant en un nou esborrany de decret.
Vàreu dir que no tocaríeu la Llei de normalització lingüística, i ara deis que sí.
A Educació, no. Els articles del 18 al 22 es mantindran igual, el dret a la primera llengua. Si s'ha de tocar, és per aspectes col·laterals per l'accés a la funció pública i per als docents.
En breu presentareu l'esborrany d'un document de base del futur Pacte per l'educació a les Illes. Com el teniu?
Ho farem l'octubre si estam en condicions de fer-ho. Hi ha dos grups de treball que estan estudiant els dos models que ens han presentat aquí: el que ens aportà el Cercle d'Economia, liderat per Alexandre Forcades, i el model que presentà l'STEI-i. L'idea serà presentar un document, però deixarem la represa de les negociacions fins passades les eleccions generals. Tothom qui vulgui opinar, ho podrà fer. I potser obrirem un debat en xarxa.
Ens en podeu avançar algun punt interessant?
Un dels punt del pacte serà la situació del sistema educatiu actual, mancances del sistema i prioritats. Tindrem en compte els objectius del 2020 que marca la Unió Europea en competències bàsiques del nins i la capacitació lingüística.
En el discurs d'inici de curs, la rectora de la UIB demanà que no es redueixi l'aportació a la Universitat.
La rectora vol el millor per a la Universitat. El gran repte ha estat l'adaptació al nou Pla Bolonya, l'aposta per la recerca i les instal·lacions del Parc Bit. Segurament haurem de parlar de polítiques de priorització, també quant a l'oferta. I lògicament, entenc que defensi la institució. Farem tot allò possible per assolir una transferència nominativa.
Tampoc no serà un bon any per a la UIB?
(Silenci) No vull aquest titular. Jo voldria que l'any que ve fos un any d'estabilització de tot el sistema i de tota la Comunitat, per deixar de tenir dèficit. Cada mes que passava hi havia dèficit, fins ara, i ho hem hagut d'aturar.F Fins ara, hem gastat més d'allò que hem ingressat. No li puc proporcionar més xifres.
Supòs que ja heu començat a treballar en els pressuposts del 2012?
La setmana vinent hi ha dues reunions per començar a tenir l'esborrany dels pressuposts de 2012 per a final de setmana. Aquestes xifres es presentaran a Economia, perquè el 31 d'octubre han d'arribar al Parlament.
A part de retallar en professorat, quines previsions hi ha?
Criteris d'austeritat en tot.
També en infraestructures educatives?
Segons les meves xifres, podrem fer inversió educativa, que es potencia en relació amb els criteris que hi havia a l'IBISEC. Cal començar les infrastructures que en els darrers quatre anys no s'han començat, per exemple a Eivissa.
En l'àmbit cultural, les subvencions de Cultura que haurien d'haver sortit durant l'agost es trauran?
Ho està mirant el secretari general, tenint en compte les directrius que ens acaba de passar vicepresidència econòmica sobre el capítol 4, el de les subvencions. Haurem d'adaptar les qüestions relatives a les subvencions d'aquest últim trimestre als criteris de compliment oblicat.
Es traurà o no se sap si serà possible de fer-ho?
No se sap, encara.
Pel que fa a l'Institut Ramon Llull, ja teniu el nom del director adjunt?
Al comitè executiu de Barcelona, a final d'octubre, és on es farà la proposta del nou director adjunt de les Balears.
Teniu cap nom?
Algun de la cultura i la literatura, però en valorem un parell. És una qüestió que encara queda per tancar.
“L'increment d'hores lectives permetrà estalviar 350 professors”
Cal començar infraestructures que en aquests quatre anys no s'havien començat, per exemple a Eivissa”
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
28 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
PER FAVOR! UN POC DE RIGOR! Sabeu què heu escrit? 4.500.000 MILIONS d'euros. Sabeu quina xifra és aquesta? No seran quatre milions i mig d'euros?
Estalviar 350 professors significa 350 persones més sense feina. No podrien estalviar d'un altre lloc? On són els llocs de treball que diu el PP que crearà? Enviar personal a l'atur servirà per sortir de la crisi?
Bosch no diu que tambe aconseguira baixar la qualitat de l'ensenyament, aixo ho oblida. Tambe oblida que amb menor atencio als alumnes no aconseguira reduir el fracas escolar. Pero a ells, ideologicament com a partit conservador que son, els es igual, ja va dir la seva maxima dirigent Esperanza Aguirre que l'educacio no tenia perque ser obligatoria ni gratuira. Expressà un pensament propi dels temps de Canovas del Castillo, pero per altra banda de cada dia més present i més actiu dins aquesta mena de Tea Party en que s'ha convertit el PP, dirigit des de l'ombra per la FAES d'Aznar. Bauza i la resta son simples executors de les receptes neolliberals que han conduit a la crisi de l'avaricia i de la bimbolla immobiliaria, son els mateixos que consideren que els mercats han de governar el mon, i que els estats han de ser un ens marginal que garanteixi la pau i l'ordre social establert. No cerque mes explicacions: el PP desmuntara el sistema de drets socials que tenim simplement perque per ideologia no hi creu.
Jo som professor interí. I a jo no me sap gens de greu fer 21,22 ni 24 hores lectives. Però això no és el problema. El senyor Bosch hauria de saber que 350 interins menys en els instituts i escoles, vol dir: No poder fer hores de reforços, no poder fer grups flexibles, no poder fer desdoblamnets, no poder fer seccions europees. I a més, tenir a dins una classe de 35 a 40 nalumnes (dels quals 15 o 20 no tenen cap interés a esser-hi). Tanta sort que en la campanya electoral varen prometre que seria l'autopista de l'educació. (Varen mentir? Jo crec que sí). La qualitat de l'educació caurà (i això és una cosa de la que els pares se n'haurien d'adonar (i mobilitzar-se)) En 15 o 20 anys no tendrem ni metges, ni arquitectes, ni enginyers, etc, etc.. Però, clar, sempre es podrà dir que els profes som vagos i tenim dos mesos de vacances, no? buffffffffffffff
350 professors menys són 350 aturats més. no s'havia de reduir l'atur?
Per a Pep. Que si menteixen, però si la major part de les empreses que han el.liminat no tenen personal i només és una excusa per despedir treballadors de sanidad i educació. Pel que fa a Magalluf, podran expropiar immobles de particulars per donar cabuda al macroprojecte de Escarrer i els seus. Mirau a internet que és i a que es dedica el Rotary Club, al que pertany el nostre insigne president(e).
Només duen dos mesos i ja els troben amb mentides flagrants sobre la llei de normalització, sobre les retallades a l'educació. El pitjor no és que retallin, és que no són de fiar. Menteixen més que xerren.
a) l'educació (tant per l'administració com per les famílies i/o persones individuals) no és mai una despesa, és una inversió. I, crec recordar dels meus magres estudis d'economia, que és en època de crisi quan s'ha de fer un major esforç en mantenir la inversió. b) És hora que bona part del govern estigui de baixa, i que el substitueixi algú del mateix departament. A ser possible del servein de neteja (per exemple), amb un sou ben esquifit (no el conec, però segur que ho és) faria millor servei. c) Com memeu, tenc certs dubtes que l'entrevista hagi tingut lloc. Pareix un comunicat de premsa del portaveu. d) No sé si aguantarem 4 anys. En 100 dies estam sense feina, sense formació, sense espectatives, i a més som tractats com a xifres. I si no som PPistes com a xifres 0. e) Gent votant de PP, feis-vos-ho miriar. Teniu tot el dret del món a ser de dretes, però també teniu tot el dret a teniu un partit de dretes com toca. I no això. f) La història és cícilica. Escarrufa mirar com acaba el que comença d'aquesta manera.
Senyors, el verb ESTALVIAR aplicat a professors l'ha usat la periodista, no el conseller. Llegiu la 6a pregunta. En qualsevol cas, tant si s'estalvien, com si s'acomiaden, com si se'n prescindeix, con si se'ls pega una coça a n'el cul... em sembla una mesura horrorosa.
La resposta es ben simple resultats de PISA. Quan arribin les dades es tornanan a escandalitzar i a moure cel i terra...