Matas torna a mans del jutge Castro

El jutge Castro torna a agafar les regnes del cas Palma Arena, després que la Secció cinquena de l'Audiència hagi acordat no admetre a tràmit la petició de recusació de Matas, perquè entén que es va formular fora de termini i que "manca manifestament de fonament".

La interlocutòria dictada ahir pel magistrat Mateo Ramón imposa les costes a l'expresident. Recorda que contra la decisió judicial no es pot presentar recurs, a excepció de recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

El text recorda que, segons la Llei orgànica del poder judicial, "la recusació haurà de proposar-se tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenti, ja que en un altre supòsit no s'admetrà a tràmit". El magistrat va més enllà i indica que no s'admetran les recusacions que no hagin estat formulades en el termini de 10 dies des de la notificació de la primera resolució per la qual es conegui la identitat del jutge a recusar.

Afegeix que tampoc no s'acceptaran aquelles en què "la causa de recusació es conegués amb anterioritat al moment en què es proposi". La interlocutòria esmenta sentències que reiteren aquesta argumentació d'extemporaneïtat i afegeix que aquest mateix motiu ha estat al·legat pel magistrat recusat, la Fiscalia i la Comunitat Autònoma.

Notícies relacionades

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

Els 4 escrits de Castro

La resolució apunta que el misser de Matas, Antonio Alberca, "basa la pretensió en frases contingudes a quatre interlocutòries dictades" per Castro: la de mesures cautelars, de 30 de març de 2010 -fiança de 3 milions per evitar l'entrada a la presó-; la de mesures cautelars de naturalesa civil, de 2 de març de 2011 -fiança d'1,6 milions pel cas Òpera-; la resolució d'un recurs de reforma, de 23 de juny de 2011; i l'escrit d'aclariment a intàncies del lletrat, de l'11 de juliol. Respecte dels tres primers, al·lega "extemporaneïtat" i del quart rebutja "la manca d'imparcialitat" del magistrat Castro.

També assenyala que la petició de Matas es formulà el 28 de juliol i que, per tant, "resulta rellevant el temps que ha transcorregut des que es dictaren les dues primeres interlocutòries" -16 i 5 mesos-, ja que se "supera amb escreix el termini de 10 dies". A més, afirma que l'anterior lletrat de Matas "coneixia el contingut de les resolucions i no presentà" recusació perquè "no ho considerà oportú.