Tots a classe!

Balears és la segona comunitat amb més alumnes immigrants

Balears és la segona comunitat de l'Estat amb més percentatge d'alumnes estrangers a les aules. Els nouvinguts representen el 15,6% del total d'estudiants de l'ensenyament no universitari, segons les dades del Ministeri d'Educació. L'Arxipèlag només és superat en aquest aspecte per la Rioja (16,5%) i supera la mitjana estatal en aquest punt, situada en un 9,5% d'alumnes estrangers en educació obligatòria. En el cas de les Illes, el 81% de l'alumnat estranger de la Comunitat estudia a centres públics, enfront d'un 14,6% que està matriculat en centres concertats i només un 4,4% que està inscrit a privats no concertats.

Segons valorà ahir la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, durant la roda de premsa d'inici de curs, les dades del Ministeri sobre l'elevada taxa d'immigrants a les Balears no interfereixen a les aules. "No crec que repercuteixi en el sistema educatiu de l'Arxipèlag" i assegurà que amb vista al curs 2011-12, que ara comença, la Conselleria disposarà dels mateixos recursos que l'exercici anterior per a l'adaptació dels nouvinguts a les classes. En el cas del ràtio de professor per alumnes, la nostra comunitat presentà durant el darrer any una mitjana d'un docent per cada 10,7 estudiants d'ensenyament no universitari, per sota de la mitjana estatal, xifrada en una taxa d'11,4 alumnes.

Celeste explicà que "la ràtio mitjana està molt per davall del que seria l'ideal i en alguns centres està al límit". Afegí que la LOGSE permet "en casos de necessitat d'escolarització augmentar la ràtio". La responsable de Planificació reconegué que "hem parlat centre per centre i hem acordat unes maneres d'actuar en aquests casos". Això significa que en casos excepcionals es posa un reforç al docent, es desdobla el grup o es creen grups flexibles. Enguany, a tres centres de Primària s'han hagut de realitzar desdoblaments "per temes de ràtios", reconegué Celeste. A Primària, la xifra d'alumnes per professor acceptable és de 28 i a Secundària és de 30. Pel que fa a Infantil, la directora general assenyalà que "cal un poc més de cura" que a Primària.

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Mallorca (FAPA) denuncià l'existència de cursos d'Infantil i Primària on hi ha fins a 27 infants d'entre 3 i 4 anys, tot i que la màxima recomanada és de 18 per professor. Amb relació a la política d'austeritat que podrien patir els centres educatius en matèria de substitucions en casos de baixa, Celeste recordà que "els directors saben la plantilla i quants professors tindran, ja que quedà pactat a final de juny".

El sindicat STEI-i lamentà en un comunicat amb motiu de l'inici de curs que als instituts de Secundària i als centres d'adults hi ha professors amb un "considerable augment" del seu horari lectiu, "fet que provoca que es deixin de fer suports, coordinacions, projectes d'atenció especialitzada, preparació de mitjans didàctics i projectes d'innovació, la qual cosa provoca una pèrdua de qualitat en l'ensenyament". També recordaren que a l'IES d'Alcúdia enguany hi ha hagut una reducció de 6 docents. Segons la directora de Planificació, aquesta reducció podria tractar-se d'un fet "normal" dins una plantilla de 70 persones i que, per tant, es veurà en els pròxims dies si hi ha noves incorporacions.

Finalment, sobre l'assignació anual que perceben els centres públics per pagar el material del centre, "sí que hi ha hagut un alentiment en el pagament", digué Celeste, si bé recordà que el calendari de pagament està actualitzat fins a 31 de maig. La directora general posà de manifest que "ara els centres, de moment, arrenquen i després ja farem un altre ingrés". I és que des de la Conselleria encara no s'ha aprovat cap calendari de pagament per fer efectiu el deute que hi ha tant amb l'escola pública com amb la concertada.

Trànsit sense incidents
Jornada tranquil·la i sense incidents ahir als carrers de Palma. La tornada a l'escola es produí amb normalitat i l'hora més complicada va ser a les 9 del matí, quan la majoria de pares o padrins acompanyaren els infants a l'escola. Les zones on més trànsit es concentrà foren al camí de Son Rapinya i a les sortides de la via de cintura per accedir a la zona dels col·legis. Els primers dies, els pares volen fur i recollir els fills, i això provoca que el trànsit s'incrementi fins a un 30%. L'Ajuntament de Palma ha destinat 162 agents que diàriament seran a les entrades i sortides dels centres al llarg de tot el curs. A Palma hi ha un total de 148 punts escolars que cal vigilar. Els centres estan dividits en tres nivells: l'A, que correspon a 49 col·legis que cal vigilar sempre; el nivell B, que només es controlen si no hi ha d'altres prioritats (46 centres) i, finalment, el nivell C, que inclou total de 53 col·legis, on s'estableix un sistema de vigilància de manera discontínua.

Una de les novetats d'enguany ha estat l'entrada en funcionament, des d'ahir, d'una reserva d'estacionament a l'entrada principal de l'escola Aina Moll perquè pugui ser utilitzada a l'inici i finalització de les classes. Aquest espai ocupa el tram de zona ORA al Santiago Rusiñol i pot utilitzar-se durant cinc minuts per deixar o recollir els infants. De 8 a 9 i de 13 a 15.30 les places d'aparcament són d'ús exclusiu per als pares dels alumnes. La directora del centre, Aina Porcel, explicà que, tot i estar molt ocupats amb tot el tema de l'inici de curs a l'escola, "no ens ha arribat cap queixa sobre la nova zona d'estacionament de davant l'escola".

Santa Margalida, Sineu i Mancor tenen mòduls prefabricats

El curs escolar 2011-2012 va començar ahir sense novetats remarcables a la comarca d'Inca. Tan sols tres municipis mantenen aules prefabricades a les escoles. És el cas de Santa Margalida, Sineu i Mancor de la Vall. Ahir, primer dia de curs, no es va estrenar cap escola pública ni privada a la comarca, encara que alguns centres s'han vist obligats a desdoblar algunes aules d'Infantil o a incrementar les proporcions d'alumnes per classe per atendre'n la demanda.

A la ciutat d'Inca, el curs escolar s'inicià sense que s'hi registrassin incidències importants. La ràtio escolar s'ha tornat a elevar per poder assumir la demanda de places, especialment en el primer curs d'Infantil (3 anys), malgrat que la darrera escola pública construïda a la capital del Raiguer (Miquel Duran i Saurina) es va estrenar fa només tres anys. L'Ajuntament ha destinat en els darrers quinze dies una brigada de 25 persones a posar a punt els tres col·legis públics: el CP Llevant, el CP Ponent i el CP Miquel Duran i Saurina.

Dins el terme de Santa Margalida, el Col·legi Públic Voramar de Can Picafort és el protagonista del curs que comença. Celebra el 25è aniversari sense que s'hagi pogut resoldre la falta d'espai per poder atendre-hi tota la demanda. Disposa de diverses aules prefabricades, que estan situades al pati de l'edifici d'Infantil.

Aquest, però, no és un cas únic. Altres municipis, com Mancor i Sineu, també tenen aules prefabricades a les escoles, a l'espera que es construeixin noves escoles públiques. En el cas de Mancor de la Vall, el Consistori ha cedit un magatzem vell de propietat seva, que serà habilitat com a menjador de l'escola, mentre s'espera que la Sala i un particular tanquin un acord, que permetrà adquirir uns terrenys on s'edificarà un nou centre educatiu.
En el cas de Búger, l'escola ha estat reformada recentment. Se n'ha substituït la teulada i s'ha habilitat una terrassa a la planta superior, cosa que facilitarà que els alumnes gaudeixin del pati alhora. Fins ara, s'hi havien d'establir torns a causa de la manca d'espai.

Adéu a les prefabricades
Altres municipis, com Binissalem, Consell i Campanet, ja han oblidat les aules prefabricades. Aquests tres pobles tenien, fins fa només dos anys, mòduls prefabricats, que acollien temporalment les classes que no disposaven d'espai al centre. Com que enguany no s'han estrenat escoles en tota la comarca, alguns col·legis han habilitat nous espais on fer encabir els desdoblaments que s'han produït en diversos cursos, la demanda de places dels quals s'ha incrementat.

Tornen a començar els deures
"Semblava que era ahir i ja hi tornam a ser. Ja ha passat un any". Aquesta frase resumia ahir l'inici d'un nou curs escolar: moltes il·lusions per veure els nous llibres, per estrenar la motxilla o bé per tornar a veure els companys que des del mes de juny havien perdut de vista. Els infants de la comarca de Manacor s'incorporaven ahir dematí a les aules sense cap incidència més que els habituals plors, les discussions per seure devora un company o un altre i la incertesa de si el professor agradarà o no. De bon matí, la imatge que oferien els carrers era per tot igual. Corregudes per arribar d'hora, uniformes, maletes noves, cares contentes, cares de resignació o bé de tristesa...

A Manacor han estat d'estrena. Ahir es varen obrir les aules de la nova escola Molí d'en Xema, una infraestructura força reclamada i que suposarà donar una sortida a la demanda dels darrers anys. Les autoritats municipals, encapçalades pel batle, Antoni Pastor, visitaren aquest nou centre per comprovar de primera mà si s'havia començat amb bon peu. Els nins estaven encantats amb les aules i se sentien orgullosos de ser els primers a ocupar aquest nou col·legi. Les aules prefabricades de la modular ja no s'han de menester i es llevaran per deixar un gran espai verd a aquest indret del passeig del Ferrocarril.

A la resta d'escoles de Manacor no hi ha hagut cap incidència, amb l'excepció de Son Macià, on encara reclamen una escola. Els pares, tot i les reivindicacions any rere any, veuen passar el temps, sense noves infraestuctrures educatives. A Artà també estaven d'estrena amb l'ampliació de l'escola Na Caragol, que acull més d'un centenar d'alumnes d'Infantil amb sis classes noves, unes bones instal·lacions que han deixat de banda les aules prefabricades. Vora aquest col·legi també s'aixeca l'escoleta municipal de 0 a 3 anys, Es Pou de sa Lluna, que encara no s'ha inaugurat i que previsiblement començarà a funcionar a partir del mes d'octubre. Així, Artà té concentrat tot el complex escolar, l'institut i el poliesportiu.

Adaptació
A la comarca del Migjorn i també al Pla, la normalitat en fou la nota dominant. Els més petits, que començaven l'escoleta per primer cop, anaven una mica preocupats; d'altres, emperò, estaven molt contents i mostraven a tothom la seva motxilla nova. El retorn al curs escolar gairebé sempre, als diferents centres, es fa de manera escalonada per als que inicien el primer cicle d'Infantil per fer-ne un període d'adaptació.