“Cal tenir cura perquè les penes no prescriguin”

Marta assenyala que ara afronta "nous reptes perquè Executòries és un bon mort. La gent es creu que és pitjor que el que tenia. Aquí ens arriben totes les sentències de Mallorca de jutjats penals i d'Instrucció. A l'any poden ser 7.000 ben bé. És un macrojutjat. Som 38 persones: dos secretaris, dos jutges i 34 funcionaris. En caldrien 10 més, perquè hi ha moltíssima feina. No anam retardats perquè siguem ganduls. Hi ha gent que du 450 expedients: una bogeria". La seva funció consisteix a "verificar el compliment de les sentències. Hem d'executar-les perquè, si no, serien paper mullat. El judici, la investigació, tot el que s'ha gastat i la feina que ha costat no servirien de res".

Cada dia arriben sentències amb penes diferents. "Bàsicament, són de presó, de multa, d'allunyament i d'indemnitzacions. A aquestes darreres, les has de controlar perquè es paguin. Pensa que per declarar extingida una pena o que algú pugui lliurar-se de la presó, primer ha de pagar la indemnització". És per això que es passa hores i hores "fent ordres de pagament". En canvi, "si la persona ha d'entrar a la presó, la citam aquí i li llegim tot el compliment de la pena, ja que acostuma a anar emparellades amb altres, com allunyament o retirada del carnet de conduir".

És molta feina de despatx, assegura. "L'altra secretària i jo dedicam cada dia mitja hora de rellotge a signar documents. Som com els notaris dins el jutjat", també els caps de l'oficina judicial, cosa que "implica distribuir i organitzar. Et passes els dies fent protocols d'actuació. Quan t'arriba un abús, has de fer una cosa; quan t'arriba un carnet de conduir retingut, una altra, i s'ha de tenir molta cura perquè no prescriguin les penes. De què serveix una privació d'un carnet o uns treballs en benefici de la Comunitat si després passa el temps i no compleixes la pena perquè ha prescrit? La prioritat, però, "són abusos sexuals i menors". I és que Marta, després "de més de 30 anys com a funcionària, hi tenc experiència, no em cauen els anells i no m'espanta res. L'única cosa a la qual no m'acostum és quan hi ha menors enmig". Tot i això, ella es continua veient com "una romàntica de l'Administració de Justícia, que sap que no pot arreglar el món ni ho pretén". El Jutjat d'Instrucció és diferent. "És un altre món. Allà el secretari té judicis als quals ha d'assistir. Sobretot ha d'estar a les entrades i als escorcolls que ordeni el jutge. També ha de signar documents".

Nissaga catalana

Marta és de Barcelona i estudià dret a la Central. Li agrada la fotografia, pintar i viatjar a indrets on no trobi "gent amb vestit i corbata" com als jutjats. Es llicencià el 1984 i començà, com tothom, fent pràctiques en un despatx, però no es col·legià. "Som d'una nissaga de missers. El meu pare, el meu padrí, el meu repadrí i el meu rebesavi ho eren. Se suposava que jo havia de continuar la tradició, però vaig veure que no valia. M'agradava molt el penal, però t'havies de cercar molt la vida i no servesc per treballar en un bufet. Seria incapaç de passar una minuta a un client. A més, si entrava al despatx del meu pare amb els meus germans grans, a mi m'hauria tocat fer poc menys que de criada".

Llavors, féu oposicions a oficial de Justícia i a Hisenda. Aprovà les dues, però es decidí pels jutjats. Començà d'oficial a l'Hospitalet de Llobregat, després a Viladecans i més tard a Barcelona, als jutjats d'Instrucció 7 1 22. A Palma arribaria anys després, a final dels vuitanta."Vaig venir a a passar un cap de setmana i vaig quedar. A posteriori, vaig demanar el trasllat". S'incorporà com a oficial al Registre Civil, però de seguida entrà a Instrucció 5, on una temporada va fer de secretària de reforç. També va estar a l'Audiència, a la Secció Primera, on duia execucions a banda de vistes orals".