Continuen els atacs de cans salvatges a ovelles

Un total de 25 ovelles, 6 xots i 4 mens morts en una explotació. En una altra, 8 xots morts i 15 de ferits. Aquest és el tràgic balanç del cap de setmana fet per la Cooperativa de ramaders de l'ovella de raça mallorquina. La responsabilitat dels atacs s'atribueix als mateixos cinc cans. N'hi ha quatre que són mesclats de bòxer i pitbull i l'altre, un bretó. Segons explica el gerent de l'associació esmentada, Tomeu Palou, "això no és cap novetat, perquè es repeteix gairebé cada cap de setmana". El motiu són uns cans amb uns propietaris que sovint no es fan responsables de les carnisseries. "En algun cas excepcional, l'amo de l'animal n'ha assumit la culpa i ha arreglat el tema amb el titular de l'explotació", declara Palou. El més normal, però, és "que tothom digui que el seu ca no és capaç d'envestir el bestiar".

Altres vegades, el ramader pot disposar d'una assegurança que cobreixi la pèrdua. Tanmateix, "n'hi ha ben pocs que hagin subscrit aquesta pòlissa", assegura. El gerent parla en nom dels ramaders quan explica la dificultat per denunciar els atacs. "En primer lloc en necessites testimonis oculars, cosa que és difícil, perquè sol passar de nit". A més, s'ha de tenir la sort "que el ca dugui un xip d'identificació" i, finalment, "que l'amo en vulgui respondre".
Per tot plegat, el col·lectiu demana que els ajuntaments en pressionin els propietaris i els obliguin a la col·locació del dispositiu electrònic. "Haurien de controlar més l'animal i, d'aquesta manera, estaria registrat", afirma el representant de la cooperativa. "Sense el xip, no hi ha res a fer", sentencia Palou.

Per la seva banda, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, mitjançant l'empresa pública Semilla, gaudeix del servei que ofereix la Fundació Natura Parc per a la capturar i gestió de cànids que envesteixin el bestiar a Mallorca. Segons el departament autonòmic, per reclamar danys cal que els afectats es posin en contacte amb la Policia Local del municipi per denunciar-ho i sol·licitin que els cans siguin agafats (sempre que resultin localitzables gràcies al xip). És per això que els pagesos tenen les mans fermades si aquests animals estan sense identificar. El col·lectiu insisteix, doncs, en la necessitat que els consistoris facin complir als propietaris allò que estableix la legislació sobre aquest punt.