Gornés reclamarà els diners que la CAIB ha avançat per contruir carreteres.

Gornés reclamarà els diners que la CAIB ha avançat per contruir carreteres. | Ferran Aguiló - J. Morey.

EfePalma24/08/11 0:00
TW
3

L'Executiu balear reclamarà al Ministeri de Foment els 333 milions d'euros que va haver d'avançar pels convenis de carreteres de 1998 i 2004, després que el Tribunal Suprem donàs la raó a la comunitat autònoma. "Farem tot el possible perquè el Govern pugui recuperar els doblers", afirmà ahir el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés.

Gornés informà durant la roda de premsa duta a terme a la conselleria "que el Suprem va dictar una sentència el passat 8 de març que fa que els convenis de col·laboració en matèria de carreteres de 1998 i 2004 estiguin vigents i es mantinguin els compromisos adquirits" pel Govern autonòmic i l'estatal. El conseller explicà que aquesta xifra de doblers prové de "diferents projectes viaris inclosos en aquests convenis, el pagament dels quals va haver d'assumir la Comunitat quan una ordre del 2005 del Ministeri de Foment, que encapçalava Magdalena Àlvarez, els va declarar nuls.

Segons el Ministeri, el Govern havia iniciat les obres sense respectar terminis i sense tenir la seva supervisió. El 2008 es publicà una sentència per part de l'Audiència Nacional que va anul·lar l'esmentada ordre ministerial.

Després d'aquesta resolució, el llavors conseller d'Obres Públiques, Jaume Carbonero, plantejà un recurs de cassació per part de l'advocat de l'Estat i de la Comunitat Autònoma davant el Tribunal Suprem, que va ser admès el 2009 i que fou desestimat pel Suprem el passat 8 de març. D'aquesta manera, els convenis de carreteres són encara vigents.

La sentència també reconeix que l'òrgan expressament previst als convenis per a la resolució de controvèrsies relatives al seu compliment i aplicació és la Comissió Mixta de Programació, Seguiment i Control. Gornés explicà que la seva prioritat és "nomenar els nous membres de la Comissió Mixta per veure com es poden retornar els doblers" i assegurà que "si hem d'esperar que hi hagi un nou Govern (a Madrid), esperarem". Gornés insistí que la sentència del Suprem "posa en evidència la prepotència del Govern socialista" en la rescissió unilateral d'aquests convenis que va suposar un greu perjudici per a la comunitat que va haver d'assumir els 333 milions de cost de les obres que s'estaven executant". El conseller acusà també l'anterior Govern balear de conèixer la sentència des del 8 de març i d'haver-la ocultat perquè "ve a donar la raó als diferents governs del PP quant a la legalitat d'actuacions sobre els convenis".

El PSIB nega que ocultàs la sentència

El PSIB-PSOE rebutjà ahir mateix les declaracions fetes pel conseller Gornés, que acusa l'anterior Govern d'ocultar una Sentència del Tribunal Suprem sobre el conveni de carreteres 1998-2004. Segons el comunicat fet públic pels socialistes, "el Govern de Francesc Antich va defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de les Illes en tot moment, va mantenir el contenciós presentat per l'anterior Govern i va demanar una reunió de la Comissió Bilateral Mixta amb Madrid tot d'una que va rebre la sentència".

Els socialistes defensaren que "la decisió del Tribunal Suprem del mes de març ratifica una sentència anterior que no entra en el fons de la qüestió. El que diu és que el Ministeri de Foment no podia prendre la decisió de resoldre el conveni sense convocar la Comissió Bilateral Mixta amb el Govern de la Comunitat Autònoma". El PSIB-PSOE defensà que ells van demanar "per escrit la convocatòria d'aquesta comissió, tot d'una que es va rebre la sentència".

El PSIB-PSOE recordà que va ser el Govern Antich el que va "desbloquejar la situació anterior i va aconseguir firmar amb Madrid un conveni de carreteres nou (2009) que preveu actuacions viàries per un total de 568,6 milions d'euros (431 a Mallorca; 68,8 a Menorca; 55,4 a Eivissa; i 13,4 a Formentera)". Els socialistes creuen que el PP el que vol és anar preparant el terreny "per poder paralitzar les inversions futures a les Illes".

L'Executiu deu 31 milions d'€ d'expropiacions de carreteres

El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, detallà ahir que "ens hem trobat que al capítol de les expropiacions hi ha un deute de 31 milions d'euros". D'aquests, 6,6 corresponen a interessos acumulats pel retard en els pagaments dels contractes als expropiats. Concretament, 3,4 milions d'euros són d'interessos generats per obres a Menorca i Eivissa, i 3,2 milions d'euros més per carreteres de Mallorca. Els impagaments corresponen a les vies construïdes entre el 2004 i el 2007, com per exemple les variants de Llucmajor, Vilafranca, Capdepera, Manacor i Son Ferriol, tal com detallà la directora general de Patrimoni, Contractes i Obres Públiques, Ana García. També queden pendents pagaments d'expropiacions dels desdoblaments Palma-Inca i de l'Arenal, del túnel de la Mola, Inca-sa Pobla i Palmanova-Peguera.

El conseller, qui convocà ahir una roda de premsa per "explicar alguns aspectes d'interès per a l'opinió pública", detallà que "fa dos anys que no es paga". El 2010 no es pagà a ningú i enguany només s'han liquidat 116.950 euros per una infraestructura d'Eivissa. Del 2004 al 2008, segons la mesa de pagaments facilitada per la Conselleria, es van anar fent pagaments d'entre 12 i 54 milions d'euros.

Sobre com es farà càrrec el Govern del deute contret en l'anterior legislatura, explicaren que "intentarem fer amb Hisenda un calendari per afrontar els pagaments". El responsable d'administracions públiques acusà el Govern Antich de "mentir sobre els seus problemes de tresoreria per negar-los tot i l'existència d'aquest deute".
Amb tot, Gornés considerà que el deute per les expropiacions i els interessos "agreuja la situació del deute d'Obres Públiques". Pel que fa a futures inversions, el conseller explicà que "tota obra nova està en procés d'estudi i dependrà de la situació pressupostària de l'any que ve, però sóc poc optimista".