Isabel Fluxà Haro, advocada penalista. | Jaume Morey

TW
0

L'advocada Isabel Fluxà, amb despatx a la capital del Raiguer, es defineix com a "inquera de bé". Deixà Mallorca per estudiar i cursà Dret a Pamplona i Criminologia a Granada. Després d'acabar estudis, tornà a casa, el 1998. Primer exercí gairebé un any com a jurídic a Protecció de Menors, al Consell Insular, en què s'encarregava de redactar els decrets de guarda o tutel·la. Després s'inicià com a penalista en el despatx de Vicente Autonell, a Inca. Allà, "el meu mestre" fou el misser Antoni Albertí, de qui va "aprendre'n molt". Un lustre més tard s'independitzà i muntà despatx amb companys i amics. Actualment, els titulars del bufet són Fluxà i el misser Josep de Luis.

L'advocada té ben acotat el seu territori. "La meva especialitat és penal. Des de violència domèstica, fins a un robatori, tràfic de drogues, falsedat documental, usurpació d'identitat i, fins i tot, delictes electorals.". També fa torn d'ofici. "Ho fagi perquè vull. No és obligatori. Es pot dir, de fet, que és una obra social". Fluxà reconeix que dins el seu camp hi ha menys missers i que "gairebé tot són homes. Això d'haver d'anar a la presó no agrada a tothom, i menys si ets una dona. A mi, molta gent m'ho diu. Ves amb compte amb aquests quinquis. O no et quedis sola al despatx amb aquest home. M'és ben igual. Un client fins i tot em regalà un ganivet. I mira -el mostra-, és aquí al despatx". Somriu i afegeix: "Un altre em regalà un sac de boxa, però el tinc a casa".

Fluxà no canviarà el penal per cap altra especialitat. Li apassiona. "Treball cada dia amb delinqüents d'ungles negres i amb delinqüents de guant blanc. Per mi, tots dos són iguals. I m'estim més un cas d'aquests que no pas haver de discutir per dos metres d'un camí d'una finca que té 200 quarterades. O que haver de fer un plet per una herència. És avorridíssim. El penal és més viu. Dóna més satisfaccions. Com quan reps sentència absolutòria per algú a qui demanen 10 anys de presó".

Denúncies falses

L'advocada assenyala que al torn d'ofici no hi du temes de violència domèstica."Crec que aquest tema ha sortit de mare. Es denuncien moltes coses que segurament no són prou importants per arribar a un jutjat. Es podrien solucionar per mediació familiar o per plet civil . Hi hagut condemnes per denúncies falses. Que, en un judici ràpid, hi hagi un lletrat de violència, un d'ofici, un fiscal, un jutge i un secretari per una discussió de parella, em sembla una mica fort. No sé si sonarà masclista, però és allò que pens".

Fluxà tampoc no està d'acord amb un nou delicte que ha sortit de la reforma del Codi Penal. És el de suborn entre particulars. La lletrada afirma contundentment: "Jo no sóc l'Administració pública. Si un client que ja m'ha pagat la minuta i ha quedat content em vol fer un regal per Nadal, quin problema hi ha? Que li he de dir, que no? Perquè, tèoricament, una capsa de bombons, un perfum o un quadre serien un suborn, ja que n'estic acceptant un regal. Al final, no podrem fer res". I apunta, amb ironia, "aquí, al despatx, hi tinc un quadre que és d'un senegalès que venia CD. Abans, això era delicte, però ara ha canviat. Vaig aconseguir que l'absolguessin i se'n va anar al Senegal amb els papers en regla; i en tornar, em va dur el quadre. I què passa, que no puc acceptar-ho, això?

De poble

Fluxà, de tracte afable i proper, es considera "de poble" i diu que, en realitat, "no hi ha diferències entre ser misser a Part Forana o a Ciutat. Allò que fas a Palma, ho pots fer a Inca o a Manacor. Això sí, els jutjats d'instrucció són més petits i ens hi coneixem tots. I passa el mateix amb els clients. De vegades, qualcú m'ha parat pel carrer i m'ha dit no pots negar que ets de la "Constanci", el malnom del meu besavi. Es veu que m'assembl més a la part del meu pare".