“Tenc delinqüents d'ungles negres i de guant blanc”

L'advocada Isabel Fluxà, amb despatx a la capital del Raiguer, es defineix com a "inquera de bé". Deixà Mallorca per estudiar i cursà Dret a Pamplona i Criminologia a Granada. Després d'acabar estudis, tornà a casa, el 1998. Primer exercí gairebé un any com a jurídic a Protecció de Menors, al Consell Insular, en què s'encarregava de redactar els decrets de guarda o tutel·la. Després s'inicià com a penalista en el despatx de Vicente Autonell, a Inca. Allà, "el meu mestre" fou el misser Antoni Albertí, de qui va "aprendre'n molt". Un lustre més tard s'independitzà i muntà despatx amb companys i amics. Actualment, els titulars del bufet són Fluxà i el misser Josep de Luis.

L'advocada té ben acotat el seu territori. "La meva especialitat és penal. Des de violència domèstica, fins a un robatori, tràfic de drogues, falsedat documental, usurpació d'identitat i, fins i tot, delictes electorals.". També fa torn d'ofici. "Ho fagi perquè vull. No és obligatori. Es pot dir, de fet, que és una obra social". Fluxà reconeix que dins el seu camp hi ha menys missers i que "gairebé tot són homes. Això d'haver d'anar a la presó no agrada a tothom, i menys si ets una dona. A mi, molta gent m'ho diu. Ves amb compte amb aquests quinquis. O no et quedis sola al despatx amb aquest home. M'és ben igual. Un client fins i tot em regalà un ganivet. I mira -el mostra-, és aquí al despatx". Somriu i afegeix: "Un altre em regalà un sac de boxa, però el tinc a casa".

Fluxà no canviarà el penal per cap altra especialitat. Li apassiona. "Treball cada dia amb delinqüents d'ungles negres i amb delinqüents de guant blanc. Per mi, tots dos són iguals. I m'estim més un cas d'aquests que no pas haver de discutir per dos metres d'un camí d'una finca que té 200 quarterades. O que haver de fer un plet per una herència. És avorridíssim. El penal és més viu. Dóna més satisfaccions. Com quan reps sentència absolutòria per algú a qui demanen 10 anys de presó".