El conseller d'Educació i portaveu del Govern, Rafel Bosch, en una foto d'arxiu. | S. AMENGUAL
La Conselleria d'Educació només rebé dues o tres queixes de pares que no volien que els fills estudiassin en català durant el curs 2010-11. El mes de maig, però, coincidint amb la campanya electoral, n'augmentà sobtadament la quantitat: n'arribaren entre quinze i vint i, a més, totes eren de la mateixa escola pública de Marratxí. Tot i que dBalears ha tingut accés a aquestes xifres mitjançant fonts de l'equip que rebé i processar les reclamacions, la Conselleria, oficialment, no les ha volgudes confirmar ni desmentir. Tan sols han declarat que no tenen accés a aquestes dades.
De fet, aquest diari s'ha trobat amb una resposta gairebé hermètica d'Educació, atès que funcionaris i directius que poden consultar aquesta informació s'han negat a parlar-ne i, per via del Departament de Comunicació, han enviat una resposta per escrit en la qual just diuen que no ho han pogut confirmar. Amb tot, a la mateixa contesta queda clar com és de delicat aquest tema per l'Executiu actual. S'hi declara que "basta que hi hagi una sola queixa per evidenciar que durant el Pacte de Progrés no es garantiren els drets lingüístics".
Cal recordar que la lliure elecció de llengua en l'ensenyament primerenc era una de les principals promeses electorals del Partit Popular. Tant és així que, tot i les retallades que enllesteix el Govern, el president Bauzá manté que ja s'aplicarà l'any acadèmic 2012-13. La manca de queixes per aquesta qüestió pot fer pensar que el Decret de mínims, que estableix que pel cap baix el 50% de les classes han de ser en català, no és cap problema. Amb tot, el conseller del ram, Rafel Bosch, manté la intenció de substituir-lo durant aquest curs escolar per un decret de llengües que en garanteixi la lliure elecció i que s'hauria d'aplicar en el període 2013-14. De fet, a la contesta escrita d'Educació recorden que el curs que ve "el departament de Bosch treballarà en la modificació del Decret de mínims".
La resposta esmentada, a més, deixa clar que "la Conselleria dirigirà els seus esforços perquè aquest dret (el de la lliure elecció d'idioma) es compleixi, a partir del curs 2012-13, en tots i cada un dels casos". També cita l'article número 18 de la Llei de normalització lingüística, en el qual es declara que "els alumnes tenen dret a rebre la primera ensenyança en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana". No menciona cap dels articles referents a la protecció del català.
143 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sí, Mall i el dia que a Cuenca tenguin mar ja no serà Cuenca... També tenen dret no? Perquè no pretendràs que em prengui la teva resposta seriosament veritat???
@Foraster ben orgullós, El dia que es pogués decidir igualment si es pot viure exclusivament en català a Castella, a més d'aquí, començaríem a parlar d'igualtat i, per tant, de democràcia. Mentre la constitució espanyola sigui vigent aquí i imposi una llengua mentre silencia les altres, la igualtat és impossible. Respon-me la situació hipotètica d'imposar l'alemany o l'anglès als espanyols, per democràcia europea, demòcrata de vernís.
Si tot això dels pares que no volen català, és una bubota que s'han inventada els cuatre que ja sabem. Quin pare, després de conéixer Mallorca i el mallorquins, pot creure que el fet d'esser monolingüe és un avantatge?
És curiós, aquest diari ha llevat aquesta notícia del ranking de les més comentades i les més llegides i ha posat altres notícies que no ho són... Només hi ha que mirar els recomptes de lectures i comentaris... Deu ser que no li convé donar més publicitat a aquest debat?
Y viva la democracia que tenemos @Foraster ben orgullós, que sepás que no fuiste el único al que le llamaban "puta foraster". Donde las dan las toman, ahora quienes serán los "putas forasteros", cuando se cambien las tornas, que porcentaje de familias elegirán el catalán como lengua vehicular. La historia se da la vuelta.
Català, única llengua oficial!
Mall, dius: "Ha de ser l'evolució lliure i sense imposicions de la societat qui decidesqui en quin grau cal una llengua que es faci servir com a comuna o quantes i quina proporció de la població està obligada a conèixer-les o li convé." Idò no és això el que ha fet el poble mallorquí recentment votant massivament al PP que ha promès, ja veurem si ho compleix, llibertat d'elecció de llengua??? Només ets demòcrata quan et venen ben donades?
Bé, continuem. Primer no se qui, crec que en Tomir, ha volgut psicoanalitzar-me, diguent que la meva postura ve des de petit perquè em digueren"puta foraster". És curiós, sempre cercau els catalanistes problemes mentals en la resta, podríeu aplicar-vos el conte voltros mateixos que sempre estau contant les vegades que us digueren "háblame en cristiano"... Estornell crec que no ens estam entenent. No ens expliquem bé o xerram en plànols diferents. A veure si ara queda clar i de pas et respon: 1) Crec que un sistema de doble ensenyament seria ideal, línia en castellà com a llengua vehicular amb una assignatura en català obligatòria i viceversa. 2) El sistema educatiu, al manco això record que diu la llei, ha de garantir el coneixement de ambdues llengües en acabar el període educatiu, i des de ben prest s'imposa una sola llengua, la catalana, en el sistema educatiu. Així doncs, el sistema sí que està pensat per que xerrin, visquin i somiïn en català. 3) Dius que no és vera que el tema de la llengua única i no poder triar, no té res a veure amb una projecte de països catalans basats en la llengua, que no és una eina d'identificació nacional i que tot això són curolles espanyolistes meves, però resulta que tu afirmes. "El català com a llengua vehicular és una eina més per arribar a tenir una societat articulada voltant la llengua i la cultura catalana. " Que per jo és el mateix que jo he afirmat però amb altres paraules, I jo et deman: Amb quina finalitat? Per què ha de ser només al voltant de la llengua i cultura catalana? No hi ha una gran part de habitants d'aquestes illes que ni són ni es senten ni xerren català? No hi ha una altra llengua cooficial? No hi ha altra "sentiment" espanyol? A jo em sembla perfecte que hi hagi gent, una minoria si miram els resultats electorals, que vulgui fermar una germanor amb els països de llengua catalana amb finalitats polítiques, no ho compartesc, però ho puc entendre, però "putes", no em diguis que el monolingüisme català educatiu i administratiu no té una finalitat política. 4) Pretendre que el monolingüisme educatiu i administratiu és una eina d'integració i cohesió social, ja t'he vaig dir en el missatge anterior que ni es vera ni serveix en la pràctica. I ja van gairebé 20 anys d'experiment lingüístic i segueix havent les mateixes separacions. De fet, els mallorquins en el passat recent, vareu demostrar ben clarament com les gastau amb el apartheid que li vareu fer a altres mallorquins anomenats "xuetes" que xerraven la mateixa llengua, i que, per cert, molts es varen casar amb forasters... Però bé, sense ampliar el debat, la llengua catalana no ha mostrar ser la millor eina per aconseguir la cohesió social. De qualsevol forma, el fet de tenir un doble sistema d'ensenyament no vol dir viure d'espatlles els uns ala altres perquè seria obligatori ensenyar l'altra llengua. Per altra banda la gent "s'integra" es cohesiona si vol, no per imposició... 6) Va ser una professora, una tal Calafat, sinó vaig errat, que va dir, sense tallar-se el més mínim i en aquest mateix diari "les llengües sempre s'imposen no són voluntàries". Així doncs no em demanis a jo arguments per justificar que estau trepitjant un dret bàsic com és el d'aprendre o adreçar-se a l'administració en l'altra llengua oficial. Crec estornell que t'he respost al que em demanaves. Et dic el mateix que a Tomir, pens que el debat entre noltros és enriquidor, jo practic la redacció en català, però una mica estèril perquè tu no vols reconèixer uns drets que reivindiques per tu perquè tu ens consideres als castellanoparlants una mena de "convidats" que no podem dir res sobre el que volem perquè no som d'aquí... Això quan no ens diuen "colons"... I jo per part meva crec que tenim drets inalienable i lingüístic a triar, que no som ni convidats ni colons i que volem viure en castellà si aquest és el nostre desig igual que voltros a viure en català. Na Xesca supòs que és una adolescent que viu en el món de Yuppi i encara es demana a què fan "oloreta" els niguls... Perquè la seva argumentació és tan pueril que fa plorera... A veure Xesca, ara, amb estimació, em riuré una mica de tu, faré una "remedo" de la teva elucubració, és a dir escriuré el mateix que tu però canviant època i llengua: "durant el franquisme als nins i nines de Mallorca també l'escola els hi regalava la llengua, el castellà a famílies que no ens la podien donar . Tots els infants, a l'escola rebien la llengua sense prejudicis, amb alegria, i això els capacitava per aprendre més i més i més i els dotava d'un instrument comú de comunicació que anava lligat a la nació en la que vivien Tot positiu".
xesca si tus raices son catalanas , perfecto. Las mías no. Habla en singular y no en nombre de todos, ya que como debes apreciar no todos piensan igual. Y tienes razón todo este tema de la lengua es partidista pero es que justamente se da allí donde no se puede quejar nadie, en la enseñanza de niños menores, los cuales no pueden decidir. Y eso es algo IMPUESTO, y hoy en día nadie traga que se le imponga NADA, y hablo en general, por lo tanto, verás normal que tanta gente odie el catalán en la enseñanza y a los políticos que lo imponen a cambio de dinero, sean los que sean. martorell, otra vez, gran comentario. Vas mejorando muchacho
No fa falta tant de debat argumentat per demanar que no es creïn problemes allà on són mínims i que no s'utilitzi la llengua partidistament per fer vots extrets dels baixos instints dels humans. Uns rebem la llengua a la família. D'altres pertanyem a famílies que no ens la poden donar perquè procedeixen de fora. L'escola la regala a tothom. Tots els infants, a l'escola reben la llengua sense prejudicis, amb alegria, i això els capacita per aprendre més i més i més i els dota d'un instrument comú de comunicació que va lligat a la terra en què viuen. Tot positiu. El problema que tenim, si no ho manipulen els polítics, no és la llengua de l'escola. Si no s'accepta la catalanitat de les nostres arrels es renega de la història i dels avantpassats. I la soca més s'enfila com més arrela. Salut!