El Govern deu 1.105 milions als proveïdors

El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, va admetre ahir que el Govern deu 1.104,8 milions d'euros als proveïdors. Si aquests doblers se sumen al deute de l'Executiu amb els bancs, de 4.483 milions, s'arriba a un total de deute de 5.587,8 milions d'euros. Una xifra que queda molt per sobre dels devers 3.200 milions d'euros del total del pressupost previst per a enguany, per exemple.

"És la situació de més gravetat econòmica que han conegut les Balears en la història de la democràcia", va declarar el president, José Ramón Bauzá. Va fer un discurs catastròfic, que només mostrava un bri d'esperança: les retallades del Pla de sanejament aprovat despús-ahir a Madrid. Amb aquest as a la màniga, el Govern pretén recuperar la confiança dels bancs per endeutar-se més i pagar els 1.104,8 milions. A més, el pla ha de garantir un dèficit màxim de l'1,3% (355 milions), amb una retallada de 380 milions del pressupost. Cal tenir en compte que el 30 de juny el dèficit ja era del 2,11%, 575 milions d'euros.

Bauzá i Aguiló varen presentar un greu problema que, segons ells, justifica una solució dràstica: un programa de retallades que afectarà profundament l'Administració i que preveu, d'entrada, que s'aturin gairebé totes les inversions i les subvencions "no essencials". Aguiló va concretar que abandonarien "pràcticament totes les inversions manco les que es consideren essencials, bàsicament el palau de congressos". Quan preguntaren sobre el projecte de reconversió de la Platja de Palma i el segon cinturó, el president va explicar que tots dos ja tenen partides aprovades per tirar endavant. La Platja de Palma, per exemple, rep doblers de l'Estat. Són les inversions del Govern les que es deixaran de fer. Amb excepcions: el tren de Manacor a Artà també s'abandona. "La vicepresidenta (Elena Salgado) ja va dir que no hi havia doblers per fer-lo", admeté Bauzá. I afegí que els serveis tècnics i jurídics analitzaran si això incompleix el conveni de carreteres.

Les retallades no s'aturen amb les inversions i les subvencions. A més, segons Aguiló, es reestructuraran les empreses públiques i es reduïrà l'Administració i allò que consumeix. Quant a la reducció de l'Administració, les dues carteres més afectades seran les que gasten més doblers: Educació i Sanitat. "Han de mantenir els seus serveis, però també s'hi poden fer estalvis importants", va dir el vicepresident. Bauzá negà que tinguessin previst tancar cap Punt d'Atenció Continuada (PAC), però afegí que, a Sanitat, "hi ha molts càrrecs que només seuen i fan de càrrecs" i que "s'hauran de posar a treballar". Això sí, els treballadors "que sobrin, perquè hi eren eventuals, se n'hauran d'anar". Aguiló parlà de retallar estalviant lloguers de seus, consumibles i fent una central de compres.

Tot i que el vicepresident va dir que no en cercaven culpables, el president fou més directe i acusà l'anterior Executiu de la situació econòmica. "Està constatat que hi ha hagut una molt mala gestió de l'anterior Govern, les xifres ho diuen", va dir. Amb tot, afegí que tots els polítics, inclosos els del seu partit, ho havien fet malament. "No només s'ha viscut de prestat, sinó que s'ha viscut a consciència sense fre i hem tirat de la targeta de crèdit que pagam entre tots", rematà.