Madrid aprova el Pla de sanejament de Bauzá, que retalla 380 milions

El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, assegura que no apujaran imposts ni baixaran sous públics. Es congelaran inversions, s'aturaran subvencions i el sector sanitari patirà una reducció de més de 100 milions d'euros

Els vicepresidents espanyols, Chaves i Salgado, durant el Consell de Política Fiscal i Financera. | Efe

TW
9

El Consell de Política Fiscal i Financera espanyol va aprovar ahir al vespre el Pla de sanejament del Govern de les Illes Balears, que preveu una retallada de devers 380 milions d'euros. Un dels àmbits que en quedarà més afectat és la sanitat. Aquest pla ha de permetre que la comunitat es pugui endeutar i pagar proveïdors. Just després de la reunió del Consell, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, va assegurar que el Pla garanteix els serveis bàsics i no implica un augment d'imposts. Amb tot, segons ha pogut saber dBalears, el document preveu retallar més de cent milions d'euros de la sanitat pública.

La vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir que el Consell havia estat "útil i complet". El Pla de sanejament ha de servir per infondre prou credibilitat als bancs perquè el Govern es pugui tornar a endeutar a llarg termini. D'aquesta manera aconseguirà prou liquiditat per començar a pagar els deutes acumulats amb els proveïdors. Per fer-ho, però, s'havia d'ajustar a un dèficit màxim de l'1,3% del pressupost i això implica fer unes rebaixes de pressupost molt importants.

Retallades

Tot i que el Govern manté un hermetisme absolut sobre els detalls del Pla de sanejament, aquest es basa en el que l'Executiu de Francesc Antich ja havia negociat i gairebé tancat amb el Govern espanyol. Aquell document preveia ajustaments en tres eixos bàsics: la sanitat, les empreses i organismes públics i els treballadors públics. A més, el Govern de Bauzá estarà obligat a congelar inversions. Aguiló ho va admetre ahir mateix i també va dir que es reduirien les subvencions d'aspectes no essencials. Això sí, el vicepresident va insistir que el Pla manté la "qualitat i quantitat" dels serveis bàsics i no preveu mesures com la minva de sous públics o el copagament sanitari.

La retallada en el sector sanitari, de més de cent milions d'euros, s'ha de fonamentar en una reducció dels horaris d'obertura dels Punts d'Atenció Continuada (PAC), a instaurar una central de compra per l'Ib-salut i en un control més rigorós de les carreres professionals dels treballadors. L'anterior Executiu no preveia tancar cap PAC, però sí que tan sols obrissin de dia i que, de nit, les urgències anassin als hospitals.

A banda, manté la mesura presa l'any passat de reduir un 5% les aportacions a les empreses i organismes públics. Això implica un estalvi de devers 33 milions d'euros l'any. El tercer eix fonamental del document és el de l'amortització de places no dotades de treballadors públics. O sigui, eliminar places de funcionaris que queden buides per jubilacions i d'altres causes; no tornar-les a convocar.

A part de detalls pendents de resoldre, el conflicte principal entre l'equip d'Antich i Salgado eren els 240 milions d'euros del fons de competitivitat que l'Estat es negava a avançar. Amb el pressupost que havia deixat l'anterior Govern, de 3.200 milions, l'exconseller d'Economia Carles Manera va bloquejar-ne 355 milions mentre es negociava l'acord amb Madrid. A banda, va deixar a Bauzá 740 milions per gastar, 500 amb tràmits iniciats però que es podien aturar i 240 a lliure disposició.

L'Executiu de José Ramón Bauzá -com els de les altres comunitats- es va comprometre en la reunió d'ahir a dur al Parlament una proposta de reglament de despesa per contenir el dèficit. Té un termini de mig any per fer-ho i el contingut de la norma es concretarà a partir del setembre, quan es reuneixi el grup de treball que l'homogenitzarà. El reglament ha de ser coherent amb el de l'Estat, que no permet que la despesa pública pugi per sobre del creixement mitjà del PIB entre l'any en curs, els cinc anteriors i la previsió de creixement dels tres següents.