TW
20

El dèficit que genera el metro de Palma suposa que el bitllet de cada passatger costi a l'erari públic gairebé 21 euros. Tot i així, el Govern del popular José Ramón Bauzá aposta per potenciar el metro de l'etapa Matas en lloc d'instaurar el tramvia o ampliar la xarxa de transport públic ja existent, fins i tot sabent que el metro no és rendible, tal com s'ha comprovat durant la legislatura passada.

En tot cas, l'aposta de Bauzá oblida el tramvia de Palma, impulsat per l'esquerra i que estava en fase de projecte bàsic. Tampoc no té en compte el tren que passa per Manacor. Si manté aquesta línia, contradirà una de les seves promeses fetes en campanya, quan va anunciar que prioritzaria les infraestructures en funció de la seva racionalitat econòmica.

Segons els informes econòmics de l'anterior Conselleria de Mobilitat, el metro té 1,5 milions d'usuaris a l'any i només genera un milió d'euros en concepte d'ingressos tarifaris. En canvi, té uns costos d'explotació que arriben als nou milions d'euros, a més a més dels 23 milions anuals que el Govern ha de desembutxacar per pagar els costs financers del crèdit compromès fins al 2031. Segons aquests càlculs, doncs, el Govern ha de pagar uns 31 milions d'euros anuals en despeses que genera el metro i només n'ingressa un milió.

La diferència és negativa i aquest dèficit d'aproximadament 31 milions d'euros anuals converteix aquest metro en un dels més cars de tot Europa. Els estudis de mobilitat també constaten que el quilòmetre de metro costa quatre vegades més que el de tramvia i el manteniment és sis pics més car.

Cal recordar que el cost financer total a pagar per la construcció del metro de Palma arribarà als 508 milions d'euros (84.524 milions de pessetes), els quals s'acabaran d'abonar l'any 2031 mitjançant una operació de crèdit. Aquestes xifres tenen en compte l'ampliació de crèdit que hagué d'afrontar l'Executiu de Francesc Antich per assumir el pagament de 70 milions d'euros, per als quals no hi havia finançament previst perquè no estaven pressupostats.

El projecte del metro, que inclogué el soterrament de les línies de tren i la construcció de l'estació Intermodal, s'adjudicà per 235.110.048 euros. Però durant l'execució de les obres hi hagué un desviament de fins a 314,5 milions.

Els interessos derivats del préstec concertat fins al 2031 per pagar aquesta quantitat, inassumible amb mitjans propis, arriben als 193 milions d'euros. D'aquí surt el càlcul total de Mobilitat. Només l'ampliació de crèdit aprovada la legislatura passada per afrontar el sobrecost suposa uns 50 milions d'interessos.

Però el Govern actaul ja ha decidit tombar el projecte del tramvia. Precisament ara, en un moment d'escassa solvència econòmica per part de les administracions i en què poques comunitats autònomes i ajuntaments poden permetre's el luxe de costejar els milions d'euros que es necessiten per rendibilitzar un quilòmetre de metro.

La continuïtat que vol donar el Govern de Bauzá a la política de mobilitat que ja va engegar l'expresident Jaume Matas i la seva consellera aleshores, Mabel Cabrer, redueix l'aposta per un model de transport públic viable i abandona la promesa d'analitzar la rendibilitat de les inversions en infraestructures i valorar les més convenients des del punt de vista econòmic i ambiental amb la seva intenció de perllongar el suburbà.

Fa dues legislatures s'invertiren molts de doblers en autopistes i carreteres, però molts menys en transport públic. I quan es va fer, encara no es va fer bé, com ho demostra el cas del metro.