TW
0

L'exconseller de Turisme Miquel Nadal afirmà, durant un interrogatori policial realitzat a final de juny, que l'exdirector general de Promoció Turística Joan Sastre no li havia manifestat cap reticència amb relació al projecte del Festival de Cine Internacional a Mallorca (Imaff).

Nadal havia estat detingut hores abans i, per segon pic, havia estat en relació amb l'operació Voltor. En aquest cas, per una peça secreta que investigava irregularitats en la concessió de l'ajuda econòmica a l'extint festival. El Govern arribà a signar un conveni de patrocini de promoció a través de l'Ibatur per un període de 3 anys, a raó de 600.000 € anuals. Finalment, i tot i que ja se n'havia aprovat l'expedient, no s'arribaren a pagar les factures aportades per les empreses del promotor del festival (el cineasta David Carreras), ja que es detectaren irregularitats en la documentació aportada.

Les declaracions de dues tècniques de l'Ibatur apunten que Sastre no tenia gens clar que el festival fos bona idea. Nadal, no obstant, declarà que, encara que el festival no s'arribàs a fer, era una bona estratègia de promoció turística.

Una de les tècniques declarà davant el fiscal i la Policia que Sastre li digué que "havia de vestir el conveni", perquè venia de part del conseller Nadal. Però que més endavant canvià de criteri, quan l'empresa que s'encarregava del futur esdeveniment començà a entregar documentació justificativa de la posada en marxa del conveni.

Llavors veieren l'existència de documentació possiblement falsa i n'informaren el nou conseller de Turisme, Miquel Ferrer, qui aturà el projecte i no autoritzà cap pagament. L'empresa vinculada al promotor, el cineasta David Carreras, en reclama els doblers.

Abans que s'aprovàs el conveni, la treballadora apuntà que, com que el projecte es dilatava, va rebre una telefonada de la secretària de Nadal, Irene Rigo, en to imperatiu perquè el fes. Li ho comunicà al seu cap, Sastre, que li digué que dilatàs encara més l'expedient perquè no prosperàs. Tot i així, l'octubre rebé una cridada de la Conselleria en què se li notificava que el projecte estava activat i que en realitzàs els tràmits legals pertinents per signar-lo.

Les directrius que rebé de la secretària general de la Conselleria Magdalena Vives foren que "realitzàs els tràmits malament", perquè la Direcció General de pressuposts no donàs conformitat i, així, la Comunitat ho denegàs.

Una altra tècnica de l'Ibatur es negà a tramitar-ne l'expedient. Sastre li digué que els perdés, fent-li "entreveure que havia de dilatar-ho en el temps i intuïnt l'evidència de la il·legalitat del projecte". La treballadora apunta que Sastre no el volia tirar endavant per problemes econòmics.

Cal recordar que Sastre formava part d'un sector d'UM proper a l'exbatle d'Alcúdia Miquel Ferrer, que substituí a Nadal en el càrrec. El conveni s'acabà signant el 16 d'octubre de 2009. Nadal cessà en el càrrec el desembre i Ferrer aturà el projecte poc després.

Nadal signà el conveni, tot i posar com a condició el finançament privat

Nadal afirmà a la Prefectura de Policia que "unes persones que volien fer un festival de cine" s'adreçaren a ell a través del seu cap, el cineasta David Carreras. I que algú de les conselleries del PSOE li recomanà que els rebés. Afegí que, durant la reunió, li presentaren el projecte i li demanaren doblers per realitzar-lo. I assenyalà que existia "voluntat política i que, si hi havia finançament privat, la Conselleria hi col·laboraria". També ho comentà a l'expresident Antich, que "no hi posà cap impediment".

L'exconseller fou requerit sobre com era possible que se signàs el conveni de patrocini del festival sense que hi hagués cap garantia d'aportació econòmica per part de l'adjucatari. Digué que, "encara que el Imaff no s'arribés a fer, la promoció seria important i serviria com a reclam turístic; per tant, tamt si es feia com si no, era bona idea". Afegí, però, que, "si hagués sabut que no hi havia patrocinador privat, no l'hagués signat". No es comprovà l'existència de patrocinadors abans de signar el conveni. El festival havia de costar uns 7 milions d'€: 2,1 havien de ser públics i la resta, de promotors privats. De privat, no se n'aconseguí cap.