Una de les sis autores de la investigació, la professora de Psicologia de la UIB Gloria García, explica que "quan un nin ha de ser operat pateix una situació d'ansietat molt gran que pot fer que també es pertorbin les conductes posteriors, per exemple tenir por a la nit". S'estima que un 60% dels infants intervinguts quirúrgicament presenten problemes psicològics i fisiològics fins i tot dies després de ser donats d'alta.
La investigació detalla que els infants més grans (9-12 anys) són els que redueixen més l'ansietat, si bé "ho fan en totes les franges d'edat i ofereixen unes conductes més adaptatives per tornar a la normalitat".
La professora d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB Esperança Ponsell, també coautora, comenta que "els infants són sobre els qui més es pot actuar i millors resultats se n'obtenen amb una petita inversió".
La investigació, que ha durat tres anys per la complexitat que suposa la recerca en un entorn hospitalari amb menors, ha representat el seguiment de 60 infants de 3 a 12 anys hospitalitzats a Son Dureta. Tot i que començaren amb 282 menors, les dificultats a l'hora de fer el seguiment del cas o en el moment de les entrevistes amb les famílies han reduït finalment la mostra.
Les causes per entendre la diferència entre els nins que han 'rebut pallassos' i els que no ho han fet és que els clowns "són un element de distracció per a uns menors que es troben en un entorn hostil que no és per a ells", apunta García. Altres elements que entren en joc en aquesta teràpia són "l'humor, la imaginació i la creativitat", explica.
Un dels objectius importants i pel qual val la pena "fer feina", segons dues de les coautores, és perquè "es pugui demostrar científicament que l'humor és un element facilitador en el procés terapèutic". Aquest reconeixement a la tasca que fan els pallassos pot ser l'inici perquè a Balears o a la resta de l'Estat es prengui consciència de la importància d'implementar els tractaments mèdics més tradicionals amb altres fórmules més innovadores.
Per García, "l'estudi avalua les emocions i això mai no s'havia fet, i per això ha tingut tant d'impacte. Volem aconseguir que el nin passi de plorar a riure". A part d'haver estat un dels deu articles triats per publicar a la prestigiosa revista Psychology, també els ha permès tenir prou visibilitat per crear la Xarxa internacional de recerca sobre pallassos d'hospital.
Aquest primer estudi, ja finalitzat i publicat, està sent l'origen d'altres línies de recerca. Una d'aquestes vol avaluar el grau de satisfacció dels familiars i del personal sanitari amb la tasca dels pallassos amb els infants. Aquesta investigació s'estendrà gràcies a la Xarxa a Portugal, Itàlia i al Brasil.
L'altra línia d'estudi, que ja s'ha posat en marxa, és la de cercar quins són els beneficis dels pallassos per als nins que, tot i no estar ingressats, han d'anar al metge a fer-se una extracció de sang, posem per cas, i gaudeixen igualment d'aquesta distracció.
Itàlia és el país d'Europa on aquesta figura està més implantada. A l'hospital pediàtric Anna Meyer de Florència, per exemple, formen els seus pallassos. És un centre on l'atenció i el benestar del menor són la base, ja que disposen d'animals, música i tot tipus d'elements per distreure'ls.
Els Estats Units i Israel són altres països on la teràpia dels clowns és vista com a part del tractament dels menors que passen per un centre sanitari, ja sigui per ser intervinguts o tan sols per fer-se petites proves.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.