Rafel Bosch parlà de recollir en un llibre les "particularitats" de la llengua catalana a les Balears. No digué qui serà el responsable de l'obra. | S. AMENGUAL

TW
57

El Govern del PP farà cas de la demanda que el Círculo Balear plantejà dijous a la Conselleria d'Educació i preveu crear un llibre d'estil que reculli les particularitats de la llengua balear. Així ho manifestà ahir el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, durant la roda de premsa del Consell de Govern. Davant la pregunta de què entén per llengua balear, Bosch respongué que no troba malament la idea d'elaborar una espècie de llibre d'estil del català propi de les Illes amb la intenció de recollir les particularitats de la llengua que s'utilitza a cada illa de l'Arxipèlag.

Bosch assenyalà que la pretensió de l'Executiu és establir unes pautes comunes en l'ús de la llengua balear perquè sigui utilitzada en els centres educatius, mitjans de comunicació i les administracions. Amb tot, no aclarí tampoc a qui encarregaria aquest projecte. El portaveu del Govern afegí que el llibre d'estil recolliria les publicacions, fins i tot de la televisió pública, dels "usos socials" de la llengua catalana que es parla a les quatre illes i hi afegirà les formes insulars que s'empren en cada una.
El conseller indicà que és una obligació estatutària preservar aquestes "varietats insulars" i que es pot continuar treballant per millorar les preferències d'utilització de les paraules pròpies de les diferents illes.

El conseller d'Educació es reuní dijous amb membres del Círculo Balear (FNCB) i aquests van enviar un comunicat en el qual informaven que Bosch s'havia compromès a establir un "estàndard balear" per implantar-lo en l'àmbit de l'ensenyament, en els mitjans de comunicació públics i en l'Administració. L'anunci s'emmarca quan, just tres dies abans, l'Obra Cultural Balear, l'antítesi ideològica del Círculo Balear, es reuní precisament amb Bauzá i li demanà que no fes de la qüestió lingüística un conflicte per fer política partidista i que es respecti el consens de la dècada dels vuitanta que féu possible avançar cap a l'aprovació de la Llei de normalització lingüística. L'OCB recordà al president que ara per ara aquest és el punt de trobada entre tots els sectors socials i l'alternativa és un conflicte. En aquesta reunió, l'Obra ja va deixar clar que discrepava de la decisió de José Ramón Bauzá d'eliminar els departaments de Política Lingüística.

Tres dies després, el Govern agafa una proposta que, sota la demanda d'un estàndard de l'idioma balear, reobre un debat que pels acadèmics de la llengua està totalment obsolet i fora de lloc: la unitat de la llengua catalana. La proposta no és estranya, si es té en compte que prové d'una entitat que ha fet del català un cavall de batalla i que ha generat conflicte entre els sectors de la dreta més conservadora.