El moviment dels indignats perd les forces a Palma

Els indignats de Palma es divideixen i les protestes perden força, tot i que l'esperit reivindicatiu del canvi es manté. Alguns dels líders s'han desvinculat del grup i han refundat un nou projecte de casal social autogestionat

La manifestació del 15 de maig fou l'origen del moviment. | Jaume Lladó

TW
20

L'amenaça plana sobre el moviment 15-M des que començaren a desmantellar-ne el campament de Palma: la pèrdua del consens inicial, la desconfiança entre alguns dels integrants, la por del desallotjament, el derrotisme, el cansament i el creixent protagonisme d'alguns grups organitzats afecten negativament els indignats. Alguns dels principals líders i portaveus de Ciutat ja s'han desvinculat del moviment, segons assegurà un dels afectats, que no vol donar el nom. Ell mateix considera que la plataforma no només es debilita per dins, sinó que també ha perdut part del protagonisme mediàtic que la va veure néixer i, el que és més important, comença a resultar incomprensible pel poble que volen representar. Un dels errors fonamentals dels indignats, segons l'exportaveu, ha estat oblidar el punt de partida: un programa de mínims que, pel seu sentit comú, era acceptat per bona part de la població. El moviment 15-M donava veu a una idea a què els ciutadans donaven suport: el sistema polític necessita reformes.

El seu projecte, per tant, anava més enllà de la reforma de la llei electoral, un major control sobre l'activitat i la despesa de l'activitat política, una nova relació entre ciutadans i partits, i la independència real del poder judicial. En definitiva, idees que bona part dels ciutadans subscriuria des de fa molts anys i que únicament les xarxes socials, el descontentament amb la marxa de l'economia i la decisió valenta d'un grup primigeni d'indignats va fer sortir a la llum pública.

La senzillesa d'aquestes primeres idees van permetre que el moviment creixés i que bona part de la població els fes costat. Fins i tot els partits -molts dels quals cercant més suport electoral- es van mostrar comprensius amb els protagonistes de la protesta. Respecte d'això, cal tenir en compte que en els primers dies del moviment 15-M no es demanava el cap dels polítics, sinó que encapçalassin les reformes.

A pesar d'això, el moviment, a Palma, cerca una nova reformulació, mentre que l'esperit del 15-M té continuïtat en altres ciutats de l'Estat i del món. En aquests moments, a Palma es plantegen nous reptes. Mentre que uns mantenen les comissions dels indignats, altres han decidit centrar-se en el nou projecte del casal social autogestionat i desvincular-se del moviment.

El col·lectiu que forma part del projecte del centre social autogestionat la Foneta diu en el seu manifest que "no ens defineix cap ideologia ni tenim unes reivindicacions predefinides. Ens enfrontam a un problema complex i ens adaptarem a cada lluita concreta inventant maneres, generant noves situacions, unint esforços i lluites". El document afegeix: "Lluitam per un canvi i no per una sèrie de millores. Volem recuperar la memòria de la lluita, de l'acció política, però no volem imitar moviments del passat".