L'expresident del Govern Gabriel Cañellas, després d'anys allunyat dels focus, sembla ara del tot rehabilitat pel PP de José Ramón Bauzá.
No hi faltà gairebé ningú. Això sí, n'hi havia més d'un i d'una que denotaven el cansament habitual després de gaudir de la nit menorquina de Sant Joan. El president del Govern, José Ramón Bauzá acudí, és clar, a la presa de possessió de Maria Salom, elegida ahir presidenta del Consell de Mallorca, tot just arribar de Menorca. I a l'horabaixa, ben prestet, ja se n'hi tornava per presenciar la proclamació de Santiago Tadeo.
Hi eren presents les principals autoritats civils, militars -el comandant general, Mariano Estáun- i eclesiàstiques -el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat del vicari general, Lluc Riera. Hi havia un bon grapat de batles, encapçalats pel pobler Biel Serra, convertit ja en l'ànima del PP més nostre, i per l'entusiasta andritxol Llorenç Suau.
El diputat valencià Vicente Martínez Pujalte -incondicional del Llevant- volgué estar devora la seva amiga Maria en un dia tan assenyalat com aquest, igual que l'expresident Gabriel Cañellas que, després d'anys gairebé desaparegut, no se'n perd ni una. Més inesperada hi fou la presència de Maximilà Morales, excap del Consell de Mallorca i del Parlament, poc habitual dels saraus polítics. Així mateix, hi eren el president del Parlament, Pere Rotger, que també acabava d'arribar de Menorca; i el delegat del Govern, Ramon Socias; a més el batle de Palma, Mateu Isern.
Els consellers de l'Executiu de Bauzá, amb alguna excepció, acudiren igualment a la sala de plens, liderats pel vicepresident, Pep Ignasi Aguiló. Antoni Gómez, Rafel Bosch, Carlos Delgado i Gabriel Company foren altres dels qui donaren suport a Salom, com també l'eurodiputat balear Antonio López Izturiz. La ja expresidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, vessava simpatia, tot i que és ben segur que la ferida encara sagna.
El ja exsenador Joan Huguet tampoc no s'ha perdut cap festa ni una, ben igual que Miquel Ramis, el cervell a l'ombra de moltes decisions. I un bon grapat d'anys després, va reaparèixer Joana Aina Vidal, l'exdiputada popular més solerista que el mateix Cristòfol Soler -que no hi era-. Així mateix, hi acudiren Llorenç Huguet, Rafel Perera, Joan Fageda, Gaspar Oliver, Dolça Mulet, Nekane Domblás, Montserrat Casas, Mabel Cabrer, Pedro Iriondo...
Maria Salom, encara com a candidata, pronuncià un discurs senzill i de compromís clar amb l'austeritat. Escoltar qualsevol orador amb el parlament escrit davant fa inevitable que et cridin l'atenció les diferències, les omissions o les paraules, frases i conceptes que s'hi improvisen.
Així, per exemple, Salom, afegint-se a la tendència més popular, salà quasi sempre en la lectura del discurs. Quan parlà d'austeritat, substituí la "despesa" pel "gasto". I, en lloc d'"esport", parlà de "deport". A més, Salom s'equivocà quan, en lloc de referir-se a l'escriptor Antoni Maria Alcover, parlà de Maria Antònia Alcover. Enumerà alguns dels principals personatges que han promocionat l'Illa, però s'oblidà, tot i que ho duia escrit, de la "Casa Reial". Ja en el discurs institucional, un pic elegida presidenta, no pensà a llegir "com diu La Balanguera" quan assegurà que als mallorquins "ens ve d'avior" ser gent noble i d'empenta. Explicà que "els mallorquins hem exportat el nostre talent, la nostra capacitat emprenidora, el nostre esperit arreu del món...". En posà un grapat d'exemples. Així, es demanà, si hi ha ningú en tot el món que no sàpiga on va néixer Rafel Nadal. "Impossible", afirmà. I jo ara pensava que no puc recordar on va néixer Federer? I Djokovic? I Sampras? I McEnroe? I Borg? I...? Sé de quin estat són, però el lloc de naixement... En tot cas, Maria Salom està convençuda que tothom sap que Nadal és mallorquí i de Manacor. Per cert, Antoni Pastor tampoc no hi era.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hombreeeeeeeeee! El tio Biel des túnel i la seva caixera.
És com haver tornat 20 anys enrere.
Registre de llengua inadequat en els discursos de Maria Salom i totalment contrari a la tradició mallorquina. Lingüísticament és com si s'hi hagués presentada vestida amb bata.
En Cañellas ja agafà protagonisme a la presa de posessiò d'en Bauzà i ara a la de Na Marìa d'es Tùnel.Això vol dir que aquest personatje manetjarà els fils de les institucions,com feia a l'Ajuntament de Palma,en temps de na Catalina Cirer,Catalineta li diu ell,que s'el coneixia per "el Conseguidor",Ja que si un tenìa qualque paper a Cort i volìa que anàs mès rapid que lo normal,passava per el despat de l'Amo Biel i desprès de pagar,aquest anava a l'Ajuntament i com si fos l'amo donava ordre de que la cosa passas davant tothom.