Fotografia d'una manifestació en defensa de l'ensenyament en gallec. | Galicia Hoxe-Ramon Escuredo

TW
65

José Ramón Bauzá va prometre, durant la campanya, que garantiria la lliure elecció de llengua en l'educació primerenca i derogaria el Decret de mínims, que afirma que, pel cap baix, la meitat de les classes s'ha d'impartir en català. Doncs bé, hi ha un lloc on ja fa un curs que el PP aplica unes promeses semblants: Galícia. El Decret del plurilingüisme, elaborat per l'Executiu d'Alberto Núñez Fiejóo, és l'exemple a seguir pel nou president. Es tracta del mateix sistema que Francisco Camps durà al País Valencià.

El model educatiu de Feijóo ha duit al retrocés del gallec a les aules i a una situació insòlita en què es prohibeix que assignatures com les matemàtiques s'expliquin en l'idioma propi. A més, el gallec gairebé ha desaparegut com a llengua vehicular de l'ensenyança infantil a les ciutats. Tot plegat ha provocat manifestacions multitudinàries, entre altres vies de resistència. El conflicte idiomàtic ha arribat a un punt en què devers 4.500 professors han signat un manifest, amb noms i cognoms, en el qual es neguen a fer classe en castellà, encara que hi estiguin obligats. I han tramès el text i els seus noms al Govern autonòmic, que no s'ha atrevit a fer-hi res. Cal pensar que la Mesa per la normalització lingüística, els sindicats majoritaris en l'educació, totes les associacions de pares llevat d'una i el Consell Escolar s'han declarat en contra del Decret de plurilingüisme. Fins i tot ho feren el Consell Consultiu de la comunitat i la Reial Acadèmia Gallega, quan emeteren sengles informes sobre l'esborrany de la norma.

Convé tenir en compte que la llei esmentada s'ha aplicat sobre un model docent que, respecte de la llengua, tenia força punts en comú amb el de les Illes Balears. El 28 de juny del 2007, un Executiu format pels socialistes i pels nacionalistes del BNG aprovà l'anomenat Decret del gallec, que regulava l'ús i la promoció de l'idioma propi del territori en l'educació. A grans trets, era molt semblant al Decret de mínims balear: garantia que la meitat de les classes, si fa no fa, fos en català i obria la porta a un increment d'aquest percentatge. Precisament per això, aquella normativa rebé crítiques d'un sector espanyolista encapçalat per Galicia Bilingüe, una entitat d'ideologia semblant a la del Círculo Balear.

Les matemàtiques, en castellà

Però quan Feijóo aconseguí la majoria absoluta, canvià el model. El 25 de maig de 2010, aprovà el Decret del plurilingüisme i derogà el del gallec. La nova norma, d'entrada, estableix que les matemàtiques s'han d'impartir en castellà a Primària i l'assignatura de coneixement del medi, en gallec. A Secundària, la diferència és més clara: les ciències dures -matemàtiques, tecnologia i física i química- són en espanyol, mentre que queden per al gallec les humanitats, la geologia i la biologia.

Queda prohibit, doncs, que les ciències dures i les matemàtiques s'ensenyin en la llengua del territori. Això provoca que, d'entrada, els al·lots que al final de la Secundària s'especialitzen en aquestes matèries, gairebé no tinguin classes en l'idioma de Galícia. A més a més, ja no hi ha llibres de text d'aquestes assignatures en gallec. L'any passat ja no es varen editar, tal com explica Carmen, de la llibreria Aula 25 de Santiago de Compostel·la, especialitzada en textos escolars. Afirma que, per al curs que ve, tan sols esperen tenir en l'idioma del país el llibre per a les classes de coneixement del medi, les lectures obligatòries de l'assignatura de llengua i alguns quaderns d'exercicis. De fet, el decret prohibeix explícitament que s'utilitzin llibres de text que no siguin en la llengua que toca a cada assignatura.

La Institució Gallega de la Ciència assegura que "la prohibició de la transmissió de la cultura científica gallega i en gallec és un atac sense precedents contra els drets de l'alumnat". L'Associació gallega del professorat d'educació matemàtica també condemna el Decret del plurilingüisme.

La resta de matèries s'han de repartir de manera equivalent entre ambdós idiomes. Però, a més a més, sigui quin sigui el que toqui a cada assignatura -excepte les de llengua-, els estudiants es poden dirigir al professor i poden fer els exercicis i exàmens en castellà o en gallec, com prefereixin. A les grans ciutats i en els ambients més castellanitzats, doncs, a l'únic lloc on els al·lots poden tenir més contacte directe amb la llengua pròpia del país, que és a les aules, el gallec passa a ser gairebé en testimonial.

Elecció de llengua

Un altre dels aspectes més destacats del Decret 79/2010 o de plurilingüisme és la manera d'establir l'idioma en què s'imparteixen les classes en cada aula durant l'etapa de Primària. Indica que, abans de començar el curs, es demanarà als pares quina és la llengua materna del fill. És una pregunta que just té dues opcions: castellà o gallec, i que es fa amb la matrícula. A partir d'aquí, "el profesorat usarà a l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat".

Aquest fet significa que a les ciutats, on el castellà és clarament predominant, el gallec gairebé desapareix de l'Educació Infantil. Això sí, en teoria els mestres han de garantir també coneixements en "l'altre" idioma oficial i han de respectar l'idioma de cada infant a l'hora de dirigir-s'hi personalment.

Segons una carta de la Coordinadora de mestres d'ensenyança infantil de la província d'Ourense, implica que a les aules on el castellà sigui majoritari els escolars "no tindran cap tipus de competència, ni oral ni escrita, en gallec". A més, segons el Consell Consultiu, sotmetre a consulta un dret fonamental com l'idioma de l'educació infringeix "els preceptes constitucionals".

Centres plurilingües

El Decret 79/2010 també obre la possibilitat a crear 'centres plurilingües' on fins a un terç de les classes sigui en un idioma estranger i les altres matèries es reparteixin equitativament entre les dues llengües oficials a la comunitat. Segons la Reial Acadèmia Gallega, com que així es pot relegar el gallec just a un 33% de les classes, es vulnera la Llei de normalització lingüística, que determina que aquest idioma sigui el centre de gravetat de l'ensenyament, per compensar una desigualtat històrica amb el castellà. De fet, des de la Mesa per la normalització lingüística denuncien que algunes escoles plurilingües releguen el gallec a matèries com religió, ètica, educació física i plàstica. El Consell Consultiu també considera que aquest 33% en llengua estrangera pot ser "desproporcionat" i suposar un "sacrifici" en l'aprenentatge dels idiomes oficials, especialment del minoritari, que és el gallec.