Fotografia d'una manifestació en defensa de l'ensenyament en gallec. | Galicia Hoxe-Ramon Escuredo
José Ramón Bauzá va prometre, durant la campanya, que garantiria la lliure elecció de llengua en l'educació primerenca i derogaria el Decret de mínims, que afirma que, pel cap baix, la meitat de les classes s'ha d'impartir en català. Doncs bé, hi ha un lloc on ja fa un curs que el PP aplica unes promeses semblants: Galícia. El Decret del plurilingüisme, elaborat per l'Executiu d'Alberto Núñez Fiejóo, és l'exemple a seguir pel nou president. Es tracta del mateix sistema que Francisco Camps durà al País Valencià.
El model educatiu de Feijóo ha duit al retrocés del gallec a les aules i a una situació insòlita en què es prohibeix que assignatures com les matemàtiques s'expliquin en l'idioma propi. A més, el gallec gairebé ha desaparegut com a llengua vehicular de l'ensenyança infantil a les ciutats. Tot plegat ha provocat manifestacions multitudinàries, entre altres vies de resistència. El conflicte idiomàtic ha arribat a un punt en què devers 4.500 professors han signat un manifest, amb noms i cognoms, en el qual es neguen a fer classe en castellà, encara que hi estiguin obligats. I han tramès el text i els seus noms al Govern autonòmic, que no s'ha atrevit a fer-hi res. Cal pensar que la Mesa per la normalització lingüística, els sindicats majoritaris en l'educació, totes les associacions de pares llevat d'una i el Consell Escolar s'han declarat en contra del Decret de plurilingüisme. Fins i tot ho feren el Consell Consultiu de la comunitat i la Reial Acadèmia Gallega, quan emeteren sengles informes sobre l'esborrany de la norma.
Convé tenir en compte que la llei esmentada s'ha aplicat sobre un model docent que, respecte de la llengua, tenia força punts en comú amb el de les Illes Balears. El 28 de juny del 2007, un Executiu format pels socialistes i pels nacionalistes del BNG aprovà l'anomenat Decret del gallec, que regulava l'ús i la promoció de l'idioma propi del territori en l'educació. A grans trets, era molt semblant al Decret de mínims balear: garantia que la meitat de les classes, si fa no fa, fos en català i obria la porta a un increment d'aquest percentatge. Precisament per això, aquella normativa rebé crítiques d'un sector espanyolista encapçalat per Galicia Bilingüe, una entitat d'ideologia semblant a la del Círculo Balear.
65 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
hombre martorel que alegria verte hombre por estos foros
Només 11 vots negatius? Em decepcionau, al.lotets.
martorel, aquel hombre que solo leía, hablaba, comía, compraba, paseaba, vivía....... con catalanes.
"martorell" pren-te un Vàlium.
Per saber si una frase simple és una animalada nacionalista espanyola o no, hi ha una tècnica molt senzilla: se substitueix "Espanya" per "Europa", "espanyols" per "europeus" i s'imagina que es pronuncia al Parlament Europeu tot ple de representants dels diferents països i davant les càmeres de televisió. Exemples: "Todos los españoles son iguales ante la ley": Tots els europeus són iguals davant la llei" (acceptable) "Todos los españoles tienen el deber de conocer el castellano": Tots els europeus tenen l'obligació de conèixer el castellà (inacceptable) "Es muy importante que los niños piensen en castellano" (aquí cal notar que on diu "niños" pensava "niños españoles"): És molt important que els nins europeus pensin en castellà (inacceptable)
Diran que la realitat del carrer és bilingüe, que tenim dues llengües, que si lliure elecció, bla, bla, bla... Quan tots sabem què ha passat -durant tres segles- perquè, ara, ells puguin dir tot això. Crèiem que els forasters interpretarien la nostra actitud de canviar de llengua davant d'ells -que en realitat no és voluntària- com una deferència i que, al cap d'un temps prudencial, se'ns unirien en l'ús del català; però no, ho han interpretat com a signe de debilitat i submissió i per això ens menyspreen. Ara cada vegada som més els qui veim clar que hi haurà un canvi d'actitud, una resistència més forta; i això per part nostra, ja que som nosaltres qui ens hi jugam més i en camp propi. Ens hi jugam una cosa que per a ells no perilla perquè ho tenen assegurat al seu país: l'existència com a nació. Ser conscients d'això ens farà actuar en conseqüència i ens donarà una força que no s'esperen tots aquests que ens han humiliat i continuen fent-ho.
No si aun vais a querer que opine aqui en catalan..... Que risa me dais, menos mal que sois 3 o 4 en este foro los radicales extremistas, en cambio yo casi estoy solo, es normal. Pero no os engañeis, esa es la realidad social, sois 4 gatos y ni siquiera bien avenidos, porque uno piensa de una manera y otro de otra. Lo dicho, teneis un problema. Mientras yo seguiré a lo mio, riendome´de vosotros porque ya no me queda otra, perdedores mas que mal perdedores.
pregunto: Pareix que vas a favor del català, però davant un provocador com és en coco, i en les circumstàncies actuals d'agressions cap a la nostra llengua, de vegades renuncies a usar-la i aquest fet desmenteix les teves paraules. Qualsevol sociolingüista et diria que l'actitud més bona per a la salut d'una llengua minoritzada és no girar de llengua, en general, però en casos com els que tenim aquí -de guerra declarada- la consigna més adequada seria la que proposa en Martorell.
@català si .......:em pots explicar el teu comentari ? no enganyo ningú.
coco--jo no te digo como ni donde tienes que ir a comer,pero tú a mi tampoco.Tanto cuesta de entender que no se impone nada?Después de siglos imponiendonos el castellano,con todo lo que significa imponer,y que aún nos imponen conocerla,que ahora queramos utilizar nuestra lengua normalmente,en la escuela en la administración ect.tan dificil és de comprender?.Podrias pensar por un momento lo que pasaria si fuese cualquier otra comunidad española,que les hubieramos impuesto durante siglos el catalan,sin ser su lengua y ahora que pudieran utilizar el castellano con normalidad no los dejaran.Quizá pensar eso sea un gran esfuerzo para ti,pero al menos intentalo.