Càritas detecta que la pobresa es fa crònica

Càritas Mallorca mostrà ahir preocupació perquè hi ha una tendència a la "cronificació dels problemes socials", tal com indicà el seu president, Antoni Vera. La crisi ha agreujat que les persones en una situació de vulnerabilitat durant el 2010 accentuïn la seva situació per "la manca de feina, d'habitatge i de recursos", explicà Vera.

El principal problema amb què es troba Càritas és "la persistència de la crisi que genera una major complexitat i uns processos més duradors". Per Vera, la situació de "cronificació" de la pobresa de moltes famílies "fa difícil donar-los esperances". Així ho posà de manifest ahir, durant la presentació de la Memòria 2011, Gràcies per ser-hi.

El president assenyalà que durant l'any passat es varen atrendre 4.738 persones de manera directa i unes 10.000 indirectament. La secretària general de l'organització, Margalida Riutort, però, indicà que "hi hagut des de l'estiu del 2010 un cert estancament pel que fa a l'arribada de nous casos demanant ajuda". La secretària general concretà que, si "abans s'atenien unes 750 persones al mes, des de l'estiu passat la xifra s'ha reduït unes 100 persones". No obstant això, precisà que aquesta disminució pot tenir diferents orígens. L'Administració en els darrers anys ha incrementat considerablement les ajudes per a persones amb problemes i això hauria fet que menys gent anàs a Càritas a demanar ajuda. Amb tot, en els primers mesos del 2011 "es registra un moviment similar al de final del 2010".

Pel que fa al perfil, el 78% de les persones que han demanat ajuda són immigrants i només el 16,7% són espanyols. Les dones, amb un 54%, són les que més s'adrecen a l'entitat, enfront del 46% d'homes. Pel que fa a les edats, es tracta de gent de 25 a 45 anys. Riutort també apuntà a l'increment de "dones immigrants que fa molts anys que són aquí i que mai no havien treballat ni s'havien sociabilitzat i que ara s'han vist obligades a cercar feina".

En l'aspecte econòmic, Càritas ha gastat el 2010 uns 3,9 milions en ajuda social, doblers provinents un 46% de les administracions públiques (el 2009 aquest percentatge va ascendir al 60%), un 45 % de recursos propis (el 2009 el 33%) i un 9% d'entitats privades (el 2009 el 7%).