Els indignats protagonitzen l'inici de la legislatura

Menys d'un centenar d'indignats acapararen ahir els focus d'atenció de l'inici de la vuitena legislatura a les Illes. Ni el nou president del Govern, José Ramón Bauzá, ni l'elecció dels nous senadors autonòmics, ni el debut en el Parlament dels nous consellers pogueren mitigar la gran expectació mediàtica i social que generà l'acte reivindicatiu del moviment 15-M. I això que aquests ciutadans ni tan sols no pogueren apropar-se al Parlament, tal com tenien previst en un inici aprofitant el primer ple en què es designava l'expresident Francesc Antich (PSIB) i José María Rodríguez (PP) senadors autonòmics. Només tres indignats tingueren l'oportunitat d'arribar fins al carrer Conqueridor i de superar, així, el dispositiu que la Policia havia preparat per barrar el pas a tot el col·lectiu. El seu objectiu era esperar que arribassin els dirigents polítics.

Uns es plantaren a la porta principal del Parlament i altres a l'entrada del darrere, a la costa del Conqueridor. Fou allà on un dels indignats intercanvià quatre paraules amb Bauzá i el president del Parlament, Pere Rotger, i després els entregà un pamflet sobre les repercussions negatives que suposarà la signatura del pacte de l'euro. Els dos dirigents agafaren el manifest en un acte de cortesia i partiren. El personal de seguretat es dirigí als tres protagonistes i els obligà a unir-se al grup que estava acordonat per policies. Aquest fou l'únic moment que els indignats pogueren acostar-se als polítics. La resta de manifestants hagué de quedar davant la seu del Consell de Mallorca, perquè una desena d'agents els hi impedí el pas. Entre consignes i reivindicacions pacífiques, el moviment protestà durant tot el matí d'una jornada que començà a les 10.00 hores.

La vuitantena de persones del moviment 15-M sortí de la plaça d'Islàndia amb la idea d'arribar al Parlament, traslladar a la classe política les seves reivindicacions i fer una lectura crítica sobre el que representarà el pacte de l'euro. Les seves intencions foren avortades per una desena de policies nacionals que barraren el pas als indignats en el moment que eren a l'altura del Consell de Mallotrca. Els agents prohibiren la lliure circulació a tota persona que creien que podia pertànyer al moviment. Els indignats es plantaren, llavors, enfront del Consell de Mallorca, just davant el cordó policial, i reivindicaren el dret a la lliure circulació. "Som ciutadans, podem passar!", corejaven dirigint-se als agents que acordonaven els dos extrems del carrer des de la costa del Conqueridor fins a l'entrada de la plaça de Cort. Els indignats no pogueren passar. "Ells ja saben que sou aquí!", els respongué un agent, que justificava que "legalment" no podien anar al Parlament. "On és l'ordre del jutge per parar el carrer!", li replicaren.

Els manifestants segueren en terra i debateren si es mobilitzaven fins al Parlament, tot i la presència policial, o ocupaven la plaça de Cort per fer el taller sobre assemblearisme que tenien previst organitzar. Fins ben bé dues hores estigueren plantats en el tram del Consell de Mallorca. "Si nosaltres no podem passar, els cotxes no podran circular!", deien. La marxa fins a la Cambra havia de ser pacífica i sense intenció de crear els aldarulls que succeïren al Parlament de Barcelona. Els indignats només volien traslladar les propostes dels ciutadans a la classe dirigent. "Al principi tots compartien les nostres reivindicacions. Ara que ja tenen el poder, no ens escolten i volen fer el seu canvi", cridava per megàfon un dels protestants.

Els indignats es dirigien als agents i, en un petit moment de tensió, un d'ells pegà una empenta a una de les manifestants que intentava traspassar la barrera. L'afectada caigué en terra i llavors tot el col·lectiu s'agafà de les mans i es plantà davant els agents. Els lemes i escrits que els indignats plasmaren en les seves pancartes, com per exemple "Escoltin, respectin, dialoguin i podrem confiar de nou", de poc serviren ahir. El poder polític dins l'hemicicle dugué a terme el ple i se n'anà. Dues margalides posades per una indignada al final del ple davant del Parlament fou la representació simbòlica de la presència d'aquest col·lectiu en l'acte.