Rotger obrí la legislatura amb un discurs. | Joan Torres

TW
1

"Els ciutadans esperen molt de nosaltres. Cada dia són més crítics i amb raó". "Basta fer una ullada a fora per comprovar que alguna cosa nova es mou. Alguna cosa està canviant". El president del Parlament, el popular Pere Rotger, obrí ahir la VIII legislatura autonòmica avisant els polítics del canvi que s'està produint al carrer i exigint-los respostes. Al carrer hi havia els indignats. No fou l'únic que s'hi referí. El president del Govern, José Ramón Bauzá, que ahir va seure per primer pic als escons de color blau que el Parlament reserva a l'Executiu, es considerà igualment un indignat. "Jo també m'indign i som aquí per canviar les coses amb una altra manera de fer política", advertí en una entrevista a RNE, en què reconegué que "alguna cosa no funciona" i, fins i tot confessà que comparteix reivindicacions dels indignats.

A la cambra, Rotger reclamà política "real, propera i transparent", perquè la ciutadania reclama "solucions", i demanà als diputats "practicitat i realisme", que evitin la retòrica i vagin "al bessó" perquè "ens entengui tothom". Que escoltin la gent i aprenguin del que els diuen, perquè "cada vegada més la ciutadania no es conforma a votar cada quatre anys" i "reclama participar en tot allò que influeix en la seva vida". Per això, ha arribat el moment "d'obrir de veres" les institucions i debatre d'allò que importa la gent.

No s'aturà aquí: reclamà als diputats "feina, diàleg i comprensió" per millorar la vida dels ciutadans, afegí que el moment requereix "grans enteses" i la societat les exigirà, i aplaudí l'acord entre Bauzá i Antich per fer front comú davant Madrid. Precisament davant Madrid Rotger es mostrà bel·ligerant a l'hora de reclamar una millora del finançament. "No pot ser que els ciutadans d'aquestes illes aportem més que la majoria dels espanyols a l'erari de l'Estat i a la vegada se'ns retorni tan poc", afirmà el president, qui reclamà, per "justícia", que Balears se situï en la mitjana. El popular situà la lluita contra l'atur com la "prioritat absoluta", apostà per l'austeritat, per aprovar una llei del sòl i per redefinir el paper de consells i ajuntaments.