El sindicalista Bravo i Carmona, en acabar el discurs. | T.Ayuga

TW
1

Balears és diferent. Mentre a la Península els indignats persegueixen polítics i protesten davant els parlaments, aquí són tres els que es planten a la porta de la cambra quan el discurs de Bauzá s'ha acabat i quan gairebé no hi queda ningú. Canten allò de "li diuen democràcia i no ho és", la Policia els identifica i cadascú a ca seva. Però Balears encara és més diferent. Permet l'entrada d'indignats al Parlament. Bé, només en dies com el d'ahir. Manel Carmona, candidat autonòmic d'Esquerra Unida, que no obtingué representació el 22 de maig, ahir passà a ser un indignat més. Accedí a l'hemicicle i esperà que fessin declaracions els portaveus parlamentaris per fer-ne ell, però els serveis de comunicació de la cambra l'aturaren perquè no hi té representació. L'home fins i tot recordà els vots que havia tret. Un altre indignat.

I el darrer indignat, ara a les files dels vencedors. El batle de Manacor, Antoni Pastor, es mostrà seriós, aplaudí forçat el seu líder i partí immediatament. Antich, en canvi, semblava satisfet. Com si fos ell el president i Bauzá li donàs la raó. Fins i tot arribà a trobar positiu algun aspecte del discurs del popular. És més fora que dins.
També satisfet estava l'altre expresident que es deixà veure ahir pel Parlament, Gabriel Cañellas, que a diferència d'altres èpoques ara no amaga la seva herència. Mitja hora abans de l'inici del debat, ja conversava amb l'exbatle Joan Fageda i amb el futur senador José María Rodríguez. Entre el públic, l'home a qui Rodríguez substituirà, Joan Huguet. Cap familiar de Bauzá no es donà a conèixer i Ramon Socias tornà a ser ahir l'únic càrrec institucional socialista.