José Ramón Bauzá impulsa un gir en la política lingüística del Partit Popular, però dissabte, en la sessió constitutiva dels nous ajuntaments, el nou tarannà que intenta promoure la direcció dels conservadors tan sols es notà molt lleugerament. De fet, només quatre dels 31 batles del PP a Mallorca feren un discurs bilingüe, després de ser elegits. Es tracta de Mateu Isern (Palma), Manuel Onieva (Calvià), Tomeu Oliver (Marratxí) i Llorenç Suau (Andratx). Els altres 26 primers edils del PP empraren únicament la llengua pròpia de les Illes Balears. El Partit Popular de José Ramón Bauzá està fent una aposta clara, ferma i decidida pel bilingüisme i per la lliure elecció de centre educatiu i de llengua en el primer ensenyament. Bauzá anuncià també mesos enrere la seva intenció de suprimir el Decret de mínims, que regula l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana en els centres docents no universitaris.
Sus a Palma
Els nous aires començaren a Palma. El batle de Ciutat, Mateu Isern, va fer un discurs bilingüe. Començà en català i acabà en castellà. A més, parlà més o manco el mateix temps en les dues llengües oficials de la Comunitat.
Isern (en aquell moment parlant ja en castellà) abordà la qüestió lingüística i s'expressà així: "En l'àmbit cultural, no farem res més que adaptar les polítiques a la realitat d'una ciutat bilingüe... Allò essencial és el que es comunica i transmet, i no l'idioma en el qual es fa [...] de cap manera no ha de convertir-se en un vehicle exclusiu al servei d'una ideologia, sigui quina sigui".
A la Part Forana, igualment, se sentiren discursos d'investidura en castellà. Llorenç Suau, per exemple, s'estrenà com a batle d'Andratx emprant l'espanyol en un part important de la seva intervenció. A Calvià, Manuel Onieva, com estava previst, emprà el castellà de manera majoritària, tot i que inicià el parlament en català. Ara bé, no es torbà gaire a canviar d'idioma. Des de Marratxí, Tomeu Oliver agafà el relleu com a batle de mans del seu predecessor, José Ramón Bauzá. Oliver féu el parlament en català, malgrat que també acontentà el sector més dretà del partit amb una petita part en castellà.
Això no obstant, hi hagué batles del PP que volgueren explicitar el seu compromís amb la llengua pròpia i la cultura d'aquesta terra. En aquest sentit, doncs, la primera vara de Manacor, Antoni Pastor, representa ara com ara el sector més regionalista del PP i ho deixà clar als presents a la sala de plens de l'ajuntament. "Defensaré la llengua i la cultura com a senyals d'identitat d'aquest poble", digué. Així mateix, el batle de Maria de la Salut, Antoni Mulet, defensà el català i assegurà que els propers quatre anys farà feina "pel poble, cosa que significa potenciar la cultura i promoure la llengua". Finalment, cal destacar que Joan Ferré, qui sorprenentment va ser elegit batle de Capdepera, va jurar el càrrec "en la nostra llengua". Ferré, precisament, va ser el candidat in pectore de Carlos Delgado per presidir la Junta Territorial de Mallorca (ocupació que finalment va recaure en el batle de Selva, Joan Rotger).
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El dia que senti a n'es nostre estimat "Rafa" donar un argument que no estigui basat en l'odi ni en la seva abanderada "llibertat d'elecció" (falsa i de pocavergonya) ho celebraré com toca.
Aquest fet demostra, pobre Rafa, el que deim per aquí fa temps: que el percentatge de vots del PP no es pot extrapolar a un percentatge de gent contrària al català. Per cert, els fonamentalistes lingüístics són els monolingües com tu. Jo parl castellà i català, tu no el parles mai el català, ni tan sols en un mitjà de comunicació com aquest.
Que vagin alerta aquests peperos espanyolistes si no volen xapar el PP en dos. Ara que seria un símptoma de normalització política a les Balears.
Malos tiempos para los fundamentalismos lingüísticos
Aquests quatre no saben que tothom entén la llengua de Mallorca, aquí?