L'escola concertada també diu que el Govern no li paga
L'Executiu no sap quan s'abonaran els retards als centres concertats de les Balears, encara que la Conselleria d'Economia afirma que es negocien operacions creditícies
Escola Catòlica ha donat avís de la situació dels col·legis concertats. | Ferran Aguiló - T. Ayuga.
La Plataforma en defensa de l'ensenyament concertat denuncià ahir públicament que el Govern els deu "més de sis milions d'euros" en concepte de despeses de funcionament. D'aquests doblers poden dependre les nòmines d'entre 800 i 1.000 treballadors de les Illes.
El portaveu de l'entitat, Bernat Alemany, assegurà que alguns col·legis ja han hagut de recórrer a préstecs bancaris per poder afrontar les despeses de funcionament. Així mateix, advertí que no tenen la seguretat que tots els centres puguin cobrir les nòmines del personal no docent de juny, un mes especialment complicat, perquè cal desemborsar la paga extra de l'estiu. El representant manifestà que tot dependrà del fet d'accedir o no a crèdits financers.
Tanmateix, Alemany hi puntualitzà que aquesta situació no es pot allargar gaire més perquè, si no, hi haurà col·legis que no podran assumir els interessos d'aquests préstecs.
Així mateix, el president d'Escola Catòlica subratllà que, si bé no han deixat sense pagar cap nòmina, els pareix "difícil" que puguin començar el proper curs escolar si per juliol encara no han percebut els pagaments del Govern. Els assalariats afectats per l'endarreriment són del personal no docent, és a dir, empleats d'administració i serveis, com ara els de neteja, manteniment i recepció.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Arnau de Santacilia, no se si has llegit bé la notícia, la preocupació es precisament que els treballadors no docents (administratius, neteja, ...) puguin cobrar les seves nòmines. Això és el que defensen els sindicats de la foto. El que t'hauries de demanar és: on són els altres?
Pep Toni, o no negocien el conveni els de CCOO? I que han fet? Qui no vol signar les pujades a Madrid són les patronals, els sindicats estan disposats a fer-ho.
CCOO, a pesar d'esser un sindicat satèl·lit i insignificant dins l'ensenyament, té raó quan diu que USO i FSIE s'omplen la boca a les Illes de reclamar i reclamar (sempre al Govern, és clar, mai a la patronal, i només quan qui governen són els seus, ja veureu com ara amb el PP callaran) i després a Madrid, que és on es negocia el nostre conveni, no diuen ni mu. Au, vénga, si teniu la boca tan falaguera aquí per què no la hi teniu tant a Madrid? Feis qualque demostració de reivindicació i demà mateix convocau mesa i que ens donin les pujades que ens deuen des de 2010.
Quina foto més curiosa: els sindicats USO i FSIE (que se suposa que defensen els treballadors) de la maneta de la patronal. Es pot esser més venut?
Un entés, despús ahir ja me va dir que la maniobra és la següent: - Ensenyants catalanistes. Si voleu cobrar d'hora, a callar quan nosaltres "els paganos" del Govern Balear, anem reduint les hores de classes en català. A poc a poc fins llevar-lo d'enmig. Idò!
No sé que criticau, la deuta no se l'han inventada i és la que és. Ara es comença a veure la increíble deuta del Govern amb diverses entitats i empreses. I això només acaba de començar. Qualcú dubta que les arques estan a zero? (i no ho dic per criticar al Govern que hi ha hagut, perquè a les restes de comunitats hagi governat qui sigui estan iguals)
Com en la famosa novel d'Ayn Rand, La rebel·lió d'Atlas, es produeix una vaga d'empresaris, cansats de l'aparat estatal que depenen d'ells per a sostenir-se i que al mateix temps els denuncien com explotadors i moralment inferiors. A veure si així entenen com funciona l'economia. Traduït: cada cop menys empreses a Mallorca, menys feina i menys recaptació d'imposts per sostenir un sistema que enganya a tothom i ens estafa. QUI ÉS JOHN GALT?
Que lis donin un xec escolar. Un alumne de escola pública costa entre 6000 a 7000 euros per alumne i any. Amb un xec escolar de 5000 euros per alumne i any, ja ni ha prou. Els pares no tenen per qué pagar dues vegades.
Pagaran. I a més amb els teus doblers (i amb els de molta més gent). Salut.
Si no poden començar el curs ja es fotran. No pagueu , que els capellans i monges no necessiten cap cèntim. Prou escoles talibanes.