Les nòmines del Govern sumen 65 milions al mes dels 130 que rep
La paga dels 35.000 empleats públics suposa la meitat del que entra a l'Administració com a transferències de l'Estat per al finançament
Francesc Antich, Carles Manera i Joana Barceló, durant el darrer Consell de Govern ordinari, que va tenir lloc divendres. | PERE ANTONI RAMIS PONS
Les nòmines que abona cada mes el Govern balear als empleats públics sumen 65 milions d'euros, dels 130 milions d'euros mensuals que rep la Comunitat Autònoma com a transferències de l'Estat amb motiu del finançament autonòmic. Per això, l'Executiu illenc en funcions considera que el pagament dels salaris està totalment garantit, malgrat que el PP balear hagi insinuat el contrari. Actualment, la Comunitat disposa d'uns 5.000 funcionaris als serveis generals, però el gruix d'assalariats correspon al personal docent i sanitari. En total, els empleats públics de l'Administració autonòmica arriben a 35.000, incloent-hi els que depenen de les empreses públiques. Els sous que s'enduen cada mes aquests treballadors sumen gairebé 65 milions d'euros. Aquest mes de juny, però, la primera nòmina que ja haurà de fer efectiva el nou Govern del PP serà superior, perquè comprèn la paga extraordinària.
Malgrat els problemes de liquidat o de tresoreria reconeguts per l'Executiu en funcions, aquest manté que les nòmines, i també la paga extraordinària, estan garantides. I alerta, que si el Govern del PP diu que no les pot pagar, "ho haurà d'explicar, perquè els ingressos mensuals superen les obligacions per nòmines". De fet, des del mateix Executiu en funcions s'insisteix que el problema de liquiditat no és excepcional a les Balears, sinó generalitzat a les comunitats, i que el pateixen també les governades pel PP, com araCastella-Lleó, Múrcia i el País Valencià.
A banda dels salaris, l'Administració autonòmica ha de fer front a un seguit de despeses fixes que van des de les cotitzacions a la Seguretat Social fins a l'abonament de l'IVA, les retencions d'IRPF, els concerts hospitalaris i educatius, els pagaments a empreses farmacèutiques, els de l'electricitat i els lloguers. Aquestes factures redueixen el marge de maniobra en la despesa. Només amb les dades que han donat darrerament diferents proveïdors de la Comunitat Autònoma, s'ha conegut que el Govern balear deuria tres milions d'euros a les agències de viatge, 4,4 milions a les empreses de transport escolar o de servei regular de passatgers, 6 milions a l'escola concertada, 146 milions a les farmacèutiques per medicaments dispensats als hospitals públics i 96 milions més per tecnologia sanitària. En total, 255, 4 milions.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò que s'ajustin el cinturó els del PP enlloc de receptar oli de ricí per als altres.
Lo pitjor no es lo que costa el manteniment de l'Administraciò Pùblica,sino que els que ens governaren entre el 2.003 i el 2.007 i que ara tornen,afiquen la mà al calaix dels doblers de tots.
Som funcionària de la Conselleria de T. Us puc assegurar que en la legislatura 2003-2007es donaren tasques que podíem perfectament assumir els funcionasris del meu departament a empreses públiques de la dita conselleria; no cal dir que bona part dels treballadors d'aquestes empreses eren "enxufats" amb cognoms coneguts. Una cosa més a afegir: uns mesos abans de partir aquests enxufats esdevingueren treballadors fixes. En la legislatura següent, 2007-2011 aquesta situació s'ha mantingut en el mateix estat, no sé si per inèrcia o per interessos concrets. Una cosa és ben certa, una part considerable dels funcionaris ens sentim infrautilitzats, aquesta situació crea en ocasions mal ambient ent en les conselleries.
Alerta en posar tots als funcionaris al mateix sac: L'actual president de la patronal (Joan Rosell), en una entrevista parlant de funcionaris digué una cosa semblant aquesta “I quan parlo de funcionaris, no hem refereixo ni a professors, ni a personal sanitari, ni policies ni..(Va dir algú més)†Per una vegada el meu suport a la patronal. No podem posar al mateix sac a un professor o metge que a tants endollats com hi ha en seccions administratives, empreses públiques, ajuntaments...
Si voleu desviar l'atenció vers la financiació de la Comunitat o l'expoli fiscal de Madrid, ja està bé. El que realment està clar és que l'executiu, del color que sigui, o comença a tencar empreses públiques innecessàries o això no va enlloc. El sistema no ès sostenible amb o sense financiació de l'estat, amb o sense expoli fiscal. El que es cert ès que allà on abans, per la mateixa feina i amb màquina d'escriure, hi havia un funcionari, ara amb ordinador en manquen cuatre y un o dos a una empresa pública.
Alerta perquè darrera aquest titular s'amaga un pensament perillós: LA POLÍTICA SURT MASSA CARA, en definitiva és també el que defensen els indignats... idò el perill és que en temps den Franco hi havia molts pocs polítics... repetesc, alerta amb aquestes desqualificacions de la "cosa pública" perquè els NEO no en deixaran passar ni una.
Otili, jo més bé diria que Madrid no peta gràcies a comunitats com la nostra. Basta comprobar el saldo de les balances fiscals, o les ratios d'empleats públics per població total, per veure quines comunitats mantenen l'estat.... i Madrid.
En conclusió, la CA no peta gràcies a Madrid.