Balears, a la coa de l'Estat en inversió en I+D empresarial

Les Balears són la comunitat autònoma on menys esforç es fa en I+D (Innovació i Desenvolupament) empresarial, atès que només s'hi destina un 0,38% del Producte Interior Brut (PIB), molt lluny de la mitjana estatal d'1,38% (gràfic 1). Això situa l'Arxipèlag a la coa en inversió en I+D i, per tant, en la distribució regional dels recursos humans que s'hi dediquen. Només hi ha un 0,35 de cada 100 llocs de feina ocupats per personal investigador, xifra que dista molt de l'1,10 de la mitjana espanyola.

Així es desprèn de l'Informe Cotec 2011 de la Fundació Cotec sobre tecnologia i innovació a l'Estat, en el qual s'analitzen i comparen diferents indicadors del 2009. L'estudi també recull dades sobre la despesa interna en I+D per habitant a les comunitats autònomes (gràfic 2). La llista l'encapçala el País Basc amb 618 euros per habitant cada any, mentre que a les Illes la quantitat només és de 90 euros. En aquest apartat, l'Arxipèlag va novament a la coa i només Ceuta i Melilla, amb 41 euros, se situen per sota.

Les Balears, les Canàries i Extremadura, que són els tres territoris amb menys esforç empresarial en Investigació i Desenvolupament, són també els que mostren menys presència en la I+D privada, amb percentatges que no arriben al 20%. Això posa de manifest la forta dependència del sector públic de les Illes en matèria d'I+D, atès que el pes de l'Administració hi suposa més del 80% del total, mentre que al País Vasc i a Navarra aquest pes és inferior a un terç del total.

Pels experts de Cotec, "les dades fan referència al moment en què la crisi s'havia instal·lat en l'economia espanyola, cosa que implica que la I+D empresarial ha experimentat la primera reducció de la història". A partir dels resultats oficials dels percentatges elaborats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), s'ha pogut concloure que la despesa espanyola en I+D ha caigut per primer cop, després d'haver augmentat de manera continuada durant els darrers quinze anys, i s'ha situat en 14.582 milions d'€, la qual cosa equival a una reducció del 0,81% respecte de 2008 en euros. Amb tot, la Fundació creu que "les empreses que fan I+D disminueixen, però intenten mantenir l'activitat i retenen els investigadors".

Quant al futur, els autors asseguren que "encara som majoritàriament pessimistes". Tot i que de 2008 a 2009 la despesa ha disminuït en moltes comunitats, a les Balears la progressió és ascendent, perquè dels 97 milions d'euros de 2008 s'ha passat a 100 el 2009. Ara bé, l'Arxipèlag és molt lluny del territori amb més inversió, Madrid, on la xifra arriba a 3.899 milions d'euros.

Impuls del coneixement

Un dels pols importants per impulsar el coneixement d'I+D empresarial i que fa temps que hi reivindica el seu paper és la Universitat de les Illes Balears (UIB). Segons la rectora, Montserrat Casas, "falta protecció i voluntat del Govern autonòmic, a diferència de la resta de comunitats". La rectora creu que aquí "encara que estam molt per sota de màxims com els de Navarra en nombre d'investigadors, cal remarcar que, malgrat ser pocs i que l'Administració no els ajuda en el tema dels recursos, ells fan un gran esforç".

Una de les poques dades positives, per no dir l'única, de l'Informe en relació amb l'Arxipèlag és la referent a l'impacte normalitzat, que mesura la qualitat relativa de la producció científica per sectors entre 2004 i 2008. Les Balears se situen per sobre de la mitjana estatal pel que fa al ressò de les publicacions científiques. Catalunya n'encapçala el rànquing amb l'1,39, seguida de les Illes amb l'1,33 i l'Aragó amb l'1,21. Si l'1 suposa que l'impacte de les publicacions arriba arreu del món, l'1,33 representa que el nombre de pics que són citades supera d'un 33% la mitjana mundial.