La quantitat d'empleats públics a les Balears ha pujat un 61,7% entre l'any 2000 i el 2010, segons un estudi encarregat per la Fundació de les caixes d'estalvi (Funcas). L'informe indica que l'Arxipèlag ha passat de tenir 42.999 treballadors de l'Estat a tenir-ne 69.548 i que és la comunitat on n'hi ha hagut un creixement relatiu més elevat. Així doncs, tot i que en xifres absolutes Andalusia, Catalunya i Madrid són els territoris on s'ha incrementat més el nombre d'aquests assalariats, ja n'hi havia força més d'entrada i el percentatge d'augment no ha estat tan alt com a les Illes.
La investigació -duita a terme pels professors Miguel Àngel Malo de la Universitat de Salamanca, Luis Garrido de la UNED i Begoña Cueto de la Universitat d'Oviedo- es basa en les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) i en les del Registre Central de Personal de l'Administració (RCP). Els autors consideren més fiable la informació de l'EPA, perquè és més àmplia i té en compte més col·lectius. De fet, mentre que l'estudi afirma que el 2010 hi havia 69.548 empleats públics a les Balears, l'RCP indica que tan sols n'eren 56.330. D'aquests, segons l'RCP, 11.964 eren treballadors de l'Administració estatal, 27.247 ho eren del Govern autonòmic, 16.047 dels ajuntaments i els consells insulars i 1.072 eren empleats de les universitats.
Els empleats públics han crescut un 62% en una dècada a les Balears
Un informe indica que l'Arxipèlag és la comunitat amb un percentatge de creixement més alt de tot l'Estat: ha passat de 42.999 a 69.548 treballadors
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estic d'acord amb el darrer comentari. El que no es diu al'article és que Andalusia ja tenia molts de funcionaris en relació al nombre d'habitants. Si aquí han augmentat és perquè som de les comunintats que tenen menys tregalladors públics i on rebem pitjors serveis per de l'administració.
1. D'acord amb IntelBook a suprimir urgentment i d'arrel els càrrecs de lliure designació. 2. Aquesta comunitat autònoma no té la densitat de funcionariat que tenen les comunitats menys productives de l'estat i/o més espanyoles i/o més subvencionades. Aquí el funcionariat és una xifra molt més ajustada a les necessitats.
"Garriguer", també hauries de fer una intervenció brillant comentant els favoritismes cap els principals causants de l'actual crisi econòmica que ens ha duit a la situació actual: empresaris (immobiliaris) especuladors i el sector bancari. Els grans empresaris se segueixen reunint amb el govern i sindicats per seguir tallant el bacallà, i el sector bancari segueix tenint el beneplàcit institucional. Com s'entén això? I mentrestant, treballadors (del sector públic i privat) més fotuts que mai.
Bon al·lot, tens raó (jo en som un exemple). Però també hi deu haver els empresaris (o potser no, perquè s'estan tocant ses bolles amb ses dues mans, i no poden emprar es teclat), i es que s'han quedat sense feina, i es que no en volen fer però figuren a les llistes de l'atur, etc. Bé, i a quin col·lectiu dels què he esmentat pertanys tu, espavilat?
Joana, tens raó en part. Però això és Espanya (una cosa més propera a una "república bananera" que a un estat modern) i no Suècia. El gran problema d'aquest estat és la classe política i gran part de la població, que s'estimen més l'oportunisme que l'eficàcia. No crec jo que pagant més imposts (Suècia) aconseguiríem tenir més prestacions, ja que els polítics els invertirien en el que no toca (corrupció, mesures estúpides - com les de polítics ineptes de l'estil de na Pajín -, etc.). A més, hem de tenir en compte també que som els "campions" en economia submergida, i això no s'arregla en dos dies.
Nero, veig que tens l'autoestima alta. Està bé això de donar-se la raó a un mateix. plaga: [agr i fitopat] Proliferació d'un organisme vivent que provoca la destrucció d'altres éssers vius en envair-los Si ho vols agafar pel cap que crema, fes-ho. T'ho explic: la classe funcionarial s'ha desmesurat de tal manera aquests anys (i és culpa dels polítics, no dels funcionaris) que l'Estat és ara incapaç de mantenir allò que ha engendrat, posant així en perill la seva pervivència econòmica i la de la resta de ciutadans. Per una altra part, Nero, no em facis dir el que no he dit. L'argument dels metges i els bombers està ja una mica gastat. No em sentiràs dir que no siguin necessaris, però sí que la gestió pública ha fet tots aquests serveis ineficients en alt grau. Res més. I tu que tens tanta raó i ets tan viu, explica'ns com és possible que si la indústria es desaccelera (fet que acaba repercutint en una desacceleració dels ingressos de l'Estat) s'acceleri la contractació pública. Me pareix que no és una situació gaire sostenible.
Que mos jugam a que un 90% dels comentaris que es fan al dBalears són fets per funcionaris en hores de feina? A veure quans punts negatius em posau, je, je.
Vaja "Garriguer", ja has canviat de cantet i t'has batiat de nou com "Nero estimat". Per començar basta veure el teu primer comentari (i el d'altres) per veure que tractes als funcionaris com a "plaga" i "classe social". Pel que fa a "classe social" potser tens raó, com també ho són els polítics, els militars, els (suposats) nobles, els funcionaris, els conductors d'autobús, els fabricants de màquines de fer xurros, els hotelers, etc. Però amb lo de "plaga" t'has passat de voltes, perquè la connotació pejorativa hi va inclosa, i això és pixar fora de test. Com a totes, o quasi totes, les "classes" hi ha gent millor i pitjor, i automàticament identificar "funcionari" o "empleat públic" com a causant de tots els mals d'aquest país és un greu error que fa més mal que bé. A mem, ets capaç de dir-li a un bomber (feina d'alt risc i no crec que massa ben pagada) que forma part d'aquesta "plaga"? O a un metge especialista (que probablement s'ha passat devers 10 anys per arriban a on és) que forma part d'aquesta plaga? O el mestre o professor que ha d'aguantar un grapat d'alumnes malcriats per cupa d'uns pares ineptes i un sistema educatiu nefast (a causa dels polítics de torn) que forma part d'aquesta plaga? .... Tu i uns quants més, vos ho hauríeu de fer mirar (però no aneu a la sanitat pública, no fos cosa que vos trobàssiu un paràsit de la plaga que esmentes) D'altra banda, s'ha comentat també que hi ha empreses públiques a on els polítics hi fiquen els enxufats. Sí, però també cal dir que en aquestes empreses públiques també hi fan feina un caramull d'esclaus, per un sou de merda i unes condicions de p*t* pena, mentre els enxufats i els polítics capitostes viuen com a reis. Au! A mem qui troba que no tenc raó.
Estimat Nero: m'agrada que t'interessis tant per la meva biografia; però hi ha poc que pelar. El que intent dir és que, o bé ho estatalitzam tot o bé amagrim l'estat (com d'altra banda s'estan amagrint tantes empreses). El capitalisme funciona així..me sap greu. Però els números no surten i ho deus veure tan clar com jo. A mi, els funcionaris, no em semblen més imprescindibles ni més bons professionals que cap altre treballador.. ni millors, ni pitjors... ni més necessaris, ni més prescindibles. Per cert, si dos elements (només per posar un exemple) tan essencials en un Estat de Dret com ara és la recaptació de tributs, els fedataris públics o els Registres de la Propietat són empreses privades... voleu dir que tot se n'aniria a fer punyetes si l'Estat es descarregués una mica més?
Garriguer d'Infern, que téns? enveja o repulsió envers el empleats públics? Com que tu anares a escola de paga i deus tenir una bona feina i uns bons ingressos supòs que la crisi no et deu haver afectat gens. A tu les empreses que tanquen i els aturats tant se te'n foten, simplement els utilitzes per fer demagògia en contra dels empleats públics. Estic segur que t'encantaria que l'Administració Pública s'anàs privatitzant progressivament com als Estats Units, empitjorant els serveis i, paradoxalment, augmentant les despeses de l'estat.