Font: FUNCAS, Infografia: FIKA

TW
20

La quantitat d'empleats públics a les Balears ha pujat un 61,7% entre l'any 2000 i el 2010, segons un estudi encarregat per la Fundació de les caixes d'estalvi (Funcas). L'informe indica que l'Arxipèlag ha passat de tenir 42.999 treballadors de l'Estat a tenir-ne 69.548 i que és la comunitat on n'hi ha hagut un creixement relatiu més elevat. Així doncs, tot i que en xifres absolutes Andalusia, Catalunya i Madrid són els territoris on s'ha incrementat més el nombre d'aquests assalariats, ja n'hi havia força més d'entrada i el percentatge d'augment no ha estat tan alt com a les Illes.

La investigació -duita a terme pels professors Miguel Àngel Malo de la Universitat de Salamanca, Luis Garrido de la UNED i Begoña Cueto de la Universitat d'Oviedo- es basa en les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) i en les del Registre Central de Personal de l'Administració (RCP). Els autors consideren més fiable la informació de l'EPA, perquè és més àmplia i té en compte més col·lectius. De fet, mentre que l'estudi afirma que el 2010 hi havia 69.548 empleats públics a les Balears, l'RCP indica que tan sols n'eren 56.330. D'aquests, segons l'RCP, 11.964 eren treballadors de l'Administració estatal, 27.247 ho eren del Govern autonòmic, 16.047 dels ajuntaments i els consells insulars i 1.072 eren empleats de les universitats.

Respecte del total

La investigació també assenyala que durant la darrera dècada el pes mitjà del personal públic sobre el total de llocs de feina generats a l'Arxipèlag ha estat del 6,3%. Amb tot, l'any passat era del 6,9 per cent. Força enrere respecte de les Illes, Cantàbria és la comunitat amb més increment d'assalariats públics: un 46,9%. A Catalunya, els empleats del sector han crescut un 43,8% i a Castella-la Manxa, un 41,6%. Tanmateix, és a Andalusia on més ha pujat la quantitat absoluta de treballadors a les administracions: hi correspon un 18,3% del total del creixement estatal i hi ha més de 120.000 persones més en aquest sector que no el 2000.

Quant al conjunt de l'Estat, durant aquest període s'ha passat de 2,5 milions d'empleats públics l'any 2000 a 3,2 milions el 2010, segons l'EPA; i de 2,3 milions el 2000 a 2,7 el 2009, segons l'RCP. D'acord amb l'estudi, el nombre ha crescut més des que es començà a notar la crisi, moment en què passà d'un 15% respecte del total de la població activa a un 17%.

El PSOE qualifica de "cortina de fum" la llei de mesures urgents del PP

El conseller d'Economia en funcions, Carles Manera (PSOE), va ser molt crític ahir amb la llei de mesures urgents anunciada pel futur president, José Ramón Bauzá. Segons ell, la és una "cortina de fum" innecessària que pot servir al PP per ajornar decisions econòmiques. Bauzá pensa fer aquesta llei en lloc del pressupost d'enguany, tot i que en la campanya havia anunciat que aprovaria els nous comptes tot d'una que entràs al Govern. Manera considerà que això és una contradicció: "durant quatre mesos m'han martiritzat dient-me que no tenir pressupost era la ruïna de la Comunitat i l'enfonsament de l'economia planetària i ara resulta que no plantegen fer-ne cap, de pressupost", manifestà.

El conseller en funcions creu que Bauzá vol aprovar la llei per poder tramitar el pla de sanejament del dèficit i poder-se endeutar a llarg termini. Tanmateix, recordà que això també ho pot fer aprovant el pressupost i que amb la majoria absoluta li seria molt fàcil. El polític socialista, però, declarà que Bauzá no vol aprovar els comptes, perquè hauria de decidir ja quines partides hi retalla i "prendre decisions". També esmentà el fet que Bauzá parlàs d'un "pla d'equilibri" per contenir el dèficit i després el PP hi aclarís que es referia a una llei de mesures urgents. Per Manera, tot plegat indica que els populars tenen "un autèntic embolic mental en temes econòmics".