“L'ús electoral de l'òpera no en nega l'interès”

La interlocutòria que magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) han dictat sobre el cas Òpera ratifica la decisió del jutge Castro d'imposar a Matas una fiança civil d'1,6 milions d'euros. Això no obstant, també dóna a entendre que la decisió de contractar l'arquitecte Santiago Calatrava amb tanta rapidesa podia suposar una eficaç arma electoral, cosa que no és incompatible amb l'interès general del projecte, la fallida òpera de Palma i la reestructuració de la badia del moll Vell. L' avantprojecte costà 1,2 milions.
Els magistrats apunten en l'escrit que "la conclusió pràcticament immediata -i fins i tot precipitada- dels tràmits administratius sembla indiciàriament ser una resposta al desig irrefrenable de presentar l'avantprojecte (...) amb vista a un eficaç impacte propagandístic sobre les imminents eleccions autonòmiques, a les quals Jaume Matas va concórrer com a candidat a la presidència del Govern".

Amb tot, consideren que això "accelerà amb precipitació l'impuls d'una idea que es forjà i començà a agafar cos molt abans". Aleshores, "no es pot concloure que l'abús electoralista del projecte", que en el seu moment fou rebutjat per la Junta Electoral, "comporti l'aniquilació automàtica de qualsevol traça d'interès general", just pel fet "d'haver estat instrumentalitzat abusivament en època electoral".

D'altra banda, els magistrats valoren l'encàrrec previ a Calatrava i apunten que "en tot supòsit de contractació individualitzada que ha estat negociada sense publicitat no resulta del tot antinatural començar per intentar -i més que intentar- assegurar-se que l'elegit (Calatrava) acceptàs els termes del contracte administratiu en què es contingui l'encàrrec". A més, diuen que "no és patent i irrefutable que s'actuàs al marge de tot procediment administratiu" en la contractació de Calatrava.

Segons el TSJIB, la dificultat per justificar un contracte negociat sense publicitat a Calatrava, per les "reticències" de tècnics que finalment "n'informaren favorablement", i "la urgència electoral" feren necessària la presència de l'exconseller Francesc Fiol a una tensa reunió que desencadenà el sí dels tècnis. La sala diu que "caldrà indagar i establir si la tensió respon a una actitud coactiva o amenaçadora -de Fiol- que arribàs a doblegar amb mà criminal la voluntat dels arquitectes informants".