El matrimoni Matas Areal s'enfronta al deute requerit pel Banco de Valencia. | M. À. Cañellas.

TW
14

La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma, Maria Isabel del Valle, ha iniciat els tràmits ordinaris per subhastar els béns de Jaume Matas, en cas que no pagui al Banc de València el que li deu.

El banc interposà fa uns dies una demanda d'execució hipotecària contra l'expresident que té com a a objecte garantir el cobrament dels doblers prestats per pagar la fiança de 3 milions d'euros pel cas Palma Arena, així com dels interesos corresponents i les despeses derivades. En total són prop de 3,2 milions d'euros.

Aquest procediment judicial és força habitual en temps de crisi. Matas, que encara no ha estat jutjat, podria veure com en uns mesos se subhasta la planta noble del carrer de Sant Feliu, un pis a la Rambla, un local a Sant Miquel i un aparcament. Els immobles es taxaren en 4,35 milions, als quals s'havien de restar 600.000 € de la hipoteca del palauet.

La jutgessa ha de notificar a Matas el requeriment del Banc de València, que li donarà un termini de 30 dies per abonar les quantitats impagades del prèstec. Si l'expresident ho pagàs tot, quedaria en un no-res, però en cas de no abonar els doblers tant el "palauet" com la resta de propietats podrien sortir a subhasta pública. Fonts jurídiques afirmen que "normalment el termini és d'uns tres mesos, tot i que es pot allargar si es produeixen incidències de tipus legal". Aquest seria el cas, que Matas pot insistir que li rebaixin la fiança.

Notícies relacionades

El preu del palauet

El palauet és la joia de la corona dels béns de Matas. El promotors del carrer de Sant Feliu 8 que vengueren la planta noble a l'expresident intentaren ajudar-lo prestant-se de manera voluntària a declarar davant el jutge instructor del cas Palma Arena. Volien explicar-li la seva versió sobre la compra i li presentaren un document amb diverses valoracions de l'empresa de taxacions immobiliàries Tinsa, a més d'explicacions sobre el preu de l'immoble. L'objectiu era fer entendre al magistrat que tots els propietaris de la finca pagaren el mateix preu pels habitatges amb un valor de mercat que s'ajustava a del moment en què es féu la compra l'any 2004.

Els promotors són el matrimoni de missers Joan Buades i Maria Teresa Castella. El document presentat, però, no fou tingut en compte pel magistrat. Allà assenyalaren que ells no ere propietaris ni administradors de la societat Nova Labritja -que vengué el pis-, però sí socis d'Hacienda Macondo, soci de la primera. S'ha de recordar que a la querella inicial de la Fiscalia el matrimoni, juntament amb Matas i d'altres, foren imputats per un pressumpte delicte de suborn en la compra del "palauet". Però el jutge Castro finalment no els va imputar.

El promotors assenyalaren que la venda s'efectuà l'abril de 2004 i que s'exhauria el negoci jurídic per octubre de 2006, amb l'entrega de l'escriptura. És a dir, el preu es pactà el 2004 i no el 2006. També afegiren que el 2004 es liuraren les claus del pis perquè els amos poguessin condicionar-lo al seu gust. El preu convingut al 2004 fou de 900.000 e i es fixà en funció del mercat. Per acreditar la informació acompanyaren tres certificats de taxació datats d'agost de 2003 i agost i setembre de 2004. Recordaren també que aquells anys començà el boom immobliari. Els promotors afirmaren que la resta de propietaris de l'edifici va fer efectiva l'escriptura i el pagament del pis al 2004, però que la familia Matas no pogué perquè no havia pogut vendre el xalet adosat de Cas Català Nou aviat i que després hagueren d'afegir 50.000 euros més per completar la compra del "palauet".