Imatge de la jornada de reflexió a la plaça d'Esapanya, de Palma. | Ferran Aguiló - J. Morey.

TW
4

"Tots votarem, perquè és un dret i una obligació per intentar canviar això." Són les paraules de Manu un dels portaveus dels concentrats a la plaça d'Espanya de Palma, però resumeix el sentir dels "indignats" que avui alternaven per acudir als col·legis electorals de les illes. Aquest matí, unes 200 persones es reunien en assemblees, llegien els variats cartells reivindicatius, consultaven informació sobre la Llei Electoral i, sobretot, organitzaven el campament instal·lat a ple cor de la capital balear per continuar demanant un dia més un canvi en el sistema econòmic, polític i social. Aquest ha estat la cinquena alba entre sacs de dormir, cartrons i alguna altra tenda de campanya que ha contemplat des del seu pedestal, bandera d'Islàndia a mà, l'estàtua de Jaume I, amb la ressaca d'una nit en què entre 1.200 i 1.500 persones van assistir a l'assemblea nocturna, de les quals al voltant de 150 es van quedar a dormir.

Cada dia són més organitzats i ja expliquen fins i tot amb quatre banys portàtils cedits per una empresa, menjar de sobra donada desinteressadament per alimentar fins i tot els captaires i una guarderia que aquest matí prenia forma amb dos o tres al·lots. Una de les mares era Laura, professora de 34 anys que creu que amb aquestes protestes la gent té, per primera vegada des de fa molt temps, la possibilitat de tractar-se "de teu a teu" i passar de la passivitat a l'acció, sentint que té una cosa que dir i "el dret a ser escoltat". La seva veu queda apagada pel so dels tambors i les trompetes d'una processó religiosa que, paradoxalment, travessa la plaça d'Espanya.

Notícies relacionades

És el contrast de "l'Espanya eterna tocant el tambor i passejant a les seves verges" i un moviment de protesta "2.0", com resumeix Alberto, un jubilat de 75 anys que va viure a França el Maig del 68 i a qui se li salten les llàgrimes d'emoció en veure la frenètica activitat dels joves. El també ha anat a votar, encara que "amb el nas tapada" ja que el bipartidisme actual li sembla "repugnant", en contrast amb aquest moviment, que qualifica de "fantàstic" i "meravellós".

Coincideix amb Alberto que el vot és necessari Ramón, de 18 anys, que opina que no fer-ho seria una "hipocresia" ja que si es vol canviar la democràcia cal participar-hi. Parapetat per una taula vermella semicircular plena de pamflets, treballa en el grup d'informació i anima que no es voti en blanc perquè el sufragi no beneficiï els partits majoritaris. Mentre Alberto passeja i Ramón posa el seu granit de sorra a la causa, els concentrats continuen organitzant-se per a la jornada amb el lema del qual "això no serà el final", i planegen concerts, una obra de teatre, debats sobre la democràcia i, a les 21.00 hores, com cada dia, una assemblea en la qual debatran, entre altres coses, si quedar-se o no més enllà de la jornada electoral.

El que no els falta, afirma Adriana, parada de 35 anys que dedica tot el seu temps lliure a la protesta, és ajuda. Els mallorquins han donat quilos i quilos de menjar, coixins, para-sols, aigua i multitud de coses més, una solidaritat a què s'han sumat algunes botigues properes. Amb la incògnita de si les protestes continuaran, encara que embolicada en un sentiment unànime del qual ha de ser així, la plaça d'Espanya o "plaça d'Islàndia", com ja la criden els habituals, continua secundant avui les nombroses concentracions en altres places del país i ha marcat ja una campanya electoral en la qual encara queda veure si hi haurà sorpreses.