La nit de reflexió més indignada

A la meitat

Amb el pas de les hores i confirmada la no intervenció policíaca, els prop de 2.000 reforços de la nit anaren partint cap a casa. Així, els congregats que hi havia a la plaça d'Espanya, ara batejada amb el nom de plaça d'Islàndia, es reduïren a la meitat.
Uns 700 implicats en la lluita cap al canvi d'un nou sistema polític i econòmic més just i igualitari deixaren petit tot aquest espai cèntric i ompliren de guitarres, tertúlies i carícies tota la plaça. Carlos, un dels ànònims, valorava de manera "positiva" el creixement de la protesta. "És realment impressionant com creix això", deia fascinat. "L'objectiu de la nit no era causar cap mena de contratemps. La concentració és pacífica", afegia.

En un dels racons centrals de la plaça, s'estenien cartrons que els mateixos responsables de la comisssió d'infraestructures s'encarregaven de deixar ben apilats i devora un fanal esperaven ser agafats per aquells més desprevinguts. I així, com una cadena humana, cadascú executava les seves tasques assignades sense ordres ni prohibicions: la neteja, la recollida dels estands...

Mentrestant, al fons de la plaça, la Policia, invisible als ulls dels protagonistes, apareixia diluïda en forma de siluetes negres i com a testimonis silents d'una festa fora de lloc i guaitaven al camp de batalla, convertit en una pacífica barricada. Després, els activistes, un a un, en grups o parelles, s'apoderaren de tota la plaça i la convertiren en un mosaic de sacs de dormir i mantes de tots els colors. Entre el Down in the Alley de Memphis Minnie, Alabama blues i cançons populars, els indignats s'apoderaren de la jornada de reflexió de manera pacífica. Passades les 04.00 hores de la matinada, l'espectacle a la plaça era com un camp silenciós. La barricada tornava lentament a la calma i només els xiuxiueigs dels que vetlaven trencaven aquest son tan curt de la nit al ras. Al matí, amb el sol i la tornada del trànsit rodat, els acampats, cansats de dormir poc però contents d'aquesta onada, revifaven de nou l'acampament per preparar, un dia més, les accions del moviment.