Desenes de persones es reuniren anit per mostrar la sev indignació amb el sistema.

Desenes de persones es reuniren anit per mostrar la sev indignació amb el sistema.

Laura MorralPalma22/05/11 0:00
TW
1

La nit dels "indignats" traspassà ahir un punt d'inflexió per donar entrada a un nou temps de revolta. Més de dues mil persones de totes les edats acudiren la nit prèvia a la jornada de reflexió electoral a donar suport al moviment 15-M en una hora clau: abans i després de les 00.00 h. Els milers de congregats donaren exemple amb el seu posicionament: mantenir la calma i no donar motius a la Policia per ordenar els desallotjaments. I així fou.

Fins a altes hores de la matinada, els indignats mantingueren viva la festa i la flama. Abans, però, l'"assemblea del poble", ubicada al mig del "fòrum", arreplegà uns dos mil ciutadans que volgueren intervenir en els debats organitzats a l'estil d'una democràcia participativa. El fòrum ciutadà s'allargà durant més de quatre hores amb moments àlgids d'eufòria. Les proclames a la república i a l'abolició de la monarquia eren constants i, d'aquesta manera, el poble prenia la veu al poder. "Que tremoli la banca, que tremolin els polítics, que tremoli la monarquia! Ara mana el poble!", deia un dels participants per megàfon. Els indignats justificaven la seva decisió de continuar la mobilització perquè el "dret de reunió preval sobre jornada de reflexió". El moviment tornava a recriminar entre aplaudiments silenciosos a mà alçada i moviment de canyells dels assistents, per no interrompre el discurs, la decisió del Suprem de rebutjar la petició de suspendre l'acord de la Junta Electoral Central de prohibir les concentracions d'àmbit estatal. "No ens consideram il·legals!", remarcava Jorge, "perquè en cap cas no demanam el vot!". "Els il·legals són ells!, la justícia que fan els jutges venuda al poder!", repetien.

A la meitat

Amb el pas de les hores i confirmada la no intervenció policíaca, els prop de 2.000 reforços de la nit anaren partint cap a casa. Així, els congregats que hi havia a la plaça d'Espanya, ara batejada amb el nom de plaça d'Islàndia, es reduïren a la meitat.
Uns 700 implicats en la lluita cap al canvi d'un nou sistema polític i econòmic més just i igualitari deixaren petit tot aquest espai cèntric i ompliren de guitarres, tertúlies i carícies tota la plaça. Carlos, un dels ànònims, valorava de manera "positiva" el creixement de la protesta. "És realment impressionant com creix això", deia fascinat. "L'objectiu de la nit no era causar cap mena de contratemps. La concentració és pacífica", afegia.

En un dels racons centrals de la plaça, s'estenien cartrons que els mateixos responsables de la comisssió d'infraestructures s'encarregaven de deixar ben apilats i devora un fanal esperaven ser agafats per aquells més desprevinguts. I així, com una cadena humana, cadascú executava les seves tasques assignades sense ordres ni prohibicions: la neteja, la recollida dels estands...

Mentrestant, al fons de la plaça, la Policia, invisible als ulls dels protagonistes, apareixia diluïda en forma de siluetes negres i com a testimonis silents d'una festa fora de lloc i guaitaven al camp de batalla, convertit en una pacífica barricada. Després, els activistes, un a un, en grups o parelles, s'apoderaren de tota la plaça i la convertiren en un mosaic de sacs de dormir i mantes de tots els colors. Entre el Down in the Alley de Memphis Minnie, Alabama blues i cançons populars, els indignats s'apoderaren de la jornada de reflexió de manera pacífica. Passades les 04.00 hores de la matinada, l'espectacle a la plaça era com un camp silenciós. La barricada tornava lentament a la calma i només els xiuxiueigs dels que vetlaven trencaven aquest son tan curt de la nit al ras. Al matí, amb el sol i la tornada del trànsit rodat, els acampats, cansats de dormir poc però contents d'aquesta onada, revifaven de nou l'acampament per preparar, un dia més, les accions del moviment.